Pàgines

domingo, 2 de agosto de 2020

DUES GUERRES, UNA PANDÈMIA I ELS JOCS OLÍMPICS

Si tot hagués rutllat com estava previst, durant aquests dies s’estarien celebrant a Tòquio (Japó) els Jocs de la XXXII Olimpíada, seu que fou elegida el 7 de setembre de 2013 en el decurs de la 125a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) que va tenir lloc a Buenos Aires (Argentina). La capital nipona s’havia preparat acuradament perquè aquesta edició dels Jocs fos tan exitosa con la de 1964, quan fou la seu dels primers Jocs Olímpics disputats en territori asiàtic. La crueltat de la pandèmia per coronavirus, que des de començament d’any causa estralls arreu del món, va motivar que el passat mes de març les autoritats esportives ajornessin els Jocs Olímpics i Paralímpics fins a l’estiu de 2021. Certament que a la llarga llista d’actes i esdeveniments trastocats a causa de l’emergència sanitària que vivim, els Jocs tot just en són un més, però la força del Moviment Olímpic i l’alt seguiment mediàtic de les competicions esportives d’elit generen que aquest ajornament tingui una emotiva significació.


                                                Tòquio ja va ésser seu olímpica l'any 1964.

Els Jocs Olímpics de l’era moderna iniciaren el seu camí l’any 1896 a Atenes (Grècia) mercè a l’extraordinària labor diplomàtica i la intensa tenacitat del parisenc Pierre de Coubertin (1863 – 1937), qui dos anys abans havia fundat el COI amb la intenció de restablir els Jocs que antigament se celebraven a la ciutat d’Olímpia. La idea, que semblava romàntica i utòpica, tanmateix es va consolidar i des de llavors, cada quatre anys, la cita olímpica convoca els millors esportistes del planeta perquè posin a prova les seves habilitats en noble i igual competència entre ells. 


Finlàndia. Enter postal circulat, Hèlsinki, 24/12/1939, amb destinació a Alemanya. Rodet anunciant      els Jocs Olímpics de 1940.

Al llarg de la seva dilatada història, la festa olímpica quadriennal únicament havia estat suspesa per circumstàncies bèl·liques ben tràgiques. Així, els Jocs de 1916 assignats a Berlín no es varen poder dur a terme a causa de la Primera Guerra Mundial, tot i que els alemanys ja feia tres anys que tenien enllestit el que havia d’ésser l’estadi olímpic. Pel que fa a l’edició de 1940, originàriament el COI havia atorgat tot el protagonisme al Japó, doncs estava previst que els Jocs d’hivern es disputessin a Sapporo, mentre que els d’estiu, ironia del destí, havien de tenir lloc a Tòquio, però com a conseqüència de l’estat de guerra contra la Xina, els japonesos renunciaren a l’organització d’ambdues cites, que foren substituïdes per la designació d’Oslo (Noruega) com a lloc per als Jocs d’hivern i de Hèlsinki (Finlàndia) per als d’estiu; l’inici de la Segona Guerra Mundial, el 1939, va frustrar qualsevol possibilitat de trobada esportiva. La llarga durada de la guerra també s’emportà els Jocs previstos per a l’any 1944. 


Bèlgica. Enter postal circulat amb destinació a Dinamarca. Mata-segells d'origen, Gant, 3/9/1920, promocionant els Jocs d'Anvers. 
                  La tarifa de 10c per a postals internacionals estava en vigor des de 1/7/1875.

Altrament, enguany fa cent anys dels Jocs d’Anvers. El 1920, l’emblemàtica capital flamenca va acollir les competicions olímpiques, concessió que li fou atorgada com una manera de compensar el patiment d’aquesta ciutat durant el conflicte bèl·lic, que motivà la suspensió dels Jocs anteriors. Malgrat l’escassesa de mitjans i les dificultats de tot tipus va aconseguir organitzar uns Jocs modestos però dignes. En un moment en què la pau semblava restablerta a Europa, en acabar les competicions, l’olimpisme albirava un esperançador panorama de futur. Tal volta pugui ésser un exemple per als dies que vivim. Esperem que l’any que ve els Jocs es puguin celebrar amb normalitat a Tòquio, alhora que la humanitat recuperi les coses bones d’abans de la pandèmia, que elimini les actuacions egoistes, que mantingui els ulls ben badats per a destriar allò que és important d’allò que no ho és, i que enceti una nova etapa fonamentada en la humilitat, el respecte i la solidaritat. La construcció d’un món més just per a tothom no admet demora. De nosaltres depèn.

Joan Miquel i Llompart

lunes, 27 de julio de 2020

ELS VOLS FERRIS DEL PROGRAMA ESPACIAL SHUTTLE

El terme ferri (ferry, en anglès) se refereix a una embarcació o vaixell concebut per al transport de trens, vehicles i persones que enllaça dos punts, d’una banda a l’altra, per exemple d’un riu, d’un llac o per un braç estret de mar.

Així doncs direm que un ferri cobreix una línia regular d’anada i tornada entre dos punts d’un riu, llac o braç de mar, i que collirem un ferri per fer aquest trajecte.

Però què és un vol ferri?. Un vol que cobreix una línia regular d’anada i tornada entre dos punts?. Idò no, això no és un vol ferri.

A la terminologia aeronàutica, un vol ferri, també anomenat vol de posicionament, és un vol per situar un aparell, un avió generalment, a un indret concret des del qual començarà l’operativa regular. 

A la fi d’entendre perfectament un vol ferri posam un exemple que ens podria succeir. Si estant a un aeroport el nostre avió no se troba operatiu i la companyia aèria té un avió disponible a un altre lloc sense cap vol assignat, llavors operarà un vol ferri, és a dir, un vol buit de passatgers (car que no tendrà temps de posar a la venda els seus seients) que arribarà al nostre aeroport per volar el trajecte previst en substitució de l’avió que se troba avariat.

Si estenem aquest concepte a l’àmbit espacial (aquí veiem com nàutica, aeronàutica i astronàutica se troben més connectats del que podríem pensar) un vol ferri suposarà un vol d’un aparell espacial que començarà a un lloc i acabarà a un altre, des del qual se donarà inici a la seva missió o vol espacial.

A l’estructura del programa espacial nord-americà Shuttle, que en la seva traducció significa transbordador, el concepte de vol ferri ja s’hi trobava immers des del principi donat que els llançaments dels transbordadors s’efectuaven de forma vertical al Centre Espacial Kennedy, a l’estat de la Florida, i retornaven de forma horitzontal a la base d’Edwards, a l’estat de Califòrnia.

Allà, a Califòrnia, a la costa oest dels EUA, se programava un post orbital vol ferri per a transportar el shuttle des d’Edwards fins al centre Kennedy, a la costa est dels EUA, per a començar una nova missió espacial.



06.04.1982 White Sands Missile Range, NM. 3er post orbital vol ferri des de White Sands fins al centre Kennedy.
El transbordador Columbia, a la missió STS-3, havia aterrat el 30.03.1982 a White Sands, per primera i única vegada com a conseqüència del mal temps a Edwards.



28.06.1983 Edwards, CA. 7è post orbital vol ferri des d’Edwards fins al centre Kennedy.
El transbordador Challenger, a la missió STS-7, havia aterrat el 24.06.1983 a Edwards, com tenia previst.



08.10.1988 Kennedy Space Center, FL. Arribada del transbordador Discovery des d’Edwards a on havia aterrat el 03.10.1988 a la missió STS-26.
Cal comentar que aquest post orbital vol ferri era el primer després de la fallida missió STS-51L del 28.01.1986, en la qual el transbordador Challenger explotà mentre s’enlairava matant a tota la tripulació composada per set astronautes.



15.10.1990 Edwards AFB, CA. Post orbital vol ferri des d’Edwards fins a KSC.
El transbordador Discovery, a la missió STS-41, havia aterrat el 10.10.1990 a Edwards.

Però els vols ferris dels shuttle tenien una particularitat que els fa diferents a qualsevol altre vol ferri mai concebut. Com que els shuttle sols podien tornar planejant fins a terra i no podien enlairar-se per ells mateixos, s’havien de col·locar a sobre d’un avió comercial prèviament modificat per emprendre aquest tipus de vols.



15.11.1977 Edwards, CA. Pràctiques de vol ferri, des d’Edwards fins a Hunstville, TX, amb el mini-transbordador Enterprise.
Preneu atenció al text en vermell que acaba així “...Huntsville in 1978”. No se tracta d’una errada tipogràfica del sobre, sinó que el novembre de 1977 ja era l’any fiscal 1978 (que a NASA va d’octubre a setembre i no segueix l’any regular).



10.03.1978 Edwards. Primer vol ferri del mini-transbordador Enterprise.
Nota: La il·lustració impresa del sobre fa referència al programa ALT (Approach and Landing Test, que podríem traduir com proves d’aproximació i aterratge).



10.04.1978 Marshall Space Flight Center, AL. Vol ferri del mini-transbordador Enterprise.
Nota: La il·lustració del sobre (aplicada amb un tampó de goma) és una modificació de la il·lustració anterior i ja no fa referència al programa ALT.


La NASA modificà un avió Boeing 747 per a instal·lar-hi a sobre, primer el model a escala dels shuttle, un mini-transbordador anomenat Enterprise, i finalment tota la flota de transbordadors que viatjarien a l’espai des de 1981 fins a 2011, i que són: Columbia, Challenger, Discovery, Atlantis i Endeavour.



18.07.1974 Edwards, CA. Aterratge a Edwards d’un avió Boeing 747 de la companyia aèria American Airlines per ser modificat i preparat per dur a terme vols ferris espacials.
A la imatge superior dreta se representa com apareixerà el transbordador a sobre l’avió.



18.04.1975 Edwards, CA. Vol d’entrenament de l’avió Boeing 747 (#905), encara sense cap transbordador a sobre.



30.09.1975 Edwards, CA. Estudis de les possibles esteles de vòrtex d’un avió Boeing 747 de NASA com a preparació dels futurs vols ferri espacials.



20.03.1979 Edwards, CA. 1er vol ferri del transbordador Columbia des d’Edwards fins a Cape Canaveral.



24.03.1979 Cape Canaveral, FL. Arribada del 1er vol ferri del transbordador Columbia, un vol que durà quatre dies per travessar tots els EUA de costa a costa. Sobre firmat pel dissenyador de la il·lustració.

Per aquells interessats, l’itinerari d’aquest vol fou:
20.03.1979 Edwards, CA fins Biggs Army Air Base a El Paso, TX.
22.03.1979 El Paso, TX fins Keally AFB a San Antonio, TX.
23.03.1979 San Antonio, TX fins Eglin AFB, FL.
24.03.1979 Eglin, FL fins Cape Canaveral, FL.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilàtelia de FESOFI

domingo, 19 de julio de 2020

UN SOBRE D’ASPECTE SENZILL…O NO

El mes d’abril passat se va celebrar el 50 aniversari de la missió Apollo 13, que com tothom sap, no va aconseguir el seu objectiu de posar dos homes a la superfície lunar, però que, com a conseqüència de l’explosió que tingué lloc dos dies després del seu llançament, suposà tot un repte tecnològic per intentar retornar a terra els tres astronautes sans i estalvis, com així finalment succeí provocant que avui se parli d’aquesta missió com una de les més exitoses de tota la carrera espacial, per les dificultats i solucions que hagueren de ser presses en temps real. 

Però no explicarem ara la missió de l’Apollo 13, ni la cronologia dels fets, ni tan sols les repercussions que aquesta missió tengué per la seguretat de les següents missions, sinó que anirem directament a la vessant filatèlica amb la presentació d’un sobre d’aspecte senzill.


 13.4.70 Berlin. Apollo 13. Marques de l’estació espacial de Madrid.

A primera vista el sobre no mostra res especial: unes marques de la missió, un segell, un mata-segells i una adreça. Res que no s’hagi vist abans a qualsevol sobre.

En canvi, si ens aturam a llegir el mata-segells veurem que diu Berlin 13.4.70 (encara que les xifres són difícils de veure) mentre que el segell és un efecte postal emès a Espanya. Per tant, ens trobam davant un segell espanyol cancel·lat amb un mata-segells alemany. Un desbarat, un descuit, una errada?. 

Abans de contestar aquesta pregunta hem de seguir analitzant el sobre i si miram a la part superior dreta podem veure només una miqueta d’un rodet, que no és alemany sinó espanyol.
A sota se presenta el rodet complet i s’assenyala la mínima part impresa al sobre de l’Apollo 13.


 Rodet mecànic de Madrid.

Per això la pregunta de si és un desbarat, un descuit o una errada podria contestar-se de la següent manera: en el procés de cancel·lació el rodet mecànic sols agafà una mínima porció del sobre deixant el segell nou, sense cap rastre de tinta. L’empleat de correus alemany emperò, al veure el sobre, sí que li posà un mata-segells alemany per a inutilitzar el segell, encara que no fos un efecte postal alemany. 

En aquest punt podríem pensar que això és un desbarat, però té un sentit més ètic que el que més vegades del que ens agradaria hem vist amb segells no cancel·lats al país d’origen, i taxats amb retolador en destí (i sabem que és en destí perquè amb el mateix retolador ens han anotat el número de l’apartat de correus o bé altres indicacions).

Resultat: un sobre fallit, no cancel·lat a Espanya per una errada del rodet, no revisat pels empleats de correus espanyols, i rebut a Alemanya a on l’empleat de correus inutilitza el segell amb un mata-segells alemany.

Aquest resultat seria aplicable gairebé a tots els sobres que presentessin una curiositat com aquesta, és a dir, un mata-segells d’un país sobre un segell d’un altre país producte d’una incorrecta o nul·la cancel·lació del país d’origen. 

No obstant això, anam ara a explicar les passes dutes a terme pels col·leccionistes d’astrofilatèlia i trobarem una visió diferent.

El col·leccionista alemany Georg Paedelt, que era un astrofilatelista, volia aconseguir un sobre mata-segellat a Espanya a l’estació espacial de Madrid per la missió Apollo 13. 

Amb tal motiu, posà la seva adreça amb un tampó de goma a un sobre en blanc i l’ envià a l’estació espacial de Madrid, ja fos a les oficines centrals de Madrid capital, o a la pròpia estació, que no se trobava a Madrid, sinó al poble de Fresnedillas de la Oliva. 

L’únic punt que no és possible confirmar és si el segell espanyol de 6 pessetes (tarifa correcta per una carta internacional a Europa l’any 1970) el posà el propi col·leccionista o envià un cupó de resposta internacional perquè fos bescanviat per un segell que cobrís la tarifa vigent en aquell moment.

En arribar la carta a Espanya, s’atén la seva petició i s’apliquen les marques oficials de l’estació, la genèrica, tres línies, de l’estació de Madrid que diu MADRID-INTA (MSFN) APARTADO 50860 MADRID, SPAIN; l’específica per a la missió Apollo 13 i a més l’autopen (firma mecanitzada) del director de l’estació, el nord-americà Daniel S. Hunter.

La marca vermella Apollo 13 en vermell és d’origen privat i no pertany a l’estació de Madrid.

Llavors la carta se deposita a la bústia pel seu enviament normal per correus. És aquí a on el rodet no cancel·la la carta i aquesta arriba a destí. 

Com sabem que arriba a destí?. Al revers del sobre podem veure el mata-segells d’arribada de Berlin 37 (coincident amb el de l’adreça del col·leccionista) del dia 13.4.70


Mata-segells de Berlin 37 d’arribada (aplicat al revers del sobre).

Tot l’esforç, el temps, i els diners invertits pel col·leccionista per aconseguir un sobre amb mata-segells de Madrid de la missió Apollo 13 s’havien anat a norris per culpa de que el rodet no havia marcat el segell amb la data i el nom de la població.

Que fer doncs?. Demanar per favor l’aplicació d’un mata-segells, encara que fos alemany, per disposar d’una carta amb una data corresponent als dies em què se desenvolupà la missió (de l’11 d’abril al 17 d’abri de 1970l).

Com la carta arribà a Berlin dia 13, no se podia posar ni dia 11 (dia del llançament), ni dia 12 (primer dia de viatge dels tres planejats per anar a la Lluna). Així que, el primer dia que se podia posar, i el que semblava més coherent era el mateix dia 13, que, per qui no ho recordi, fou el dia de l’explosió d’un dels tancs d’oxígens que afectà al mòdul de servei i el deixà inutilitzable fent que tota la tripulació passàs al mòdul d’aterratge. Aquest accident provocà que l’objectiu de baixar a la superfície de la Lluna acabava de desaparèixer.

Molt probablement, tant per complaure al col·leccionista com per inutilitzar un segell que ja havia complert la seva tasca de transportar una carta s’aplicà el mata-segells de Berlin del dia 13 d’abril.
Ni tan sols aquí, l’aplicació d’un mata-segells alemany sobre un segell espanyol fou deixada a l’atzar. 
Si ens fixam bé amb els dos mata-segells veurem ràpidament que no són iguals. El mata-segells d’arribada és un mata-segells d’ús ordinari mentre que el mata-segells sobre el segell és un mica especial. Diu Nachträglich entwertet, literalment traduït com posteriorment devaluat, però en l’àmbit filatèlic seria més bé traduït com una cancel·lació posterior, és a dir, un mata-segells aplicat a destí per manca de mata-segells del lloc d’origen.

D’aquesta manera, el col·leccionista obtenia a la fi una carta amb un mata-segells, ja no de l’oficina postal de Madrid, això ja no podia ser, però al manco sí d’una oficina de Berlín amb una data corresponent a la missió Apollo 13, i d’altra part, l’empleat de correus alemany, inutilitzava un segell i li posava no un mata-segells qualsevol sinó un mata-segells de lloc de destí que se justificava per manca del mata-segells originari. Tots contents, o gairebé contents.
Resultat: un sobre d’aspecte senzill... o no tant?.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

domingo, 12 de julio de 2020

ELS PARAL·LELISMES DELS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS

Els esdeveniments històrics ens permeten sovint establir paral·lelismes entre fites llunyanes en el temps però semblants en els continguts, ja sigui de manera evident o de manera simbòlica. 
L’any 1969 és l’any al qual l’home arribà a la Lluna. 

Però a l’any 1969 passaren moltes altres coses i aquell any, també se celebraren aniversaris d’esdeveniments passats, com el que avui ens recorda aquest sobre: el 200 aniversari de la creació de la ciutat de San Diego, a l’estat de Califòrnia, a la costa oest dels EUA.


I quina relació existeix entre l’aniversari d’una ciutat originària del segle XVIII i la fita tecnològica assolida el segle XX fent arribar una nau espacial al nostre satèl·lit natural?. 

Així, de sobte, caldria dir que cap ni una, que simplement s’aprofità el sobre primer dia del segell dedicat a la missió Apollo 11, per a fer referència al naixement d’una ciutat, que a més no és la ciutat de naixement de cap dels tres astronautes que anaren a la Lluna aquell juliol de 1969.

Ho podríem deixar com una curiositat filatèlica per intentar ajuntar dos esdeveniments que sols tenen en comú que ocorregueren amb una diferència de 200 anys; un el 1769 i l’altre el 1969.

O bé, com se diu vulgarment, aprofitar una coincidència per crear un sobre filatèlic diferent i poder escurar les butxaques dels col·leccionistes de dos àmbits diferents; aquells interessats a la història i aquells interessats a la ciència.

No obstant això, també caldria demanar-se si realment existeix alguna connexió entre aquests dos fets que justifiqui d’alguna manera la confecció d’aquest sobre.

El viatge de l’Apollo 11 resisteix molt poques comparacions, tal volta només seria comparable al viatge de Cristòfol Colom, o al de la volta al món de Magalhães i Elcano.

Però el camí que obriren els astronautes de l’Apollo 11 sí té molts paral·lelismes amb altres camins i/o rutes obertes per altres exploradors, aventurers o missioners. I és aquest el paral·lelisme que evoca aquest sobre. 

La il·lustració ens mostra el Camino Real que emprengueren els franciscans a l’Alta Califòrnia, començant per la fundació de la missió de San Diego de Alcalá, el 16 de juliol de 1769, i anant cap al nord, a una distància d’un dia a cavall o tres a peu, fundant noves missions fins al 1824, a on fundaren la vint-i-una i darrera de San Francisco de Solano.

El paper que els franciscans com Fra Juníper Serra o els militars com Gaspar de Portolà jugaren durant el procés d’evangelització i colonització de les terres que visitaven ha estat avui posat en dubte arrel de la mort de George Floyd, un ciutadà afroamericà, per un policia blanc mentre era detingut i ha provocat un moviment anomenat Black Lives Matter(traduït com les vides negres importen) amb manifestacions arreu del món i atacs a les estàtues d’aquells i d’altres personatges, les quals han estat enderrocades o pintades de color vermell per simbolitzar la sang vessada per tots aquells que foren oprimits al seu temps.

Però la valoració i el judici tant dels fets actuals, com dels succeïts fa 200 anys, ja seria motiu d’un altre escrit, amb aportacions d’estudis d’historiadors, sociòlegs i analistes i amb imatges d’altres tipus de segells i cartes.

Aquí només deixam constància del paral·lelisme de dos camins: el Camino Real i el camí de l’exploració espacial.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

lunes, 22 de junio de 2020

Història Postal. El porteig de les cartes.

No té res a veure el que fem ara a l'hora d'enviar una carta amb el que feien els nostres avantpassats (abans de 1850) per enviar la correspondència als familiars, amics o bé a nivell d'empresa. 

Com bé recordareu, el primer segell sorgeix al 1840 a Anglaterra i dins Espanya surt damunt el 1850. La idea fonamental era la de generalitzar el pagament abans d'enviar la correspondència al seu destí, és a dir, pagava la carta aquell que l'enviava, cosa que fins aquest moment no era així, ja que qui pagava la carta era el destinatari. Aquest nou concepte de pagament per part del qui envia la carta i no per part del destinatari donarà lloc a unes incidències, arrel del sentiment que es tenia d' aquell que rebia la carta era el que l'havia d'abonar. Uns sentiments, que poc a poc, aniran desapareixent durant el temps fins assolir la nova implantació de Correus. Sorgeix aquest nou concepte per a comprovar que s'havia abonat a Correus les taxes adequades i corresponents a l'enviament de la correspondència.
                        

                                                Segell 4 quarts                                                               Segell 100 ptas                  
                                                    Isabel II                                                                        Juan Carlos I                         



                              Segell personalitzat. Any 2009. Commemoració any Fajarnés i Tur. Tarifació A a nivell nacional
                                                                   
Amb anterioritat a 1850 això no funcionava així. El destinatari de la carta era aquell qui pagava la carta tenint present unes tarifacions de pes, distàncies i itineraris fets. Per poder-ho cobrar dins la mateixa carta havia unes notes impreses a mà que donaven nota de la seva procedència, el camí que havien fet i com no, la seva arribada. Amb la finalitat que en arribar la carta, aquesta fos pagada pel destinatari. A vegades, si la carta anava a l'estranger, part d'aquest porteig era pagat pel remitent (la part corresponent a la tarifació nacional), cosa que havia de ser inserida dins la carta a enviar.


                                                            Rutes marítimes del correu postal a Mallorca. 

Així doncs, la prefilatèlia, és l'estudi de la correspondència prèvia a l'aparició del segell. Unes cartes que són una obra d'art on dins elles i cada una ens aporten un valor únic sobre el seu camí recorregut, on el porteig, tarifació, les diverses estampacions, els seus itineraris són marques de l'estudi pel filatelista.


                                                                 1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 
                                                                 Porteig correcte de 10 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA



                                                    1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 
                                                                   Porteig correcte de 9 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA

Com podem observar, aquestes dues cartes són del mateix any amb diferent porteig i la mateixa destinació. Hi ha dues possibles explicacions: la primera d'elles és que dins aquest període va haver un canvi de porteig establert pel mateix Correus; la segona explicació rau dins el pes de la carta on podria variar el valor d'aquesta. Per ara, ho deixarem així, i més endavant tornarem a aquestes cartes per explicar-ho raonadament. 

En rebre una peça d'aquest tipus, és necessari documentar totes aquestes dades exposades anteriorment on cada país en té unes marques prefilatèliques i datadors emprats en l'etapa prefilatèlica (això també ho podrem estudiar més endavant!)


Juan Gabriel Barceló Matas
Soci de l'Ateneu de Maó

viernes, 5 de junio de 2020

TWA


Als articles anteriors ens referirem a la Pan Am, però aquesta no fou l’única aerolínia involucrada amb el programa espacial Apollo.

Trans World Airlines (més coneguda per les seves sigles TWA) fou una companyia aèria que operà des de 1930 fins a 2001, quan fou comprada per American Airlines.

La seva relació amb la NASA fou sota un contracte per assegurar la mobilitat del personal de l’agència entre els diferents centres espacials repartits arreu del món, és a dir, prestava els seus serveis d’igual manera que la Pan Am.

 
29.09.1967 Kennedy Space Center. Sobre primer dia de la parella de segells dedicats a la missió Gemini 4, que portà 
a Ed White a realitzar la primera sortida a l’espai d’un astronauta nord-americà. Sobre emès per la TWA.

No obstant això, a l’àmbit espacial, és molt més coneguda per una altra raó.

Al sobre inferior, com a homenatge a la missió de l’Apollo 11, a la cantonada inferior dreta podem llegir: NASA Tours. I és que la TWA s’encarrega durant molt d’anys d’organitzar els tours turístics pel centre espacial Kennedy, portant els visitants a tots els edificis més emblemàtics i a les zones de llançament.

 16.07.1969 Kennedy Space Center. Llançament del coet Saturn V a la missió Apollo 11 amb els 
astronautes Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins. Sobre emès per la TWA.

Finalment, només com a tecnicisme, totes les empreses que col.laboraren al programa espacial nord-americà, ja siguin empreses aeroespacials, de comunicacions, de transport, etc s’anomenen contractistes. Per tant, els sobres commemoratius espacials d’aquestes empreses reben al món filatèlic el nom de sobres del contractistes.


Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

jueves, 4 de junio de 2020

PAN AM (i 2)


Si a l’anterior article parlarem del Clipper Club de la Pan Am, avui parlarem d’un altre club, també de la Pan Am, però molt més desconegut per la majoria del gran públic.

Avui en dia, que sentim sovint com els viatges a l’espai estan cada vegada més a prop, i com fins i tot algunes companyies ja accepten reserves de seients pels primers passatgers espacials, pensam que això és nou però res més enfora de la realitat quan bussejam a la història.

Poc abans de l’arribada de l’home a la Lluna (juliol de 1969) la Pan Am creà un club per tots aquells que desitjassin anar a la Lluna igual que els astronautes.

First Moon Flight’s Club (que podríem traduir com Primer Club de Viatgers a la Lluna, fou creat per la Pan Am per donar resposta al desig que molts d’americans tenien aleshores per poder volar fins al nostre satèl·lit natural.



12.05.1969 Boston. Carta emesa pel First Moon Flight’s Club amb franqueig mecànic vermell de la Pan Am.



12.05.1969 Boston. Carta interior dirigida al nou membre.


Per aquells que no entenen l’anglès, o tenen alguna dificultat amb aquest idioma, la carta diu així:

“Estimat Primer Viatger a la Lluna,

Gràcies per la seva confiança a que la Pan Am serà pionera en els vols
comercials espacials, com ho ha fet aquí tantes vegades a la Terra.
Tenim tota la intenció d’estar a l’altura d’aquesta confiança.

La targeta enclosa confirma aquesta intenció, i formalment li reconeix el
seu esperit intrèpid. També reflecteix, pel seu número de sèrie, la seva
posició a la llista d’espera dels primers vols a la Lluna. (Totes les peticions
són gestionades per ordre d’arribada)

La data de l’inici dels serveis encara no és coneguda.  Equipaments i rutes
estaran, probablement, subjectes a les aprovacions governamentals
Les tarifes no estan totalment decidides, tal volta siguin tan bones que no
semblin d’aquest món.

Te demanam siguis pacient mentre aquests temes no siguin resolts. Abans
hi ha una sèrie de requeriments necessaris que podrien fer-nos acceptar
depòsits o confirmar reserves.
Mentrestant, nosaltres te mantindrem informat de totes les novetats importants.
De nou, gràcies per venir primer a la Pan Am. És exactament a on nosaltres intentam
estar. A Terra. A la Lluna. A qualsevol indret.

l’orgull de milers dels nostres homes i dones de la Pan Am a Cap Kennedy, sota
contractes amb la Força Aèria, que han ajudat a fer això més gran

Sincerament,
James Montgomery
Vicepresident – Ventes”

La carta s’acompanyava també amb la targeta del membre del club

 12.05.1969 Boston. Targeta numerada del nou membre.


Aquest club se fundà a principis de 1969, i quan el 1971 deixà d’admetre reserves, s’havien inscrit més de 90.000 persones.

Igualment, la Pan Am emeté per als membres d’aquest club el sobre primer dia del segell de l’Apollo 11.

09.09.1969 Washington, DC. Sobre primer dia del segell de l’Apollo 11 
emés per la Pan Am per al membres del First Moon Flight’s Club.


Aquest sobre venia també amb una carta al seu interior:



09.09.1969 Washington, DC. Carta interior dirigida als membres del First Moon Flight’s Club.


El contingut de la carta és idèntic al ja reproduït a l’article anterior.

** Nom i direcció a les cartes, i nom a la targeta han estat tapats intencionadament per mantenir la privacitat de la identitat d’aquest membre.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

miércoles, 3 de junio de 2020

PAN AM (1)


Pan American World Airways (més coneguda simplement com a Pan Am) fou una companyia aèria que operà des del 1927 fins a la seva fallida el 1991.

Llavors desaparegué una companyia fonamental en el desenvolupament de les comunicacions aèries dels Estats Units des de la seva creació i especialment, després de la 2ª Guerra Mundial, amb algunes fites com ser la primera companyia a realitzar un vol transpacífic l’any 1935, la introducció d’avions amb motors a reacció o fins i tot a començar a digitalitzar les reserves, però a la vegada nasqué un mite: el d’una companyia icònica que més de trenta anys després encara es recordada amb nostàlgia pels amants de l’aviació comercial.

A la dècada dels anys 30 del segle passat, Pan Am emprà hidroavions denominats Clipper (nom que recorda els clippers –un tipus de velers molt ràpids de meitat del segle XIX-) per la gran majoria de les seves rutes més llargues a la vegada que aconseguí grans contractes per portar correu aèri en les seves línies més carismàtiques.

D’aquest nom, Clipper, esdevé el seu identificador radiofònic com a Clipper però també el que arreu del món se conegués a la Pan Am com a Clipper fins i tot quan aquests avions ja no operaven i havien estat substituïts per avions, ja no hidroavions, molt més moderns.

Però Clipper fou també el nom que la Pan Am atorgà a un club. Clipper Club vendria a ser un tipus de classe preferent, classe business, classe VIP o classe Premium, en la terminologia actual, al qual el seus membres rebien un tracte especial durant els seus trajectes així com una revista periòdica que els informava de totes les novetats de la companyia. Ser membre del Clipper Club suposava un cert status social i permetia volar en unes condicions d’un cert luxe i confort.

Regularment, els membres eren obsequiats amb tota una sèrie de regals de tot tipus, entre els quals hi trobam el sobre inferior.

09.09.1969 Washington, DC. Sobre primer dia del segell de l’Apollo 11 emés 
per la Pan Am per al membres del Clipper Club.

Aquest sobre venia amb una carta al seu interior:

09.09.1969 Washington, DC. Carta interior dirigida als membres del Clipper Club.

Per aquells que no entenen l’anglès, o tenen alguna dificultat amb aquest idioma, la carta diu així:

“Estimat membre del Clipper Club,

Per favor, conservi la carta i el sobre rebut. És un sobre primer dia del més
simbòlic segell commemoratiu emès mai per qualsevol nació, “PRIMER
HOME A LA LLUNA” de l’oncle Sam.

Només unir-se en l’assoliment humà seria raó suficient per enviar-te aquest
 record. Però me sent doblement afortunat per tenir també una altra raó –
l’orgull de milers dels nostres homes i dones de la Pan Am a Cap Kennedy, sota
contractes amb la Força Aèria, que han ajudat a fer això més gran

Sincerament,

Norman P. Blake
Sènior Vicepresident
Marketing “

I és que la companyia Pan Am, fou una de les cents de companyies nord-americanes que la NASA va contractar durant el programa Apollo, en el cas concret d’aquesta aerolínia, per assegurar la mobilitat del personal de l’agència espacial entre els seus diferents centres repartits per tot el món.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI