Pàgines

sábado, 30 de mayo de 2020

LA CONDUCCIÓN “DIARIA” DEL CORREO ENTRE MAÓ Y CIUTADELLA EN EL SIGLO XIX

     En el Siglo XVIII, con la subida al trono de España de los Borbones, se inició una etapa de profundos cambios en la España de la época, cambios que incluirían el todo necesitado servicio postal. Mejorar el Correo era una prioridad necesaria si España quería avanzar, y en 1716 se establece que este servicio seria “….de todos y para todos…”. Una vez establecido este servicio postal como algo “público”, las reformas se fueron promulgando una tras otra, en base siempre a las necesidades que iban surgiendo.

     Hoy puede resultar impensable que metidos ya en el Siglo XIX e incluso principios del XX, el recibir una carta, el que nos lleguen mensajes de cualquier tipo, fuese algo que necesitaba de su tiempo. Hoy con las nuevas tecnologías, los mensajes llegan lo que puedas tardar en darle a la tecla (siempre que la cobertura sea la correcta), e incluso así nos parece que la demora es eterna. Ni parecido a lo que ocurría a mitad del Siglo XIX, cuando en muchas zonas de nuestra geografía, el correo llegaba tan solo una vez a la semana, hasta que se estableció el reparto diario.


                                                                  Cartero de Maó. Principios del Siglo XX

     Siendo Director de Correos, D. Luis Manresa, se dicta una Real Orden de fecha 12 de mayo de 1857, en la que la Reina Isabel II establece un nuevo servicio de “buques de vapor” que servirán la conducción de la correspondencia entre la península y las Islas Baleares, con “…dos expediciones semanales…”. Estas 2 expediciones postales marítimas, y sin especificar los días, la Orden cita que una de ellas será desde Barcelona y la otra desde Valencia. 

     La Orden además destaca esta nueva situación para el correo en las Islas Baleares, como “…notable mejora…”, e invita a que para aprovechamiento de ello se reorganice la conducción del correo dentro de las mismas islas, añadiendo que hasta ahora este reparto entre poblaciones es “…casi nulo…”.


                       Diligencia de época para el transporte de viajeros y probablemente también del correo

     Antes de 1857, en las Baleares existían únicamente las Estafetas de Palma y Maó, y muy posiblemente otra en Ibiza, dato este último sin poderlo constatar. A partir del la Real Orden del 12 de mayo de 1857, todo cambió en las Islas. Por mandato Real, se establecieron una serie de nuevas conducciones (de las que hablaremos en otro momento), que llevaron la correspondencia a casi todos los rincones de Mallorca, Menorca e Ibiza.


                                                  Carta fechada en Maó dirigida a Francia. Febrero 1899

     Corría el año 1858 y la prensa de la época incluso la Gaceta de Madrid, hacía público las Condiciones bajo las cuales se sacaba a pública subasta la conducción “Diaria”, de ida y vuelta, entre Mahón y Ciudadela, que además y por contrato quién se dispusiese a realizar el trayecto, debía pasar por las poblaciones de Alayar, Mercadal Terrerías. Este itinerario ya estaba establecido con anterioridad, pero no era algo que los habitantes de estas poblaciones pudieran disfrutar a diario. El recorrido de ida (ó vuelta) se ha de satisfacer en unas 5 horas, según establece el pliego de condiciones, pudiendo estar penalizado cualquier retraso no justificado hasta con 40 reales de vellón por cada media hora de retraso. 

     Esta conducción dependerá de la Administración Principal de Correos situada en Palma de Mallorca, y el contratista ha de poseer suficiente “Caballería” y bien situada a lo largo del trayecto para llevar a cabo el cometido, por el cual el contratista recibía anualmente un importe no superior a 11.000 Reales de Vellón.

     Esta “·conducción” o ramal que el correo establecía para un mejor servicio postal, viene a unirse a las muchas conducciones que en toda España fueron creándose a lo largo de la 2ª mitad del Siglo XIX. Son pinceladas de la Historia del Correo que bien merecen conocerse, y que será nuestra obligación dar a conocer para que el Correo forma parte importante de la Historia, de cualquier rincón de España.

Por José Ivars Ivars
Divulgador e Investigador Filatélico

jueves, 21 de mayo de 2020

CORREU DESINFECTAT. COVID-19.

     Al llarg de la història, l'ésser humà ha sofert contratemps dins la seva vida. Guerres, lluites internes, catàstrofes naturals i pandèmies. Aquesta darrera ha suposat a la filatèlia una immensa font d'articles i de material que són dignes per al seu estudi i com no per a la seva història que porta al darrera.

     Enfront de les pandèmies que ha sofert Europa durant els segles, s'han posat normatives o lleis que condicionen el correu. Totes aquelles infraccions a les ordres que es donaven des de sanitat postal o en referència al contagi de les malalties, on “la pesta” i les seves variants eren les més transcendents. La Història Postal es fa racó de tots aquests esdeveniments, no només amb les seves directrius dins Correus sinó també dins el material filatèlic que podem trobar en el món de la filatèlia.

      Una de les malalties que ha estat un dels mals majors i que ha sofert la humanitat és la pesta, encara que hi ha hagut altres malalties i pandèmies que no es sap ben bé la seva exactitud ni la seva naturalesa però que han provocat un mal irrevocable dins la societat donant la mort a milions de persones, on no hi ha havia ni vacunes ni cap altre instrument de possible curació. De fet, la denominació de pesta, pestilència o plaga, s'aplicava per igual a qualsevol malaltia de caràcter epidèmic o pandèmic, la qual, produïa una gran mortalitat, exemples són: la pesta negra, la pneumònica, la verola, el tifus, o bé la grip. Ara mateix, en podem afegir una altra de nova i que ens afecta d'una forma virulenta dins el nostre redol, el COVID-19.


Imatge virus Covid-19

     Hi va haver una pandèmia al segle XIV, que va marcar tota Europa entre 1347 i 1351, la pesta negra, on hi apareixien unes marques negres damunt la pell d'aquelles persones que es posaven malaltes. Aquest virus, va crear una mortalitat de pràcticament la meitat de la població europea. A Espanya va arribar per Mallorca, i en un mes pràcticament la va despoblar. Va morir el vuitanta per cent de la població. Els seus efectes eren devastadors.


1783. Carta dirigida des de Barcelona a Palma de Mallorca. Porteig correcte de 8 quarts (B8). La marca prefilatèlica va ser emprada des de 1774 fins 1799 aproximadament. No té data d’arribada.

     Avui hem de fer front a una nova pandèmia, generada per un virus invisible als ulls, on la distància social i la neteja personal i constant són ajuda irrevocable de poder-se protegir d'aquest virus que no entén d'edats, de sexe, de cultura, de color, d'estatus social. 

     Com a totes les pandèmies, s'ha de fer una quarantena, on romandrà el virus sense contacte. Per això, es varen crear els “Lazaretos” per al tractament i posada en quarantena de persones i coses, entre elles les cartes, arribant a funcionar, mitjans el segle XVIII, més de cinquanta principals i estacions de quarantena a Europa, localitzats en ports, camins i àrees de viatge, dins ells, els més coneguts són Maó (Menorca) i San Simó, en la ria de Vigo.


Postal sense circular amb imatge del Lazareto de Maó

     Damunt l'efecte de la pandèmia només cada un de nosaltres té un repte personal i comunitari a fer. Depèn individualment de la nostra responsabilitat el fet de no ser transmissor del Covid-19. Ara, dins les diferents fases que patim i patirem, encara som més susceptibles de propagació. Aquest virus es propaga per l'aire, i queda temps més o manco llarg dins les superfícies on cau. Les cartes i el correu postal no deixen ni deixaran de ser un focus actiu d'aquest virus. D'aquí la necessitat d'emprar per una banda mascaretes i per altra guants d'un sol ús.

     Ja dins el segle XIX les diferents autoritats empraven mètodes per tal de no contagiar-se de les malalties que provenien d'altres països. Els inicials processos implicaven l'obertura de la carta per la seva desinfecció fins que posteriorment, per tal de no violar el sagrat secret del correu i guanyar temps, varen començar a emprar-se talls, que permeten l'accés del desinfectant al seu interior. Dins l'arxiu Històric Provincial de Valladolid es tenen cartes que daten del segle XVI les quals es desinfectaven amb talls que els travessaven, talls de petita longitud, que feien notar amb aquestes senyals que la carta havia estat desinfectada.


1812. Carta de Maó a Palma de Mallorca. Marca prefilatèlica MENORCA en color negre. Es poden veure dos talls verticals de desinfecció. Porteig correcte de 5 quarts.

     No hi ha una evidència clara de com es desinfectaven realment aquestes cartes. Molts són els diferents mètodes emprats. Des de l'aireació, immersió dins l'aigua de la mar, àcid acètic (vinagre), formol, fumigació, sulfurs, mirra, encens, i altres procediments, amb els corresponents talls de desinfecció de la correspondència, avui només roman en arxius de col·leccionistes d'aquesta interessant faceta de la Història Postal. Però una cosa queda palesa, i és que hi havia preocupació per la transmissió de malalties per mitjà del correu, de les cartes.


Juan Gabriel Barceló Matas
Soci del l'Ateneu de Maó

lunes, 18 de mayo de 2020

TEODORO TERRÉS LLADÓ. Un mestre mallorquí en terra de la marina alta.

     Quan en filatèlia tens davant teu un sobre circulat, on ni el segell t'aporta gairebé res més enllà de la informació que pugui aparèixer en un catàleg, quan a més el datador o marca estampada pels funcionaris de correus és d'allò més normal sense res que faci destacar aquesta peça, i quan el conjunt no aporta res rellevant, el filatelista treu de dins de si mateix aquesta característica que ens caracteritza en la qual anem a treure de sota les pedres una cosa que ens deixa, al menys, mig satisfets.

     El sobre que avui il·lustra aquest escrit ve a ser el millor dels exemples. Un segell de la sèrie bàsica de l'emissió de el 20 de maig de 1948, amb un fàcil d' 0,50 ptes., tarifa que corresponia a l'enviament d'una carta normalitzada per dins d'Espanya, però que com veiem la mateixa va dirigida al Brasil , de manera que li falta franqueig per tots els costats. Potser aquesta sigui l'única cosa excepcional que visualitzem a la carta.

     Pel que correspon al datador, es tracta de l'ordinari que en aquests anys es van usar en moltes poblacions d'Espanya, concretament en aquesta ocasió el de doble cercle concèntric de la població alacantina d'Ondara, i una data sense rellevància que sapiguem: 4 gen de 1950.



     Una estampació, no postal, si destaca sobre el conjunt. I que no siga d'àmbit postal ni tinga importància filatèlica, no vol dir que anem a quedar-nos amb les ganes de saber més d'això. Així llegim que l'estampació pertany al remitent de la carta que, segons la mateixa, diu ser Teodoro Terrés, de la Plaça dels Màrtirs, a Ondara (Alacant), i una espècie de numeració col·legiada que no hem pogut esbrinar a què es refereix.

      Però tot i que l'origen de la carta siga la província d'Alacant, el remitent va néixer a Balears. Així és, D. Teodoro Terrés Lladó, nom complet del remitent, va ser un mestre nascut el 17 d'agost de 1897 a carrer Sant Francesc Nº 12 de Palma de Mallorca, que va iniciar els seus primers estudis al col·legi dels Clergues Regulars (Teotinos ), després dels quals va passar a estudiar a Múrcia la carrera de Magisteri, presentant-se a les proves per a mestre elemental a l'any 1912, i l'any 1914 aconsegueix el títol de mestre superior, a Alacant, amb la qualificació d'excel·lent.



     Inicia llavors una àmplia trajectòria educativa que el porta per diversos centres tant de Balears, com de la província d'Alacant i Múrcia. Es va caracteritzar per la implantació de tècniques educatives en molts dels centres en què va exercir la seva vocació com a mestre, i que en ocasions van portar a rebre atacs de certs sectors de la societat balear, en una època en què l'educació estava tan a boca de tots, arribant a ser jutjat a l'esclatar la Guerra Civil per les seves formes i pensaments educatius.

     Després de diversos anys amb seriosos problemes a la seva terra natal, va haver de traslladar la seva docència a Murla (Alacant) (1944-1949), destinació després de la qual passa a exercir a l'Escola Graduada d'Ondara fins a 1960, lloc des del qual va remetre la carta que avui ens ocupa.

      El filatelista és un tipus de personatge curiós per naturalesa, no ens quedarem mai amb el dubte de no saber allò que tenim entre mans, en ocasions rozaremos l'estatus de rars, però ens és inevitable no voler aprendre, no voler saber, no voler indagar. És la nostra essència com filatelistes.

Por José Ivars Ivars
Divulgador e Investigador Filatélico

domingo, 10 de mayo de 2020

NBQ

Arrel de la pandèmia viscuda hem vist néixer conceptes i paraules que difícilment coneixíem o bé, simplement a les quals no les hi havíem donat gaire importància.

Conceptes i/o paraules com confinament, aïllament, distanciament social, epidemiologia, seroprevalença, mascaretes, coronavirus i fins i tot sigles com EPI,NBQ.

Però que són aquestes sigles NBQ?, que realment haurien de ser NRBQ.

Entre els equipaments de protecció individual (EPI), format per guants per les mans, mascaretes, ulleres i pantalles protectores pel cap, l’element que cobreix tot el cos és el vestit de bio-seguretat o vestit NBQ.


                               09.09.1959 Vandenberg Air Force Base. Llançament d’un Atlas ICM (InterContinental Míssil).

Dins la terminologia militar se relaciona com a Guerra NRBQ, les sigles de les quals responen a les abreviatures de les paraules Nuclear-Radiològica-Biològica-Química.

Així doncs, els exèrcits dels principals països del món disposen d’unitats militars destinades exclusivament a aquesta tecnologia, diferenciada en tres àmbits:
  • Atac (construcció i desenvolupament de bombes amb capacitat destructiva mitjançant aquests agents).
  • Control (conservació tant de les bombes disponibles amb aquests agents, com de les seves matèries primerenques així com la seva investigació per estar a l’avantguarda amb les seves modificacions i usos).
  • Defensa (desenvolupament de sistemes de protecció front a l’atac amb aquestes bombes).
I la pregunta següent sembla evident?. A on se col·locarien aquestes bombes nuclears-radiològiques-biològiques-químiques?. I aquí també sembla evident la resposta. Encara que és tècnicament factible introduir un agent biològic o químic, dins una bala de canyó, fer-ho dins una bomba per ser llançada amb un míssil té un major poder de disseminació i destrucció. 

Els míssils poden portar càrregues convencionals (explosius com pólvora, dinamita i derivats) o càrregues no convencionals (nuclears-radiològiques-biològiques-químiques, és a dir, NRBQ).
Anem ara a explicar de forma general cadascuna d’aquestes bombes:

Les bombes nuclears, o atòmiques, basen el seu concepte amb la fissió nuclear d’àtoms d’elements nuclears com l’urani-235 o el plutoni-239 (se tracta de bombardejar amb neutrons una placa d’alguns dels elements esmentats, que són fissionables, la qual cosa provoca la fissió nuclear).

Encara que hi ha diversos tipus de bombes nuclears o atòmiques cal esmentar les bombes termonuclears, que no basen el seu concepte amb la fissió, sinó en la fusió d’àtoms d’hidrogen.

Les bombes radiològiques, també anomenades bombes brutes, són mixtes, és a dir, porten components explosius tradicionals a més de partícules radioactives com les que se produeixen a les centrals nuclears. El seu efecte destructor no és tan gran com les bombes nuclears, però la seva fabricació n’és tremendament senzilla doncs l’energia nuclear se troba estesa arreu del món i és “relativament fàcil” aconseguir material nuclear de rebuig, una vegada la seva utilitat no és rendible per una central nuclear.

Les bombes biològiques contenen “éssers vius” generalment bactèries o virus capaços d’infectar els humans i provocar-los diverses reaccions contra les quals el sistema immunitari no sap o no pot lluitar. 

Les bombes químiques contenen productes químics elaborats prèviament i que són nocius per la salut de l’espècie humana.


                                       29.03.1960 USS Observation Island. Llançament d’un míssil Polaris des d’un vaixell.

Les bombes NRBQ són tota una enginyeria de com la manipulació humana pot aconseguir crear armes que se denominen de destrucció massiva, perquè cap d’elles discrimina entre nins i majors, militars i població civil, ferits o malalts. Simple i desgraciadament mata o deixa molt malmesos a tothom a qui toca de prop.

Malauradament però, la tecnologia militar no s’ha aturat mai amb la confecció d’aquestes bombes. L’actual arsenal de bombes nuclears podria destruir el nostre planeta centenars de vegades, les bombes biològiques o químiques, legalment prohibides per la ONU se segueixen emprant a diferents conflictes bèl·lics i com que tot això no sembla prou, se segueix investigant per cercar bombes encara més precises en funció de l’objectiu a tombar com puguin ser bombes capaces de crear artificialment un terratrèmol o un tsunami, les bombes acústiques o les bombes electro-magnètiques.


         01.06.1967 Huntington Beach, Califòrnia. Sobre de la Divisió de Sistemes de Míssils i Espai de la companyia Douglas.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

viernes, 8 de mayo de 2020

INTRODUCCIÓN A LA HISTORIA DEL CORREO EN BALEARES (I)


EL ANTIGUO EDIFICIO DE CORREOS DE MAÓ


Por José Ivars Ivars
Divulgador e Investigador Filatélico




Iniciamos con este una serie de artículos en los que trataremos de dar pinceladas a la historia del Correo en la Islas Baleares. Y digo pinceladas porque la Historia Postal, la historia del Correo, de su gente y su trabajo, es merecedora de un profundo estudio, porque como parte de la historia, el Correo ha estado siempre presente en la sociedad, fuese la época que fuese, desde lo más antiguo del ser humano. Van a ser una serie de artículos, breves en ocasiones, profundos en otras, en las que dentro de las opciones y la información que poseemos, vayamos conociendo esos detalles que solo quienes sabemos la importancia que tiene el Correo, vamos a poder resaltarlo. Y empezamos esta andadura con un edificio que por circunstancias varias no pudo llegar a su centenario realizando la función por la que fue concebido: El antiguo Edificio de Correos de Maó.



El 28 de noviembre de 2018, Correos hacía las maletas y se mudaba en la ciudad de Maó. Dejaba atrás décadas de estar ubicada en el edificio que albergó Correos en la Calle Bon Aire, para ubicar su oficina en la Calle Ciudadella Nº 74. El destino de aquel antiguo edificio de Correos no es algo que nosotros vayamos a cuestionar, pero si podemos conocer el origen.



El edificio de Correos de Maó entraría dentro de los muchos que con entre 1910 y 1930 se construyeron en España.  Solían ser edificios con una tipología de construcción muy elegante y acorde a aquellos años 20.  La Gaceta de Madrid de 1 de junio de 1916 lleva una noticia al respecto de los inicios de los trámites que llevarán a la ciudad de Maó a contar con su Edificio de Correos.  Siendo Director General de Correos D. Joaquín Ruiz Jiménez, sale a concurso por Real Orden del 11 de septiembre de 1915 (publicada en la “Gaceta de Madrid” y Boletín  Oficial de Baleares, de fechas 27 y 23 de septiembre de 1915) la adquisición del solar  o “edificios a derribar”, destinado a albergar este Edificio.

El plazo de presentación de opciones por particulares finalizó el día 20 de ese mismo mes y año, y fueron 6 las ofertas presentadas:

1.   D. Francisco Andréu Orfila junto a otros propietarios presentan un solar de 450 m2, ubicados en los números 15, 17 y 19 de la Calle Buen Aire, y la 15 de la Calle de la Iglesia por el importe de 47.250 Ptas., además de 60.000 Ptas., por las casas existentes.

2.   D. Antonio Roca, ofrece para esta iniciativa 2 casas contiguas en la Calle Deya, y otras 2 en la Calle Arrabaleta, por el importe de 112.500 Ptas.

3.   D. Marcos Montañés, ofrece un casa con una superficie de 1.160 m2 en la Calle Arrabaleta, por un importe de 115.000 Ptas.

4.   D. Jorge Teodoro Ladico, ofrece una casa de su propiedad, con una superficie de 512 m2,  en la Calle Anuncibay nº 24 (antiguo 44) por importe de 36.000 Ptas.

5.   D. Agustín Landino Flores (y otros) ofrecen 9.000 m2  en el lugar que se elija de la Finca Huerta de Balbarrosa, por un precio de 47.250 Ptas.

6.   Dña. Mariana de Febrer y Dña. Magdalena Cheli, viuda de Ferrer, ofrecen la casa Nº 5 y 7 de la Calle Isabel II, esquina a la Calle de Buen Aire, con 768 m2 y un importe de 110.000 Ptas.

De todas estas propuestas, la Comisión encargada de estudiarlas tomó la determinación final de “Aceptar” la propuesta presentada por D. Francisco Andréu Orfilia .

Fue en el Consejo de Estado de fecha 21 de junio de 1921 cuando se aprobó el Proyecto para la construcción del Edificio de Correos y Telégrafos de Maó,  tras haber tenido que aumentar la partida presupuestaría inicial que era de 129.375 Ptas., en otras 110,982,65 Ptas., proyecto que tuvo la dirección técnica del Arquitecto D. Ángel Martínez Argüelles.



Finalmente el Edificio fue inaugurado en 1931, estando en funcionamiento hasta que el pasado 2018, Correos decidió cambiar la ubicación y las instalaciones. Un edificio histórico de la ciudad de Maó,  por el que se cursó durante casi 100 años toda la correspondencia que desde la ciudad viajó a todo el mundo.

Pero el progreso es así de caprichoso. Hoy es más rentable que ese histórico edificio pueda servir de hotel (ó cualquier otra finalidad) que la de seguir albergando las oficinas postales, en sustitución de él, una nueva ubicación, más acorde a los tiempos, y con toda seguridad más rentable para Correos. ¿Quién gana o pierde cuando se producen estos cambios? Juzguen quienes sean usuarios de la Oficina actual de Correos en Maó.

domingo, 3 de mayo de 2020

LA II EXPOSICIÓN FILATÉLICA DE SÓLLER Y SU CURIOSO MATASELLOS


Por José Ivars Ivars
Divulgador e Investigador Filatélico


Los filatelistas somos esos seres incorregibles que nos pasamos media vida buscando errores, variedades y otros detalles que despiertan nuestro interés. ¿A quién no le ha pasado alegrarse cuando alguna de esas piezas cae en nuestras manos?

Corría el año 1955 y la población de Sóller iba a celebrar su II Exposición Filatélica, la primera que iba a contar con un matasellos conmemorativo puesto que de la primera no hay mucha constancia que digamos y que intuimos que se celebró un par de años antes pero sin el correspondiente fechador conmemorativo. La fecha elegida fue del 20 al 24 de agosto, fecha idónea al estar la ciudad a rebosar de turistas procedentes de muchos países de Europa y de turismo nacional, lo que le daría a la exposición una relevancia mayor y una afluencia a la medida de lo que sus organizadores pretendían.


Pero esta exposición pasará a la historia por contar con uno de los más celebres “errores” en la marcofilia española. Su matasellos, el primero conmemorativo que se usó en Sóller, vendría con un error que no se pudo subsanar y que con error incluido se matasellaron las cartas, y sobres que se confeccionaron para la ocasión. El error está en la leyenda utilizada para la confección del matasellos, y que dice así: EXPOSIOICN. No hemos podido averiguar al final a que se debió tan “gazapo filatélico”, si a quienes mandaron la solicitud a la Dirección General de Correos y Telégrafos, o al propio ente postal encargado de confeccionarlo, pero lo que sí es evidente y está más que claro es que desde Madrid, antes de remitirlo a las islas, nadie se ocupó de comprobar si todo estaba correcto.

El matasellos además de la errónea leyenda, lleva el escudo de la ciudad de Sóller, compuesto por un sol que hace referencia al nombre de la población, sostenido por 2 leones que simbolizan la fuerza y el poder.



De esta exposición, también destaca el motivo elegido para la misma, motivo que sea dicho de paso aparece en algunos de los sobres que se ilustraron para la ocasión, estando dedicada al “Descubrimiento de América”, motivo que al parecer centro los numerosos sellos y sobres que componían la exposición, según crónica publicada por el ABC de Baleares y firmada por Vidal Isern. La Exposición tuvo lugar en el local de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, a la vez que contó con la correspondiente Estafeta Temporal ubicada en una de las salas de lectura con que contaba le entidad.

La crónica mencionada hace referencia a que se pudo contemplar una de las más famosas colecciones (entendemos que del tema Descubrimiento de América) propiedad del coleccionista D. Vicente Más Coll.

Sea como fuese, aquella Exposición de Sóller, dio a Baleares y a toda la Filatélia Española, uno de los errores que en marcofilia se conoce. Bienvenido sea pues, fuese quien fuese el que lo cometiese.