Pàgines

lunes, 22 de junio de 2020

Història Postal. El porteig de les cartes.

No té res a veure el que fem ara a l'hora d'enviar una carta amb el que feien els nostres avantpassats (abans de 1850) per enviar la correspondència als familiars, amics o bé a nivell d'empresa. 

Com bé recordareu, el primer segell sorgeix al 1840 a Anglaterra i dins Espanya surt damunt el 1850. La idea fonamental era la de generalitzar el pagament abans d'enviar la correspondència al seu destí, és a dir, pagava la carta aquell que l'enviava, cosa que fins aquest moment no era així, ja que qui pagava la carta era el destinatari. Aquest nou concepte de pagament per part del qui envia la carta i no per part del destinatari donarà lloc a unes incidències, arrel del sentiment que es tenia d' aquell que rebia la carta era el que l'havia d'abonar. Uns sentiments, que poc a poc, aniran desapareixent durant el temps fins assolir la nova implantació de Correus. Sorgeix aquest nou concepte per a comprovar que s'havia abonat a Correus les taxes adequades i corresponents a l'enviament de la correspondència.
                        

                                                Segell 4 quarts                                                               Segell 100 ptas                  
                                                    Isabel II                                                                        Juan Carlos I                         



                              Segell personalitzat. Any 2009. Commemoració any Fajarnés i Tur. Tarifació A a nivell nacional
                                                                   
Amb anterioritat a 1850 això no funcionava així. El destinatari de la carta era aquell qui pagava la carta tenint present unes tarifacions de pes, distàncies i itineraris fets. Per poder-ho cobrar dins la mateixa carta havia unes notes impreses a mà que donaven nota de la seva procedència, el camí que havien fet i com no, la seva arribada. Amb la finalitat que en arribar la carta, aquesta fos pagada pel destinatari. A vegades, si la carta anava a l'estranger, part d'aquest porteig era pagat pel remitent (la part corresponent a la tarifació nacional), cosa que havia de ser inserida dins la carta a enviar.


                                                            Rutes marítimes del correu postal a Mallorca. 

Així doncs, la prefilatèlia, és l'estudi de la correspondència prèvia a l'aparició del segell. Unes cartes que són una obra d'art on dins elles i cada una ens aporten un valor únic sobre el seu camí recorregut, on el porteig, tarifació, les diverses estampacions, els seus itineraris són marques de l'estudi pel filatelista.


                                                                 1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 
                                                                 Porteig correcte de 10 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA



                                                    1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 
                                                                   Porteig correcte de 9 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA

Com podem observar, aquestes dues cartes són del mateix any amb diferent porteig i la mateixa destinació. Hi ha dues possibles explicacions: la primera d'elles és que dins aquest període va haver un canvi de porteig establert pel mateix Correus; la segona explicació rau dins el pes de la carta on podria variar el valor d'aquesta. Per ara, ho deixarem així, i més endavant tornarem a aquestes cartes per explicar-ho raonadament. 

En rebre una peça d'aquest tipus, és necessari documentar totes aquestes dades exposades anteriorment on cada país en té unes marques prefilatèliques i datadors emprats en l'etapa prefilatèlica (això també ho podrem estudiar més endavant!)


Juan Gabriel Barceló Matas
Soci de l'Ateneu de Maó

viernes, 5 de junio de 2020

TWA


Als articles anteriors ens referirem a la Pan Am, però aquesta no fou l’única aerolínia involucrada amb el programa espacial Apollo.

Trans World Airlines (més coneguda per les seves sigles TWA) fou una companyia aèria que operà des de 1930 fins a 2001, quan fou comprada per American Airlines.

La seva relació amb la NASA fou sota un contracte per assegurar la mobilitat del personal de l’agència entre els diferents centres espacials repartits arreu del món, és a dir, prestava els seus serveis d’igual manera que la Pan Am.

 
29.09.1967 Kennedy Space Center. Sobre primer dia de la parella de segells dedicats a la missió Gemini 4, que portà 
a Ed White a realitzar la primera sortida a l’espai d’un astronauta nord-americà. Sobre emès per la TWA.

No obstant això, a l’àmbit espacial, és molt més coneguda per una altra raó.

Al sobre inferior, com a homenatge a la missió de l’Apollo 11, a la cantonada inferior dreta podem llegir: NASA Tours. I és que la TWA s’encarrega durant molt d’anys d’organitzar els tours turístics pel centre espacial Kennedy, portant els visitants a tots els edificis més emblemàtics i a les zones de llançament.

 16.07.1969 Kennedy Space Center. Llançament del coet Saturn V a la missió Apollo 11 amb els 
astronautes Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins. Sobre emès per la TWA.

Finalment, només com a tecnicisme, totes les empreses que col.laboraren al programa espacial nord-americà, ja siguin empreses aeroespacials, de comunicacions, de transport, etc s’anomenen contractistes. Per tant, els sobres commemoratius espacials d’aquestes empreses reben al món filatèlic el nom de sobres del contractistes.


Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

jueves, 4 de junio de 2020

PAN AM (i 2)


Si a l’anterior article parlarem del Clipper Club de la Pan Am, avui parlarem d’un altre club, també de la Pan Am, però molt més desconegut per la majoria del gran públic.

Avui en dia, que sentim sovint com els viatges a l’espai estan cada vegada més a prop, i com fins i tot algunes companyies ja accepten reserves de seients pels primers passatgers espacials, pensam que això és nou però res més enfora de la realitat quan bussejam a la història.

Poc abans de l’arribada de l’home a la Lluna (juliol de 1969) la Pan Am creà un club per tots aquells que desitjassin anar a la Lluna igual que els astronautes.

First Moon Flight’s Club (que podríem traduir com Primer Club de Viatgers a la Lluna, fou creat per la Pan Am per donar resposta al desig que molts d’americans tenien aleshores per poder volar fins al nostre satèl·lit natural.



12.05.1969 Boston. Carta emesa pel First Moon Flight’s Club amb franqueig mecànic vermell de la Pan Am.



12.05.1969 Boston. Carta interior dirigida al nou membre.


Per aquells que no entenen l’anglès, o tenen alguna dificultat amb aquest idioma, la carta diu així:

“Estimat Primer Viatger a la Lluna,

Gràcies per la seva confiança a que la Pan Am serà pionera en els vols
comercials espacials, com ho ha fet aquí tantes vegades a la Terra.
Tenim tota la intenció d’estar a l’altura d’aquesta confiança.

La targeta enclosa confirma aquesta intenció, i formalment li reconeix el
seu esperit intrèpid. També reflecteix, pel seu número de sèrie, la seva
posició a la llista d’espera dels primers vols a la Lluna. (Totes les peticions
són gestionades per ordre d’arribada)

La data de l’inici dels serveis encara no és coneguda.  Equipaments i rutes
estaran, probablement, subjectes a les aprovacions governamentals
Les tarifes no estan totalment decidides, tal volta siguin tan bones que no
semblin d’aquest món.

Te demanam siguis pacient mentre aquests temes no siguin resolts. Abans
hi ha una sèrie de requeriments necessaris que podrien fer-nos acceptar
depòsits o confirmar reserves.
Mentrestant, nosaltres te mantindrem informat de totes les novetats importants.
De nou, gràcies per venir primer a la Pan Am. És exactament a on nosaltres intentam
estar. A Terra. A la Lluna. A qualsevol indret.

l’orgull de milers dels nostres homes i dones de la Pan Am a Cap Kennedy, sota
contractes amb la Força Aèria, que han ajudat a fer això més gran

Sincerament,
James Montgomery
Vicepresident – Ventes”

La carta s’acompanyava també amb la targeta del membre del club

 12.05.1969 Boston. Targeta numerada del nou membre.


Aquest club se fundà a principis de 1969, i quan el 1971 deixà d’admetre reserves, s’havien inscrit més de 90.000 persones.

Igualment, la Pan Am emeté per als membres d’aquest club el sobre primer dia del segell de l’Apollo 11.

09.09.1969 Washington, DC. Sobre primer dia del segell de l’Apollo 11 
emés per la Pan Am per al membres del First Moon Flight’s Club.


Aquest sobre venia també amb una carta al seu interior:



09.09.1969 Washington, DC. Carta interior dirigida als membres del First Moon Flight’s Club.


El contingut de la carta és idèntic al ja reproduït a l’article anterior.

** Nom i direcció a les cartes, i nom a la targeta han estat tapats intencionadament per mantenir la privacitat de la identitat d’aquest membre.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

miércoles, 3 de junio de 2020

PAN AM (1)


Pan American World Airways (més coneguda simplement com a Pan Am) fou una companyia aèria que operà des del 1927 fins a la seva fallida el 1991.

Llavors desaparegué una companyia fonamental en el desenvolupament de les comunicacions aèries dels Estats Units des de la seva creació i especialment, després de la 2ª Guerra Mundial, amb algunes fites com ser la primera companyia a realitzar un vol transpacífic l’any 1935, la introducció d’avions amb motors a reacció o fins i tot a començar a digitalitzar les reserves, però a la vegada nasqué un mite: el d’una companyia icònica que més de trenta anys després encara es recordada amb nostàlgia pels amants de l’aviació comercial.

A la dècada dels anys 30 del segle passat, Pan Am emprà hidroavions denominats Clipper (nom que recorda els clippers –un tipus de velers molt ràpids de meitat del segle XIX-) per la gran majoria de les seves rutes més llargues a la vegada que aconseguí grans contractes per portar correu aèri en les seves línies més carismàtiques.

D’aquest nom, Clipper, esdevé el seu identificador radiofònic com a Clipper però també el que arreu del món se conegués a la Pan Am com a Clipper fins i tot quan aquests avions ja no operaven i havien estat substituïts per avions, ja no hidroavions, molt més moderns.

Però Clipper fou també el nom que la Pan Am atorgà a un club. Clipper Club vendria a ser un tipus de classe preferent, classe business, classe VIP o classe Premium, en la terminologia actual, al qual el seus membres rebien un tracte especial durant els seus trajectes així com una revista periòdica que els informava de totes les novetats de la companyia. Ser membre del Clipper Club suposava un cert status social i permetia volar en unes condicions d’un cert luxe i confort.

Regularment, els membres eren obsequiats amb tota una sèrie de regals de tot tipus, entre els quals hi trobam el sobre inferior.

09.09.1969 Washington, DC. Sobre primer dia del segell de l’Apollo 11 emés 
per la Pan Am per al membres del Clipper Club.

Aquest sobre venia amb una carta al seu interior:

09.09.1969 Washington, DC. Carta interior dirigida als membres del Clipper Club.

Per aquells que no entenen l’anglès, o tenen alguna dificultat amb aquest idioma, la carta diu així:

“Estimat membre del Clipper Club,

Per favor, conservi la carta i el sobre rebut. És un sobre primer dia del més
simbòlic segell commemoratiu emès mai per qualsevol nació, “PRIMER
HOME A LA LLUNA” de l’oncle Sam.

Només unir-se en l’assoliment humà seria raó suficient per enviar-te aquest
 record. Però me sent doblement afortunat per tenir també una altra raó –
l’orgull de milers dels nostres homes i dones de la Pan Am a Cap Kennedy, sota
contractes amb la Força Aèria, que han ajudat a fer això més gran

Sincerament,

Norman P. Blake
Sènior Vicepresident
Marketing “

I és que la companyia Pan Am, fou una de les cents de companyies nord-americanes que la NASA va contractar durant el programa Apollo, en el cas concret d’aquesta aerolínia, per assegurar la mobilitat del personal de l’agència espacial entre els seus diferents centres repartits per tot el món.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI