Pàgines

viernes, 27 de septiembre de 2019

CAMBIOS FECHAS EN PRÓXIMAS EXPOSICIONES A CELEBRAR EN BALEARES

Por motivos ajenos a los Grupos filatélicos en Mahón y Ciutadella, ambos de Menorca, (recordar que habrá nuevas Elecciones Generales en España en el mes de noviembre) hay cambios imprevistos en la fechas de celebración en sus respectivas Exposiciones filatélicas y de coleccionismo. Son los siguientes...

GRUPO FILATÉLICO Y NUMISMÁTICO DEL ATENEO MAHÓN.  "EXFILMÔ ´19"

Cartel provisional Exposición

La fecha de clausura de la Exposición pasa del 8 de noviembre al 6 de noviembre.


GRUPO FILATÉLICO Y NUMISMÁTICO CIUTADELLA - CERCLE ARTÍSTIC.

Logo Grupo

La fecha de inauguración de la Exposición pasa del 6 de noviembre al 7 de noviembre.

-o-o-o-o-o-o-

De todas ellas se dará amplia información en próximas publicaciones.

jueves, 12 de septiembre de 2019

APERTURA TEMPORADA GRUPO ATENEO MAHÓN


Para información de soci@s y público en general se comunica que este domingo día 15 de septiembre  y tras las vacaciones estivales, abre puertas de nuevo a sus reuniones dominicales el Grupo Filatélico y Numismático del Ateneo Mahón en Menorca.

Sede del Grupo. Calle Rovellada de Dalt nº 25, Mahón

Como en temporadas anteriores el horario de las reuniones será todos los domingos de 10,00 horas a 12,30 horas (aproximado), donde cualquier persona será bienvenida sin ningún tipo de compromiso.

lunes, 9 de septiembre de 2019

APOLLO 11 – 50 ANYS DEL SEGELL USA DEL PRIMER HOME A LA LLUNA


El passat 20 de juliol celebràvem el 50è aniversari de l’arribada del primer home a la Lluna, però per al astrofilatelistes, hi ha a més un altre 50è aniversari a celebrar com és la commemoració de l’emissió del segell dels Estats Units dedicat a aquest esdeveniment.
Normalment l’emissió d’un segell no afecta gaire al propi esdeveniment, donat que la seva emissió sol ser posterior en el temps. Però en aquest cas, l’emissió del segell en sí té una pròpia vinculació amb la missió, i per tant, encara que en petita mesura, en forma part.
Mesos abans de la missió Apollo 11 del juliol de 1969 que hauria de portar al primer home a la Lluna, el correu nord-americà decidí commemorar aquest esdeveniment amb l’emissió d’un segell.
El disseny del segell fou encarregat a l’artista Paul Calle qui ja havia col.laborat abans amb el correu nord-americà.





Fig. 1 Segell emès el 1967 dedicat a la missió Gemini 4. Ed White realitzà el primer passeig espacial d’un astronauta nord-americà.

Els primers esborranys de l’artista mostraven el mòdul lunar a la superficie o un colom de la pau significant l’arribada de la nostra espècie a un altre cos planetari. Finalment, el disseny acceptat fou el del home en primer pla, i en segon pla, només una part del mòdul lunar, com un petit esqueix de la nostra tecnología i al rere fons la vista de la nostra Terra, la nostra llar.



Fig 2. Segell USA emès el 09 de setembre de 1969 per commemorar l’arribada del primer home a la Lluna.


Del coneixement de l’emissió d’aquest segell només en sabien una vintena de persones i els propis astronautas de l’Apollo 11. I per què ells sí ho sabien? Dons perquè una de les tasques que havien de realizar sobre la superficie de la Lluna era cancel.lar un sobre.

Per cumplir aquesta tasca s’emportaren un mata-segells circular, un sobre amb un segell pre-imprès i una peça de tinta. Malhauradement, els astronautas oblidaren cancel.lar aquest sobre a la Lluna, i només al viatge de tornada se recordaren i ho feren. El sobre cancel.lat a la missió Apollo 11 mai va estar sobre la Lluna, però va viatjar al nostre satèl.lit. Avui en dia es pot veure al Museu Postal de Washington.



Fig 3. Facsímil del mata-segells i segell (no dentat) que havia de ser cancel.lat sobre la Lluna.



Hi ha una anècdota curiosa del segell i de la petjada de Neil Armstrong a la Lluna, que els més grans pogueren veure per televisió en directe, i que els que llavors no erem nats o erem petits hem pogut veure a l’allau de celebracions d’aquest 50è aniversari.
Tres dies abans de partir cap a la Lluna, Paul Calle, pensà que si l’astronauta no trepitjava la Lluna amb el peu esquerre, tal i com ell havia dissenyat el segell, la seva obra no serviria per res i tota l’emissió de segells ja impressos s’haurien de tirar al fems. Per aquesta raó, demanà permís a la NASA per anar a veure als astronautes, que ja es trobaven aïllats, i al darrer berenar que feien abans de sortir cap a l’espai, recordà a Neil Armstrong que havia de trepitjar la Lluna amb el peu esquerre. Afortunadament, Neil Armstrong recordà aquest fet, i trepitjà la Lluna amb el seu peu esquere. D’aquesta manera els segells reproduien fidelment aquest esdeveniment únic i irrepetible.
El segell definitu, amb facial de 10 centaus, tarifa interior de correu aeri, és un 50% més gran del format dels segells nord-americans commemoratius, i aleshores, fou el segell més gran mai imprés.
Se n’emeteren la fredolera de 152.264.000 unitats, essent un dels segells més populars dels Estats Units. Només molts anys més tard, el segell de n’Elvis Presley se li atracà una mica.
Les peticions de mata-segells arribaren també en quantitats astronòmiques (com no podía ser d’altra manera).  Encara que el departament postal havia encarregat amb antelació 25 mata-segells i assignat una plantilla de 40 persones, la va haver d’augmentar fins a 100 persones, i així i tot, tardaren més de 5 mesos per dur a terme aquesta tasca. Finalment 8.743.070 sobres primer dia foren cancel.lats.



Fig 4. Exemple de Sobre Primer Dia cancel.lat a Washington el 09 de setembre de 1969.El mata-segells porta a més una data addicional: Moon landing, 20 de juliol de 1969. I es que el correu nord-americà volia que tots els col.leccionistes i públic en general poguessin disposar d’una rèplica del mata-segells emprat a la missió Apollo 11.


Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI.

domingo, 1 de septiembre de 2019

TEMPS D’EXPOSICIONS



Preparar una exposició és una de les activitats més dificultoses per a qualsevol associació filatèlica, perquè són moltes les tasques que s’han de dur a terme per aconseguir que el resultat final sigui apropiat, amb l’afegit que habitualment no sobren els braços que ajudin a repartir la càrrega organitzativa que suposa un esdeveniment d’aquestes característiques.  Una exposició posa a prova la fortalesa, la il·lusió i la capacitat de mobilització de l’entitat promotora. Als nostres dies, en què els recursos de tot tipus són magres i que la filatèlia no passa per una època brillant, és especialment meritori que les federades de Ciutadella, Inca i Maó hagin anunciat que a hores d’ara treballen en la preparació de les seves respectives exposicions. És ben curiós que no hi hagi la coordinació per evitar la coincidència de dates, segurament hi ha arguments per explicar aquest fet, però no pot passar per alt que les tres úniques exposicions que es faran aquest any a l’àmbit de la nostra federació tindran una concurrència en el temps que no sembla la més idònia.

Una exposició local és, o hauria d’ésser, una manifestació pública d’allò que han preparat els associats durant l’any; aquest hauria d’ésser el bessó de cada mostra, on cada col·leccionista exhibís els seus petits tresors, millorats any rere any; l’encert d’incloure col·leccions procedents d’altres entitats, que pel seu especial interès han estat convidades, són un al·licient important per poder contemplar treballs filatèlics significatius, i la seva atenta observació permet conèixer plantejaments variats que ajuden a obrir nous horitzons.

Una exposició és una oportunitat de trobada entre col·leccionistes i aprofitable per compartir coneixements de tot allò que envolta la nostra afició. Una dada que per un col·leccionista és òbvia, a una altra persona li pot resultar totalment nova i interessant, i per això amb el material exposat a les vitrines és més fàcil captar un detall d’una col·lecció que pot ésser ampliat per l’autor. De fet, no seria desbaratat que entre els actes programats a les exposicions n’hi hagués un en què cada col·leccionista expliqués la seva col·lecció als visitants i respongués a les qüestions que se li plantegessin.

Pens que un repte per als organitzador és aconseguir que gent aliena a la filatèlia s’apropi a veure l’exposició. En general, durant molt de temps els filatelistes hem patit d’una certa endogàmia i ens hem preparat les activitats i exposicions per a nosaltres mateixos. Avui dia cal més que mai promocionar la filatèlia com a qüestió de supervivència, per la qual cosa és interessant que quan hi ha una exposició es faci arribar la notícia al màxim nombre de persones i especialment a les entitats culturals. Hem de deixar d’ésser conformistes i optar per la proactivitat, fent servir l’ocasió per instruir el visitant poc familiaritzat amb la nostra disciplina. Per descomptat que les visites escolars tenen un gran valor si es fan amb la didàctica adequada, però seran poc útils si l’objectiu és només que els col·legials es passegin entre les vitrines sense rebre una mínima explicació d’allò que veuen.

És menester fer un esforç d’imaginació perquè les exposicions resultin atractives. Sempre s’hi poden incorporar elements nous. S’han d’utilitzar tots els mitjans possibles per fomentar l’associacionisme i generar afició; el material imprès amb motiu d’una exposició pot ésser una bona eina per a difondre el col·leccionisme, sense oblidar les noves tecnologies. És clar que aquestes accions comporten molta de feina, però hem d’assumir que una exposició és un esdeveniment important i que ha de tenir uns objectius, perquè no tindria cap sentit que es fes simplement per salvar les aparences. Per això em permet de demanar als col·leccionistes, expositors i simpatitzants que s’impliquin activament en l’organització de les exposicions i donin suport a les persones que amb valentia i responsabilitat estan al capdavant d’aquests projectes.

                                                                                                            Joan Miquel i Llompart