Els col·leccionistes, en general, i no únicament els filatelistes, solem
tenir una tendència obsessiva cap a la lectura, primordialment perquè ens és
imprescindible acudir a les fonts escrites amb el propòsit de trobar resposta a
les recerques relacionades amb la nostra afició. A més, i sortosament, el bon
vici de llegir està ben estès arreu del món i la màgia de la lletra impresa en
paper encara no ha estat desbancada per les noves tecnologies, i sospit que mai
no ho aconseguiran.
Els inquiets lectors que ja tenim certa edat, i que hem conreat el plaer de
llegir, patim la problemàtica de la manca d’espai físic per guardar tot allò
que voldríem, i així els llibres, revistes, fullets, programes i altres
publicacions acumulats al llarg del temps romanen semidesordenats en
prestatges, capses de cartró o emmagatzemats al fons d’un fosc armari que
gairebé mai no obrim. A vegades això ens dona qualque sorpresa agradable, com
em va passar a mi fa poc que, per casualitat, vaig retrobar un llibre que vaig
llegir fa molts d’anys i que atesa la seva temàtica vull comentar i compartir
amb vosaltres.
El llibre en qüestió és una novel·la de Robert Graves (Wimbledon 1895 –
Deià 1985) publicada originalment en anglès, l’any 1936, amb el títol Antigua, Penny, Puce. La versió en
castellà, que és la que figura a la meva biblioteca, fou titulada El sello que naufragó.
Graves fou un escriptor molt prolífic que conreà la novel·la, la poesia i
l’assaig. En la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb
preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia profundament. Les novel·les
I, Claudius i Claudius, the God són molt conegudes gràcies a l’adaptació
televisiva de la BBC resultant una de les sèries dramàtiques de més èxit fetes
per la corporació de tots els temps; amb el títol de Jo, Claudi va ésser traduïda al català i emesa per TV3.
Res a veure amb la temàtica anterior, El
sello que naufragó és un pulcre exercici d’imaginació on la trama
transcorre al voltant d’un segell postal emès a Antigua, una petita illa de
l’Amèrica Central, a l’oceà Atlàntic, i excolònia britànica; el segell, de
valor facial d’un penic i extremadament rar, és motiu de disputa entre dos
germans, Jane i Oliver, col·leccionistes filatèlics en l’adolescència, que des
de les primeres pàgines del llibre ja palesen els seus desencontres que no s’aturaran
al llarg de tota la història. Els altres personatges que apareixen a l’obra són també
d’allò més interessants, i viuen més d’una situació esperpèntica, però l’espectre
del segell plana a tota hora i aclapara l’atenció del lector.
Termes com ara segell, bloc de
quatre, àlbum, catàleg, pinces o subhasta,
entre d’altres, són fàcils de trobar en l’acurada escriptura de l’autor, la
qual cosa exerceix un accentuat efecte de simpatia i interès en el lector-filatelista.
Tot i això, el comportament dels protagonistes és antagònic respecte de la
platònica idea del col·leccionista tradicional, que mai no es deixaria
arrossegar per la cobdícia, l’ambició desmesurada o l’engany en benefici propi.
Robert Graves va escriure aquesta novel·la en una època en què la
filatèlia, com tot, mostrava una situació ben diferent a l’actual, almenys pel
que fa al nostre entorn. La lògica del pas del temps imposa acceptar que les
generacions se succeeixen, però les motivacions de les persones són força diferents
en tots els sentits. En qualsevol cas, la meva pretensió només ha estat de posar
en coneixença una novel·la que toca el tema del segell creada per un
polifacètic escriptor de prestigi, que fins i tot fou candidat finalista al Nobel
de Literatura el 1962 i que va ésser veí de Deià (Mallorca) durant gairebé 50
anys.
Joan Miquel i Llompart
