A la vista tenim el començament d’un any nou. Tot i que aquesta
circumstància no sigui més que l’expressió pràctica de mesurar el temps, no
deixa d’ésser un fet tàcitament celebrat: al nostre entorn solemnitzam el pas
d’un any a l’altre amb un sopar desmesurat, menjam els dotze grans de raïm i
brindam amb una copa de cava amb la dubtosa il·lusió que els propers dotze
mesos seran millors. Sembla que en tancar un any acaba un cicle, i que en
comença un altre. Ja va bé si l’expectativa d’un nou període genera actituds
positives en tots els sentits i, sobretot, si al llarg del temps les intencions
es materialitzen en realitats.
Cada col·leccionista té la seva especialitat. Tots podem
aprendre de tots
Dit això, com a filatelista veterà, des de fa molt de temps observ, entre
el col·lectiu de col·leccionistes del meu entorn, un comportament pessimista
que es tradueix en frases-consigna com aquestes: “Els joves no en volen saber
res, de col·leccionar.” “Hi ha massa emissions de segells.” “La meva associació
filatèlica no té activitat i n’hi ha moltes que han desaparegut.” “Tenim poca ajuda
oficial per a les exposicions.” I altres semblants.
Sense negar l’evidència d’aquestes afirmacions, un servidor es demana si el
col·lectiu de filatelistes actius esgotam totes les possibilitats de treure
endavant la nostra afició, o simplement consentim ésser arrossegats per aquesta
pensa desesperançada i deixam de banda la realització d’accions ben
senzilles que podrien almenys alimentar
i fer més forta la cohesió del nucli de filatelistes que sobrevivim, ja que sovint
ens trobam aïllats, incomunicats o simplement desinformats.
Una de les accions que consider bàsica és que els col·leccionistes sapiguem
compartir informació. No em referesc a que tinguem notícia que s’ha de fer una
exposició, que hagi de sortir un segell d’una determinada commemoració o que hi
hagi hagut una important reunió d’un òrgan federatiu, sinó del treball gairebé
quotidià que fan molts de col·leccionistes que conreen una parcel·la pròpia de la
filatèlia i que coneixen com a ningú, que tenen mil històries per contar, que
han aplegat un bagatge de coneixements de la seva especialitat i que només
saben ells. Les troballes, els detalls o les curiositats a l’àmbit del
col·leccionisme i fruit de molt de temps de dedicació i d’esforç mereixen ésser
compartits per a benefici i gaudi de tots.
Els filatelistes som uns eterns estudiants; la nostra tasca
no s'acaba mai
Entenc que el col·leccionista especialitzat en una disciplina té un
aprenentatge continu i que amb el temps aconsegueix un cúmul de sabers que el
fan un autèntic expert en la matèria, la qual cosa produeix una notòria satisfacció perquè aquests
coneixements els adquirim sense adonar-nos, en pla hobby, fent allò que ens
agrada, estudiant els segells, els mata-segells, les marques, els enters
postals, las cartes circulades i tot quant fa referència al món del correu
postal. Som una espècie d’universitaris que mai no acabam la carrera perquè
sempre hi ha ocasió i motivació d’aprofundir un poc més en la nostra tasca
d’investigadors. La recerca i l’estudi conformen l’autèntic esperit del
col·leccionisme i el resultat té un preuat valor cultural; per tant és digne
d’ésser difós i compartit.
A les exposicions podem il·lustrar-nos amb els treballs
d'altres col·leccionistes
Cal que els col·leccionistes no romanguem tancats en nosaltres mateixos
sinó que siguem generosos divulgant la nostra erudició, valorant que aquella
qüestió que per a una persona és òbvia per a una altra és totalment desconeguda
i que si realment ens consideram activistes culturals se suposa que tenim
voluntat d’aprendre i també de compartir, per la qual cosa d’aquest mutu
intercanvi d’informació només es poden esperar efectes positius.
Per això, convit i anim els filatelistes a utilitzar aquest blog per a
divulgar els nostres petits tresors filatèlics, que no són sempre les peces que
formen les col·leccions, sinó els coneixements que hem adquirit amb el pas del
temps. Entroncant amb l’inici d’aquest escrit on em referesc a l’any que acaba
de néixer, crec que és una bona manera d’encetar-lo amb aquesta proposta que
implica un compromís de posar en comú els nostres sabers a fi de potenciar l’afició,
millorar les col·leccions i beneficiar les exposicions, lloc on altres
col·leccionistes també tindran accés al nostres treballs.
Molts d’anys i bons, per a tothom.
Joan Miquel i Llompart
