Pàgines

domingo, 2 de agosto de 2020

DUES GUERRES, UNA PANDÈMIA I ELS JOCS OLÍMPICS

Si tot hagués rutllat com estava previst, durant aquests dies s’estarien celebrant a Tòquio (Japó) els Jocs de la XXXII Olimpíada, seu que fou elegida el 7 de setembre de 2013 en el decurs de la 125a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) que va tenir lloc a Buenos Aires (Argentina). La capital nipona s’havia preparat acuradament perquè aquesta edició dels Jocs fos tan exitosa con la de 1964, quan fou la seu dels primers Jocs Olímpics disputats en territori asiàtic. La crueltat de la pandèmia per coronavirus, que des de començament d’any causa estralls arreu del món, va motivar que el passat mes de març les autoritats esportives ajornessin els Jocs Olímpics i Paralímpics fins a l’estiu de 2021. Certament que a la llarga llista d’actes i esdeveniments trastocats a causa de l’emergència sanitària que vivim, els Jocs tot just en són un més, però la força del Moviment Olímpic i l’alt seguiment mediàtic de les competicions esportives d’elit generen que aquest ajornament tingui una emotiva significació.


                                                Tòquio ja va ésser seu olímpica l'any 1964.

Els Jocs Olímpics de l’era moderna iniciaren el seu camí l’any 1896 a Atenes (Grècia) mercè a l’extraordinària labor diplomàtica i la intensa tenacitat del parisenc Pierre de Coubertin (1863 – 1937), qui dos anys abans havia fundat el COI amb la intenció de restablir els Jocs que antigament se celebraven a la ciutat d’Olímpia. La idea, que semblava romàntica i utòpica, tanmateix es va consolidar i des de llavors, cada quatre anys, la cita olímpica convoca els millors esportistes del planeta perquè posin a prova les seves habilitats en noble i igual competència entre ells. 


Finlàndia. Enter postal circulat, Hèlsinki, 24/12/1939, amb destinació a Alemanya. Rodet anunciant      els Jocs Olímpics de 1940.

Al llarg de la seva dilatada història, la festa olímpica quadriennal únicament havia estat suspesa per circumstàncies bèl·liques ben tràgiques. Així, els Jocs de 1916 assignats a Berlín no es varen poder dur a terme a causa de la Primera Guerra Mundial, tot i que els alemanys ja feia tres anys que tenien enllestit el que havia d’ésser l’estadi olímpic. Pel que fa a l’edició de 1940, originàriament el COI havia atorgat tot el protagonisme al Japó, doncs estava previst que els Jocs d’hivern es disputessin a Sapporo, mentre que els d’estiu, ironia del destí, havien de tenir lloc a Tòquio, però com a conseqüència de l’estat de guerra contra la Xina, els japonesos renunciaren a l’organització d’ambdues cites, que foren substituïdes per la designació d’Oslo (Noruega) com a lloc per als Jocs d’hivern i de Hèlsinki (Finlàndia) per als d’estiu; l’inici de la Segona Guerra Mundial, el 1939, va frustrar qualsevol possibilitat de trobada esportiva. La llarga durada de la guerra també s’emportà els Jocs previstos per a l’any 1944. 


Bèlgica. Enter postal circulat amb destinació a Dinamarca. Mata-segells d'origen, Gant, 3/9/1920, promocionant els Jocs d'Anvers. 
                  La tarifa de 10c per a postals internacionals estava en vigor des de 1/7/1875.

Altrament, enguany fa cent anys dels Jocs d’Anvers. El 1920, l’emblemàtica capital flamenca va acollir les competicions olímpiques, concessió que li fou atorgada com una manera de compensar el patiment d’aquesta ciutat durant el conflicte bèl·lic, que motivà la suspensió dels Jocs anteriors. Malgrat l’escassesa de mitjans i les dificultats de tot tipus va aconseguir organitzar uns Jocs modestos però dignes. En un moment en què la pau semblava restablerta a Europa, en acabar les competicions, l’olimpisme albirava un esperançador panorama de futur. Tal volta pugui ésser un exemple per als dies que vivim. Esperem que l’any que ve els Jocs es puguin celebrar amb normalitat a Tòquio, alhora que la humanitat recuperi les coses bones d’abans de la pandèmia, que elimini les actuacions egoistes, que mantingui els ulls ben badats per a destriar allò que és important d’allò que no ho és, i que enceti una nova etapa fonamentada en la humilitat, el respecte i la solidaritat. La construcció d’un món més just per a tothom no admet demora. De nosaltres depèn.

Joan Miquel i Llompart