Pàgines

miércoles, 5 de junio de 2019

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT


Fig. 1

Avui, dia 5 de juny, se celebra a tot el món el Dia Mundial del Medi Ambient (fig. 1), jornada establerta per l’Assemblea General de les Nacions Unides arran de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà d’Estocolm (CNUMAH), que va tenir lloc entre el 5 i el 16 de juny de 1972; aquesta cimera va resultar de gran transcendència perquè les qüestions mediambientals assolissin un paper destacat en les agendes dels governs i en l’opinió pública mundial. De llavors ençà, tal dia com avui, se’ns recorda la inexcusable necessitat de tenir cura del nostre hàbitat natural i es fa referència a un tema concret com a protagonista; en el cas d’enguany la proposta és sobre la lluita contra la contaminació de l’aire (fig. 2), i la Xina en serà l’amfitrió global de la celebració.

Fig 2

Fig. 3

Fig. 4

La conservació del medi ambient (fig. 3) és un tema prioritari del qual depèn la mateixa existència de l’ésser humà. Curiosament, nosaltres, els humans, som els éssers de la creació que hem provocat més alteració a l’entorn natural, i això que la humanitat només ha estat present una fracció de temps ínfima en relació al temps geològic de la Terra. L’egolatria humana, en nom d’un suposat progrés, no té gens de miraments en desforestar la selva amazònica, en produir substàncies tòxiques que contaminen l’atmosfera (fig. 4), el sòl i els oceans, o en convertir territori natural en asfalt i ciment. De fet, l’enginyeria humana ha construït, i guarda per a ésser emprats, sofisticats mecanismes (fig. 5) amb sobrada capacitat per a destruir totalment la biosfera.

Fig. 5

Fig. 6

Sobreexplotació de recursos naturals, pèrdua de biodiversitat, desertització, contaminació (fig. 6), pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó, canvi climàtic...són realitats causades per l’activitat humana i és ben hora que les bones intencions per capgirar la situació actual faci pas a les accions, i això implica canviar moltes actituds de la nostra vida diària i fer un seriós exercici de reflexió. Els humans som part del medi, no som uns éssers a part, i, per tant, qualsevol acte degradant que hi facem, repercuteix en nosaltres mateixos. Tenguem sempre present que l’origen bàsic de tots els aliments i dels béns material són els recursos naturals (fig. 7).

Fig. 7

Els governs dels països més poderosos i les multinacionals tenen la clau per invertir la situació, en un àmbit on els interessos crematístics hi tenen un paper cabdal. Canviar el model econòmic imperant a occident, que es bassa en un consumisme galopant, i aconseguir que les empreses deixin d’elaborar certs productes per fabricar-ne d’altres i amb una tecnologia respectuosa amb el medi, és tot un repte.

Fig. 8

La ciutadania, com a massa consumidora amb llibertat per triar allò que vol consumir, té la paraula a l’hora de les decisions de compra, i l’elecció adequada és la que s’inclina per l’adquisició de béns i serveis de provada solvència amb al medi (fig. 8). Cal tenir actituds valentes, i tenir per cert que la privació de certes comoditats serà compensada amb escreix pel benestar derivat d’un bon maridatge amb la natura.

Fig. 9

És imprescindible que les autoritats i poders que mouen els fils del món facin cas a la comunitat científica (fig. 9) i que segueixin les seves prescripcions, i que l’educació mediambiental tengui un lloc preferent en els programes escolars des d’una edat ben primerenca amb l’objectiu d’estimular la sensibilització. Cal confiar que el humans sabrem rectificar i minvar l’impacte que estam generant de forma irresponsable. Ens hi va la salut i la vida!  

La filatèlia reflecteix aquesta preocupació pel medi i pràcticament no hi ha cap país del món que no hagi emès algun segell dedicat al tema. Tan de bo que els gestos vagin acompanyats d’accions efectives que derivin en un compromís rigorós, permanent i irrevocable de l’espècia humana envers el medi natural.

                                                                                                           Joan Miquel i Llompart
      

miércoles, 22 de mayo de 2019

JUVENIA 2019


     La filatèlia balear està d'enhorabona. El juvenil Sebastià Seguí, ha aconseguit 60 punts i Medalla de Bronze Platejat en la JUVENIA de 2019 a Burgos. Des d'aquí donar l'enhorabona tant a la família,   al jove filatelista i al grup filatèlic d'Inca per la seva tasca dins la filatèlia juvenil. 












lunes, 13 de mayo de 2019

EL GRUPO FILATÉLICO Y NUMISMÁTICO DEL ATENEO MAHÓN CELEBRA SU ASAMBLEA ORDINARIA ANUAL 2019 Y OTROS EVENTOS EN MAYO


Varios han sido los eventos que ha celebrado el Grupo Filatélico y Numismático del Ateneo Mahón en estas primeras fechas del mes de mayo.



El viernes día 3 de mayo a las 20,00 horas en la Sala Victory de la Sede del Ateneo Mahón se efectuó el pase del documental que trata sobre la emisión de los sellos en 1938 con el tema del correo submarino titulado LA GUERRA DEL SEGELLS, a la que asistió buena cantidad de público y socios.



El domingo 3 de mayo en la Sala de Juntas del Ateneo Mahón tuvo lugar las Asamblea Ordinaria de Socios de este Grupo Filatélico y Numismático. Entre otras resoluciones cabe destacar la elección de su nueva Junta Rectora y que ahora queda compuesta de la siguiente manera

Sr. Presidente: Don José Ametller Pons
Sr. Vicepresidente: Don Rolando Riveiro Domínguez
Sr. Secretario: Don Francisco José Morro Martí
Sr. Tesorero: Don Alonso Blesa Picazo
Sr. Vocal filatelia: Don Pedro Gelabert Vidal
Sr. Vocal numismática: Don Antonio Vargas Fernández
Sr. Vocal Coleccionismo: Don Francisco Fullana Florit
Sr. Vocal Exposiciones y Juventud: Don Agustín Sainz Romero




Para finalizar el domingo día 13 de mayo se realizó una Excursión visita a la Isla del Rey situada dentro del puerto de Mahón y que fue muy del agrado de todos los asistentes.



sábado, 4 de mayo de 2019

UNA VICTÒRIA MORAL


Ben segur que cada col·leccionista pot contar infinitat de detalls sobre els segells que formen la seva col·lecció; precisament el gaudi de la nostra afició és aprofundir en l’estudi d’allò que col·leccionam i així podem convenir que tot segell té la seva història, o les seves històries, i totes interessants, però l’òptica personal de cada individu posa l’accent en alguna particularitat que li crida especialment l’atenció pel fet d’ésser rellevant, poc comuna, o simplement curiosa.

Com a col·leccionista estudiós del tema esportiu he acumulat un bon nombre de sensacions, en el sentit del paràgraf anterior, a propòsit de moltes peces filatèliques de la meva temàtica que per diverses causes he considerat de gran originalitat. En aquesta època de l’any, primers dies del mes de maig, en què moltes competicions esportives que s’han desenvolupat des de la tardor i que ara entren en la fase decisiva de determinar un resultat final, m’ha vengut a la memòria un episodi filatèlico-esportiu del què enguany se’n compleixen seixanta anys i que ara comentaré breument.

El III Campionat del Món de Basquetbol Masculí es va celebrar a Xile entre el 16 i el 31 de gener de 1959. Hi participaren 13 països i la mecànica de la competició disposà d’una primera fase amb tres grups de quatre equips, dels quals se’n classificarien els dos primers de cada grup més la selecció amfitriona, que no va disputar la primera fase, i així els set equips es disputarien en forma de lligueta els llocs d’honor. En aquesta fase, la Unió Soviètica va guanyar tots els partits jugats, però s’havia negat a jugar contra Taiwan, perquè a l’àmbit polític l’URSS no reconeixia la independència d’aquest país asiàtic, per la qual cosa fou desposseïda del títol. D’aquesta manera Brasil es va coronar campió del món, els Estats Units quedaren en segon lloc i Xile n’ocupà el tercer.


No cal esmentar que els soviètics s’autocosideraren guanyadors del torneig esportiu i les autoritats postals del país ho celebraren ben aviat ja que el 12 de febrer, només uns dies després d’haver acabat la competició, posaren en circulació un segell (fig. 1) amb una sobreimpressió que deia “Victòria de l’equip  de bàsquet de l’URSS—Xile 1959”; el segell utilitzat (fig. 3), d’un ruble de valor facial, mostra una escena d’un partit de bàsquet, havia estat emès l’any 1954 i formava part d’una sèrie de vuit valors dedicada als esports. D’altra banda, Brasil també va commemorar filatèlicament el seu triomf mitjançant l’emissió d’un segell per al correu aeri (fig. 2) que va començar a circular el dia 30 de maig del mateix any.

Sense entrar a avaluar les interferències polítiques a l’esport, ni el valor de les victòries morals, temes que donarien per debatre i escriure molts de fulls, tan sols vull remarcar i insistir en la importància de l’estudi, la recerca i la investigació per viure plenament la nostra afició filatèlica. S’hauria imaginat algú que fos possible documentar un fet com aquest?

                                                                                                                      Joan Miquel i Llompart   

martes, 16 de abril de 2019

BALEARES PRESENTE EN JUVENIA 2019



Después de unos años sin presencia balear, el juvenil Sebastià Seguí Ripoll de 13 años y miembro de la Associació Filatèlica d´Inca participará en la próxima JUVENIA 2019 (Exposición juvenil Nacional de España con carácter  competitivo) a celebrar en el Monasterio de San Juan en Burgos con su colección temática “El Titanic” (un cuadro).

(Sebastià Seguí con su colección junto al Presidente de la Associació Filatèlica d´Inca Tomeu Aloy en imagen de archivo)

Desde aquí nuestra Enhorabuena y le deseamos el mayor de los éxitos.

lunes, 8 de abril de 2019

ENYORANÇA DEL SEGELL USAT

     Des de sempre el debat entre si és millor col·leccionar els segells nous o els usats ha estat una constant en les tertúlies filatèliques, argumentant avantatges i inconvenients d’orientar les nostres col·leccions cap a una opció o l’altra. Els partidaris del segell nou al·leguen que el segell no circulat manté la imatge intacta, immaculada, la qual cosa li dona frescor i el fa més atractiu, i si a més conserva la goma original i no té cap marca de xarnera ja és el súmmum de la perfecció. D’altra banda, els defensors de la supremacia del segell usat expliquen que els segells es posen en circulació amb la finalitat d’ésser emprats com a franqueig de les trameses confiades als serveis de correus i, per tant, el fet que hagin complert la funció per la qual foren emesos és un plus afegit que fa més interessant aquesta modalitat, a més d’estalviar-se problemes pel que fa a la goma.



    Deixant de banda els criteris comercials, al meu parer es tracta d’una discussió eixorca, o merament anecdòtica, ja que si l’objectiu del filatelista és reunir segells amb la finalitat de donar-los forma de col·lecció i estudiar-los, els aspectes físics i estètics d’aquestes petites obres d’art seran els mateixos en tot dos casos: el paper, la filigrana, el dentat, la imatge... Tot això en el benentès que, per descomptat, en qualsevol cas s’han de mantenir els criteris estàndards de qualitat: impressió ben centrada, que no manqui cap dent, bona conservació, que, en el cas dels usats, el mata-segells sigui respectuós amb la imatge...En definitiva, la diferència ve marcada pels gustos de cada col·leccionista.




     Fetes aquestes reflexions sí que he de manifestar que trob a faltar el procés de separar els segells del paper en què venien adherits. Obrir la bústia del correu i veure que el sobre que havia portat el carter estava franquejat amb un o més segells ja era motiu d’alegria. Després, retallava amb molta cura el paper del sobre al voltant dels segells. Quan en tenia un nombre considerable els posava en un recipient amb aigua tèbia a fi d’afavorir que es desenganxessin. No era tan exagerat com el col·leccionista de la vinyeta humorística —publicada a la revista francesa L’Écho de la Timbrologie, núm. 1501, juliol-agost de 1979— que utilitzava la banyera, però sí que era una espècie de ritual que concloïa posant els segells a eixugar entre fulls de paper absorbent, ben premsats, on hi romanien uns dies fins que estaven llests per a ésser classificats.



     Aquesta operació de posar els segells en remull a fi de separar-los del paper era una de les primeres coses que apreníem els col·leccionistes que fèiem les primeres passes per la filatèlia. Avui dia aquest maneig és menys habitual, perquè durant les darreres dècades el segell ha deixat d’ésser l’element central dels sistemes de franqueig del correu; és gairebé excepcional veure una carta o paquet franquejat amb segells, i a això s’hi ha d’afegir el fet que les noves tecnologies de comunicació han deixat la correspondència epistolar en una situació pràcticament testimonial. Evidentment això no afavoreix que s’incorporin nous adeptes a la filatèlia, però estic segur que el col·leccionisme no desapareixerà. Cada època té les seves referències i fins i tot si es deixessin d’emetre segells hi hauria gent que s’interessaria per l’estudi i conservació un patrimoni cultural del passat. Com a suport a la meva opinió em permetreu que faci un exercici d’ultraoptimisme i recordar que per exemple els dinosaures, desapareguts des de fa milions d’anys, avui dia són motiu de curiositat per a molta de gent no em referesc al col·lectiu científic— que en col·lecciona cromos, imatges, reproduccions... És d’esperar que en el futur, com a mínim, no s’oblidi que el segell postal ha estat un element important en les comunicacions i que això mereix ésser recordat.

Joan Miquel i Llompart 

jueves, 14 de marzo de 2019

Exposición Astrofilatelia Alicante


A estos 2 personajes de la Filatelia les une mucho en común. Ambos apasionados de su especialidad.

D. Antoni Rigo, Presidente de la Comisión de Astrofilatelia de FESOFI, y D. José M. Esteban de la Osada, Presidente de la S. Filatélica de Alicante, ayer juntos en la exposición que esta semana se puede contemplar en la Universidad de Alicante.
Seguro hablaron de ASTROFILATELIA.


lunes, 11 de marzo de 2019

COMISARIOS PARA EXFILNA 2019


Nuestro Presidente de la Federación Balear de Sociedades Filatélicas FEBASOFI, D. Francisco Morro Martí, ha sido el nombrado como Comisario para la Zona de la COMUNIDAD VALECIANA Y BALEARES en la próxima Exposición Filatélica Nacional EXFILNA 2019 a celebrar en Santander del 5 al 10 de noviembre.

Así pues l@s interesad@s fedederad@s de esta zonas y que deseen exponer, deben ponerse en contacto con el mismo.

E-Mail:  xisco-m@hotmail.es


Listado completo de Comisari@s para EXFILNA 2019...


CANARIAS
D. Carlos A. Rodriguez Gómez

CANTABRIA-P. VASCO-LA RIOJA-ARAGÓN
D. Carlos Hernández Encinar

CASTILLA Y LEÓN - ASTURIAS
D. Javier Castro Manrique

CATALUÑA
D. Joan Isern López

CENTRO
D. Jacinto Sardineros Franco  

EXTREMADURA- ANDALUCIA
D. Rafael Acuña Castillo

GALICIA
D. Maria Elisa Abad Suarez

VALENCIA-BALEARES
D. Francisco Morro Martí

OTROS COLECCIONISMOS
D. Felipe Téllez Manzanares

FEDERACION ALEMANA
Thomas Höpfner

FEDERACION AUSTRIACA
Por designar

domingo, 3 de marzo de 2019

EL SEGELL DE LA DISCÒRDIA


Els col·leccionistes, en general, i no únicament els filatelistes, solem tenir una tendència obsessiva cap a la lectura, primordialment perquè ens és imprescindible acudir a les fonts escrites amb el propòsit de trobar resposta a les recerques relacionades amb la nostra afició. A més, i sortosament, el bon vici de llegir està ben estès arreu del món i la màgia de la lletra impresa en paper encara no ha estat desbancada per les noves tecnologies, i sospit que mai no ho aconseguiran.

Els inquiets lectors que ja tenim certa edat, i que hem conreat el plaer de llegir, patim la problemàtica de la manca d’espai físic per guardar tot allò que voldríem, i així els llibres, revistes, fullets, programes i altres publicacions acumulats al llarg del temps romanen semidesordenats en prestatges, capses de cartró o emmagatzemats al fons d’un fosc armari que gairebé mai no obrim. A vegades això ens dona qualque sorpresa agradable, com em va passar a mi fa poc que, per casualitat, vaig retrobar un llibre que vaig llegir fa molts d’anys i que atesa la seva temàtica vull comentar i compartir amb vosaltres.



El llibre en qüestió és una novel·la de Robert Graves (Wimbledon 1895 – Deià 1985) publicada originalment en anglès, l’any 1936, amb el títol Antigua, Penny, Puce. La versió en castellà, que és la que figura a la meva biblioteca, fou titulada El sello que naufragó.

Graves fou un escriptor molt prolífic que conreà la novel·la, la poesia i l’assaig. En la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia profundament. Les novel·les I, Claudius i Claudius, the God són molt conegudes gràcies a l’adaptació televisiva de la BBC resultant una de les sèries dramàtiques de més èxit fetes per la corporació de tots els temps; amb el títol de Jo, Claudi va ésser traduïda al català i emesa per TV3.

Res a veure amb la temàtica anterior, El sello que naufragó és un pulcre exercici d’imaginació on la trama transcorre al voltant d’un segell postal emès a Antigua, una petita illa de l’Amèrica Central, a l’oceà Atlàntic, i excolònia britànica; el segell, de valor facial d’un penic i extremadament rar, és motiu de disputa entre dos germans, Jane i Oliver, col·leccionistes filatèlics en l’adolescència, que des de les primeres pàgines del llibre ja palesen els seus desencontres que no s’aturaran al llarg de tota la història. Els altres  personatges que apareixen a l’obra són també d’allò més interessants, i viuen més d’una situació esperpèntica, però l’espectre del segell plana a tota hora i aclapara l’atenció del lector.

Termes com ara segell, bloc de quatre, àlbum, catàleg, pinces o subhasta, entre d’altres, són fàcils de trobar en l’acurada escriptura de l’autor, la qual cosa exerceix un accentuat efecte de simpatia i interès en el lector-filatelista. Tot i això, el comportament dels protagonistes és antagònic respecte de la platònica idea del col·leccionista tradicional, que mai no es deixaria arrossegar per la cobdícia, l’ambició desmesurada o l’engany en benefici propi.

Robert Graves va escriure aquesta novel·la en una època en què la filatèlia, com tot, mostrava una situació ben diferent a l’actual, almenys pel que fa al nostre entorn. La lògica del pas del temps imposa acceptar que les generacions se succeeixen, però les motivacions de les persones són força diferents en tots els sentits. En qualsevol cas, la meva pretensió només ha estat de posar en coneixença una novel·la que toca el tema del segell creada per un polifacètic escriptor de prestigi, que fins i tot fou candidat finalista al Nobel de Literatura el 1962 i que va ésser veí de Deià (Mallorca) durant gairebé 50 anys.

                                                                                                                             Joan Miquel i Llompart

viernes, 1 de febrero de 2019

LA IMPORTÀNCIA DELS DETALLS


Aquests dies, i fins al 31 de març, el CaixaForum Palma ofereix als visitants una exposició excepcional amb peces procedents del British Museum sota el títol de La competició a l’antiga Grècia, altament recomanable per a qualsevol persona interessada en l’art, la mitologia o la història. L’esperit competitiu dels antics grecs no es limitava a la confrontació esportiva, sinó que impregnava tota la vida social dels hel·lens, que rivalitzaven per aconseguir més prestigi, sobretot els més poderosos, sense oblidar que les arts, el teatre o la música també adoptaren fórmules de competència per determinar un guanyador, sovint molt ben recompensat per la victòria.

A què ve que ara conti això? Idò resulta que aquest cap de setmana vaig visitar l’exposició i mentre gaudia de les explicacions detallades de la guia, la vena filatèlica es va fer sentir al meu cap i em va venir a la memòria que tenia un document relacionat amb l’antiga Grècia amb una curiositat que vull compartir amb vosaltres.


En aquest cas es tracta d’una targeta postal que mostra Niké, la deessa de la Victòria, una reconstrucció de l’estàtua descoberta en les excavacions alemanyes a Olímpia el 1875 i atribuïda a Peoni de Mende (s. V aC), escultor grec pràcticament desconegut però molt valorat per la singular bellesa d’aquesta obra. L’estàtua original es troba al Museu d’Olímpia.

El segell, de Grècia (Yvert 1933), forma part d’una sèrie de cinc valors al·lusius als Campionats del Món d’Atletisme de 1997, que se celebraren a Atenes; particularment, aquest segell commemora el centenari de la fundació de la Federació d’Atletisme Grega i també porta la imatge de Niké.

La data del mata-segells especial és de l’1 d’agost de 1997, primer dia de les competicions esportives, i el primer dia de circulació del segell fou l’11 de juliol anterior.

La peculiaritat que m’ha motivat a mostrar aquesta màxima, que tindria cabuda en una col·lecció d’art, d’història o d’esports, entre d’altres, és que la imatge de la deessa Niké del segell és invertida respecte de la reproduïda a la targeta (que és la real); com a primer detall de la inversió ens podem fixar que a la targeta la deessa porta la palma amb la mà dreta, mentre que al segell la duu amb l’esquerra.

L’objectiu d’aquest modest escrit és animar els col·leccionistes a endinsar-se en l’estudi de cada una de les peces de les nostres col·leccions, perquè fins i tot en un trosset de paper d’unes dimensions tan reduïdes com les que té un segell, hi podem trobar molta d’informació que ens permetrà gaudir plenament de la filatèlia i, alhora, augmentar la nostra cultura.


                                                                                                          
                                                                                                  Joan Miquel i Llompart

domingo, 20 de enero de 2019

IMÁGENES DEL XII CONCURSO INFANTIL "DIBUJA TU SELLO" EN INCA

Con un poco de retraso aunque siempre es mejor es tarde que nunca, aquí tenemos las imágenes del XII Concurso infantil DIBUJA TU SELLO y que se celebró en Inca el pasado día 14 de diciembre por la Associació Filatèlica d´Inca. Evento del que ya se dio noticia en comentario anterior.

¡ Muchas Felicidades de nuevo a l@s ganador@s y a tod@s l@s concursantes !








martes, 1 de enero de 2019

COMPARTIR INFORMACIÓ, COMPROMÍS DE COL•LECCIONISTA


A la vista tenim el començament d’un any nou. Tot i que aquesta circumstància no sigui més que l’expressió pràctica de mesurar el temps, no deixa d’ésser un fet tàcitament celebrat: al nostre entorn solemnitzam el pas d’un any a l’altre amb un sopar desmesurat, menjam els dotze grans de raïm i brindam amb una copa de cava amb la dubtosa il·lusió que els propers dotze mesos seran millors. Sembla que en tancar un any acaba un cicle, i que en comença un altre. Ja va bé si l’expectativa d’un nou període genera actituds positives en tots els sentits i, sobretot, si al llarg del temps les intencions es materialitzen en realitats.

Cada col·leccionista té la seva especialitat. Tots podem aprendre de tots

Dit això, com a filatelista veterà, des de fa molt de temps observ, entre el col·lectiu de col·leccionistes del meu entorn, un comportament pessimista que es tradueix en frases-consigna com aquestes: “Els joves no en volen saber res, de col·leccionar.” “Hi ha massa emissions de segells.” “La meva associació filatèlica no té activitat i n’hi ha moltes que han desaparegut.” “Tenim poca ajuda oficial per a les exposicions.” I altres semblants.

Sense negar l’evidència d’aquestes afirmacions, un servidor es demana si el col·lectiu de filatelistes actius esgotam totes les possibilitats de treure endavant la nostra afició, o simplement consentim ésser arrossegats per aquesta pensa desesperançada i deixam de banda la realització d’accions ben senzilles  que podrien almenys alimentar i fer més forta la cohesió del nucli de filatelistes que sobrevivim, ja que sovint ens trobam aïllats, incomunicats o simplement desinformats.

Una de les accions que consider bàsica és que els col·leccionistes sapiguem compartir informació. No em referesc a que tinguem notícia que s’ha de fer una exposició, que hagi de sortir un segell d’una determinada commemoració o que hi hagi hagut una important reunió d’un òrgan federatiu, sinó del treball gairebé quotidià que fan molts de col·leccionistes que conreen una parcel·la pròpia de la filatèlia i que coneixen com a ningú, que tenen mil històries per contar, que han aplegat un bagatge de coneixements de la seva especialitat i que només saben ells. Les troballes, els detalls o les curiositats a l’àmbit del col·leccionisme i fruit de molt de temps de dedicació i d’esforç mereixen ésser compartits per a benefici i gaudi de tots.

Els filatelistes som uns eterns estudiants; la nostra tasca no s'acaba mai

Entenc que el col·leccionista especialitzat en una disciplina té un aprenentatge continu i que amb el temps aconsegueix un cúmul de sabers que el fan un autèntic expert en la matèria, la qual cosa  produeix una notòria satisfacció perquè aquests coneixements els adquirim sense adonar-nos, en pla hobby, fent allò que ens agrada, estudiant els segells, els mata-segells, les marques, els enters postals, las cartes circulades i tot quant fa referència al món del correu postal. Som una espècie d’universitaris que mai no acabam la carrera perquè sempre hi ha ocasió i motivació d’aprofundir un poc més en la nostra tasca d’investigadors. La recerca i l’estudi conformen l’autèntic esperit del col·leccionisme i el resultat té un preuat valor cultural; per tant és digne d’ésser difós i compartit.

A les exposicions podem il·lustrar-nos amb els treballs d'altres col·leccionistes

Cal que els col·leccionistes no romanguem tancats en nosaltres mateixos sinó que siguem generosos divulgant la nostra erudició, valorant que aquella qüestió que per a una persona és òbvia per a una altra és totalment desconeguda i que si realment ens consideram activistes culturals se suposa que tenim voluntat d’aprendre i també de compartir, per la qual cosa d’aquest mutu intercanvi d’informació només es poden esperar efectes positius.

Per això, convit i anim els filatelistes a utilitzar aquest blog per a divulgar els nostres petits tresors filatèlics, que no són sempre les peces que formen les col·leccions, sinó els coneixements que hem adquirit amb el pas del temps. Entroncant amb l’inici d’aquest escrit on em referesc a l’any que acaba de néixer, crec que és una bona manera d’encetar-lo amb aquesta proposta que implica un compromís de posar en comú els nostres sabers a fi de potenciar l’afició, millorar les col·leccions i beneficiar les exposicions, lloc on altres col·leccionistes també tindran accés al nostres treballs.

Molts d’anys i bons, per a tothom.

                                                                                                             
                                                                                 
                                                                                                            Joan Miquel i Llompart     








                                                                                                              
       
             

FELIZ 2019