UN SOBRE D’ASPECTE SENZILL…O NO

El mes d’abril passat se va celebrar el 50 aniversari de la missió Apollo 13, que com tothom sap, no va aconseguir el seu objectiu de posar dos homes a la superfície lunar, però que, com a conseqüència de l’explosió que tingué lloc dos dies després del seu llançament, suposà tot un repte tecnològic per intentar retornar a terra els tres astronautes sans i estalvis, com així finalment succeí provocant que avui se parli d’aquesta missió com una de les més exitoses de tota la carrera espacial, per les dificultats i solucions que hagueren de ser presses en temps real. 

Però no explicarem ara la missió de l’Apollo 13, ni la cronologia dels fets, ni tan sols les repercussions que aquesta missió tengué per la seguretat de les següents missions, sinó que anirem directament a la vessant filatèlica amb la presentació d’un sobre d’aspecte senzill.

 13.4.70 Berlin. Apollo 13. Marques de l’estació espacial de Madrid.

A primera vista el sobre no mostra res especial: unes marques de la missió, un segell, un mata-segells i una adreça. Res que no s’hagi vist abans a qualsevol sobre.

En canvi, si ens aturam a llegir el mata-segells veurem que diu Berlin 13.4.70 (encara que les xifres són difícils de veure) mentre que el segell és un efecte postal emès a Espanya. Per tant, ens trobam davant un segell espanyol cancel·lat amb un mata-segells alemany. Un desbarat, un descuit, una errada?. 

Abans de contestar aquesta pregunta hem de seguir analitzant el sobre i si miram a la part superior dreta podem veure només una miqueta d’un rodet, que no és alemany sinó espanyol.

A sota se presenta el rodet complet i s’assenyala la mínima part impresa al sobre de l’Apollo 13.

 Rodet mecànic de Madrid.

Per això la pregunta de si és un desbarat, un descuit o una errada podria contestar-se de la següent manera: en el procés de cancel·lació el rodet mecànic sols agafà una mínima porció del sobre deixant el segell nou, sense cap rastre de tinta. L’empleat de correus alemany emperò, al veure el sobre, sí que li posà un mata-segells alemany per a inutilitzar el segell, encara que no fos un efecte postal alemany. 

En aquest punt podríem pensar que això és un desbarat, però té un sentit més ètic que el que més vegades del que ens agradaria hem vist amb segells no cancel·lats al país d’origen, i taxats amb retolador en destí (i sabem que és en destí perquè amb el mateix retolador ens han anotat el número de l’apartat de correus o bé altres indicacions).

Resultat: un sobre fallit, no cancel·lat a Espanya per una errada del rodet, no revisat pels empleats de correus espanyols, i rebut a Alemanya a on l’empleat de correus inutilitza el segell amb un mata-segells alemany.

Aquest resultat seria aplicable gairebé a tots els sobres que presentessin una curiositat com aquesta, és a dir, un mata-segells d’un país sobre un segell d’un altre país producte d’una incorrecta o nul·la cancel·lació del país d’origen. 

No obstant això, anam ara a explicar les passes dutes a terme pels col·leccionistes d’astrofilatèlia i trobarem una visió diferent.

El col·leccionista alemany Georg Paedelt, que era un astrofilatelista, volia aconseguir un sobre mata-segellat a Espanya a l’estació espacial de Madrid per la missió Apollo 13. 

Amb tal motiu, posà la seva adreça amb un tampó de goma a un sobre en blanc i l’ envià a l’estació espacial de Madrid, ja fos a les oficines centrals de Madrid capital, o a la pròpia estació, que no se trobava a Madrid, sinó al poble de Fresnedillas de la Oliva. 

L’únic punt que no és possible confirmar és si el segell espanyol de 6 pessetes (tarifa correcta per una carta internacional a Europa l’any 1970) el posà el propi col·leccionista o envià un cupó de resposta internacional perquè fos bescanviat per un segell que cobrís la tarifa vigent en aquell moment.

En arribar la carta a Espanya, s’atén la seva petició i s’apliquen les marques oficials de l’estació, la genèrica, tres línies, de l’estació de Madrid que diu MADRID-INTA (MSFN) APARTADO 50860 MADRID, SPAIN; l’específica per a la missió Apollo 13 i a més l’autopen (firma mecanitzada) del director de l’estació, el nord-americà Daniel S. Hunter.

La marca vermella Apollo 13 en vermell és d’origen privat i no pertany a l’estació de Madrid.

Llavors la carta se deposita a la bústia pel seu enviament normal per correus. És aquí a on el rodet no cancel·la la carta i aquesta arriba a destí. 

Com sabem que arriba a destí?. Al revers del sobre podem veure el mata-segells d’arribada de Berlin 37 (coincident amb el de l’adreça del col·leccionista) del dia 13.4.70

Mata-segells de Berlin 37 d’arribada (aplicat al revers del sobre).

Tot l’esforç, el temps, i els diners invertits pel col·leccionista per aconseguir un sobre amb mata-segells de Madrid de la missió Apollo 13 s’havien anat a norris per culpa de que el rodet no havia marcat el segell amb la data i el nom de la població.

Que fer doncs?. Demanar per favor l’aplicació d’un mata-segells, encara que fos alemany, per disposar d’una carta amb una data corresponent als dies em què se desenvolupà la missió (de l’11 d’abril al 17 d’abri de 1970l).

Com la carta arribà a Berlin dia 13, no se podia posar ni dia 11 (dia del llançament), ni dia 12 (primer dia de viatge dels tres planejats per anar a la Lluna). Així que, el primer dia que se podia posar, i el que semblava més coherent era el mateix dia 13, que, per qui no ho recordi, fou el dia de l’explosió d’un dels tancs d’oxígens que afectà al mòdul de servei i el deixà inutilitzable fent que tota la tripulació passàs al mòdul d’aterratge. Aquest accident provocà que l’objectiu de baixar a la superfície de la Lluna acabava de desaparèixer.

Molt probablement, tant per complaure al col·leccionista com per inutilitzar un segell que ja havia complert la seva tasca de transportar una carta s’aplicà el mata-segells de Berlin del dia 13 d’abril.

Ni tan sols aquí, l’aplicació d’un mata-segells alemany sobre un segell espanyol fou deixada a l’atzar. 

Si ens fixam bé amb els dos mata-segells veurem ràpidament que no són iguals. El mata-segells d’arribada és un mata-segells d’ús ordinari mentre que el mata-segells sobre el segell és un mica especial. Diu Nachträglich entwertet, literalment traduït com posteriorment devaluat, però en l’àmbit filatèlic seria més bé traduït com una cancel·lació posterior, és a dir, un mata-segells aplicat a destí per manca de mata-segells del lloc d’origen.

D’aquesta manera, el col·leccionista obtenia a la fi una carta amb un mata-segells, ja no de l’oficina postal de Madrid, això ja no podia ser, però al manco sí d’una oficina de Berlín amb una data corresponent a la missió Apollo 13, i d’altra part, l’empleat de correus alemany, inutilitzava un segell i li posava no un mata-segells qualsevol sinó un mata-segells de lloc de destí que se justificava per manca del mata-segells originari. Tots contents, o gairebé contents.

Resultat: un sobre d’aspecte senzill... o no tant?.

Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI