Al llarg de la història, l'ésser humà ha sofert contratemps dins la seva vida. Guerres, lluites internes, catàstrofes naturals i pandèmies. Aquesta darrera ha suposat a la filatèlia una immensa font d'articles i de material que són dignes per al seu estudi i com no per a la seva història que porta al darrera.
Enfront de les pandèmies que ha sofert Europa durant els segles, s'han posat normatives o lleis que condicionen el correu. Totes aquelles infraccions a les ordres que es donaven des de sanitat postal o en referència al contagi de les malalties, on “la pesta” i les seves variants eren les més transcendents. La Història Postal es fa racó de tots aquests esdeveniments, no només amb les seves directrius dins Correus sinó també dins el material filatèlic que podem trobar en el món de la filatèlia.
Una de les malalties que ha estat un dels mals majors i que ha sofert la humanitat és la pesta, encara que hi ha hagut altres malalties i pandèmies que no es sap ben bé la seva exactitud ni la seva naturalesa però que han provocat un mal irrevocable dins la societat donant la mort a milions de persones, on no hi ha havia ni vacunes ni cap altre instrument de possible curació. De fet, la denominació de pesta, pestilència o plaga, s'aplicava per igual a qualsevol malaltia de caràcter epidèmic o pandèmic, la qual, produïa una gran mortalitat, exemples són: la pesta negra, la pneumònica, la verola, el tifus, o bé la grip. Ara mateix, en podem afegir una altra de nova i que ens afecta d'una forma virulenta dins el nostre redol, el COVID-19.
Imatge virus Covid-19
Hi va haver una pandèmia al segle XIV, que va marcar tota Europa entre 1347 i 1351, la pesta negra, on hi apareixien unes marques negres damunt la pell d'aquelles persones que es posaven malaltes. Aquest virus, va crear una mortalitat de pràcticament la meitat de la població europea. A Espanya va arribar per Mallorca, i en un mes pràcticament la va despoblar. Va morir el vuitanta per cent de la població. Els seus efectes eren devastadors.
1783. Carta dirigida des de Barcelona a Palma de Mallorca. Porteig correcte de 8 quarts (B8). La marca prefilatèlica va ser emprada des de 1774 fins 1799 aproximadament. No té data d’arribada.
Avui hem de fer front a una nova pandèmia, generada per un virus invisible als ulls, on la distància social i la neteja personal i constant són ajuda irrevocable de poder-se protegir d'aquest virus que no entén d'edats, de sexe, de cultura, de color, d'estatus social.
Com a totes les pandèmies, s'ha de fer una quarantena, on romandrà el virus sense contacte. Per això, es varen crear els “Lazaretos” per al tractament i posada en quarantena de persones i coses, entre elles les cartes, arribant a funcionar, mitjans el segle XVIII, més de cinquanta principals i estacions de quarantena a Europa, localitzats en ports, camins i àrees de viatge, dins ells, els més coneguts són Maó (Menorca) i San Simó, en la ria de Vigo.
Postal sense circular amb imatge del Lazareto de Maó
Damunt l'efecte de la pandèmia només cada un de nosaltres té un repte personal i comunitari a fer. Depèn individualment de la nostra responsabilitat el fet de no ser transmissor del Covid-19. Ara, dins les diferents fases que patim i patirem, encara som més susceptibles de propagació. Aquest virus es propaga per l'aire, i queda temps més o manco llarg dins les superfícies on cau. Les cartes i el correu postal no deixen ni deixaran de ser un focus actiu d'aquest virus. D'aquí la necessitat d'emprar per una banda mascaretes i per altra guants d'un sol ús.
Ja dins el segle XIX les diferents autoritats empraven mètodes per tal de no contagiar-se de les malalties que provenien d'altres països. Els inicials processos implicaven l'obertura de la carta per la seva desinfecció fins que posteriorment, per tal de no violar el sagrat secret del correu i guanyar temps, varen començar a emprar-se talls, que permeten l'accés del desinfectant al seu interior. Dins l'arxiu Històric Provincial de Valladolid es tenen cartes que daten del segle XVI les quals es desinfectaven amb talls que els travessaven, talls de petita longitud, que feien notar amb aquestes senyals que la carta havia estat desinfectada.
1812. Carta de Maó a Palma de Mallorca. Marca prefilatèlica MENORCA en color negre. Es poden veure dos talls verticals de desinfecció. Porteig correcte de 5 quarts.
No hi ha una evidència clara de com es desinfectaven realment aquestes cartes. Molts són els diferents mètodes emprats. Des de l'aireació, immersió dins l'aigua de la mar, àcid acètic (vinagre), formol, fumigació, sulfurs, mirra, encens, i altres procediments, amb els corresponents talls de desinfecció de la correspondència, avui només roman en arxius de col·leccionistes d'aquesta interessant faceta de la Història Postal. Però una cosa queda palesa, i és que hi havia preocupació per la transmissió de malalties per mitjà del correu, de les cartes.
Juan Gabriel Barceló Matas
Soci del l'Ateneu de Maó
No hay comentarios:
Publicar un comentario