ACTIVIDADES MES DE MAYO EN EL GRUPO FILATÉLICO Y NUMISMÁTICO DEL ATENEO MAHÓN

ENYORANÇA DEL SEGELL USAT

     Des de sempre el debat entre si és millor col·leccionar els segells nous o els usats ha estat una constant en les tertúlies filatèliques, argumentant avantatges i inconvenients d’orientar les nostres col·leccions cap a una opció o l’altra. Els partidaris del segell nou al·leguen que el segell no circulat manté la imatge intacta, immaculada, la qual cosa li dona frescor i el fa més atractiu, i si a més conserva la goma original i no té cap marca de xarnera ja és el súmmum de la perfecció. D’altra banda, els defensors de la supremacia del segell usat expliquen que els segells es posen en circulació amb la finalitat d’ésser emprats com a franqueig de les trameses confiades als serveis de correus i, per tant, el fet que hagin complert la funció per la qual foren emesos és un plus afegit que fa més interessant aquesta modalitat, a més d’estalviar-se problemes pel que fa a la goma.

    Deixant de banda els criteris comercials, al meu parer es tracta d’una discussió eixorca, o merament anecdòtica, ja que si l’objectiu del filatelista és reunir segells amb la finalitat de donar-los forma de col·lecció i estudiar-los, els aspectes físics i estètics d’aquestes petites obres d’art seran els mateixos en tot dos casos: el paper, la filigrana, el dentat, la imatge... Tot això en el benentès que, per descomptat, en qualsevol cas s’han de mantenir els criteris estàndards de qualitat: impressió ben centrada, que no manqui cap dent, bona conservació, que, en el cas dels usats, el mata-segells sigui respectuós amb la imatge...En definitiva, la diferència ve marcada pels gustos de cada col·leccionista.

     Fetes aquestes reflexions sí que he de manifestar que trob a faltar el procés de separar els segells del paper en què venien adherits. Obrir la bústia del correu i veure que el sobre que havia portat el carter estava franquejat amb un o més segells ja era motiu d’alegria. Després, retallava amb molta cura el paper del sobre al voltant dels segells. Quan en tenia un nombre considerable els posava en un recipient amb aigua tèbia a fi d’afavorir que es desenganxessin. No era tan exagerat com el col·leccionista de la vinyeta humorística —publicada a la revista francesa L’Écho de la Timbrologie, núm. 1501, juliol-agost de 1979— que utilitzava la banyera, però sí que era una espècie de ritual que concloïa posant els segells a eixugar entre fulls de paper absorbent, ben premsats, on hi romanien uns dies fins que estaven llests per a ésser classificats.

     Aquesta operació de posar els segells en remull a fi de separar-los del paper era una de les primeres coses que apreníem els col·leccionistes que fèiem les primeres passes per la filatèlia. Avui dia aquest maneig és menys habitual, perquè durant les darreres dècades el segell ha deixat d’ésser l’element central dels sistemes de franqueig del correu; és gairebé excepcional veure una carta o paquet franquejat amb segells, i a això s’hi ha d’afegir el fet que les noves tecnologies de comunicació han deixat la correspondència epistolar en una situació pràcticament testimonial. Evidentment això no afavoreix que s’incorporin nous adeptes a la filatèlia, però estic segur que el col·leccionisme no desapareixerà. Cada època té les seves referències i fins i tot si es deixessin d’emetre segells hi hauria gent que s’interessaria per l’estudi i conservació un patrimoni cultural del passat. Com a suport a la meva opinió em permetreu que faci un exercici d’ultraoptimisme i recordar que per exemple els dinosaures, desapareguts des de fa milions d’anys, avui dia són motiu de curiositat per a molta de gent —no em referesc al col·lectiu científic— que en col·lecciona cromos, imatges, reproduccions... És d’esperar que en el futur, com a mínim, no s’oblidi que el segell postal ha estat un element important en les comunicacions i que això mereix ésser recordat.

Joan Miquel i Llompart 

Exposición Astrofilatelia Alicante

A estos 2 personajes de la Filatelia les une mucho en común. Ambos apasionados de su especialidad.

D. Antoni Rigo, Presidente de la Comisión de Astrofilatelia de FESOFI, y D. José M. Esteban de la Osada, Presidente de la S. Filatélica de Alicante, ayer juntos en la exposición que esta semana se puede contemplar en la Universidad de Alicante.

Seguro hablaron de ASTROFILATELIA.

COMISARIOS PARA EXFILNA 2019

Nuestro Presidente de la Federación Balear de Sociedades Filatélicas FEBASOFI, D. Francisco Morro Martí, ha sido el nombrado como Comisario para la Zona de la COMUNIDAD VALECIANA Y BALEARES en la próxima Exposición Filatélica Nacional EXFILNA 2019 a celebrar en Santander del 5 al 10 de noviembre.

Así pues l@s interesad@s fedederad@s de esta zonas y que deseen exponer, deben ponerse en contacto con el mismo.

E-Mail:  xisco-m@hotmail.es

Listado completo de Comisari@s para EXFILNA 2019...

CANARIAS

D. Carlos A. Rodriguez Gómez

E-Mail: car_ro_go@hotmail.com

CANTABRIA-P. VASCO-LA RIOJA-ARAGÓN

D. Carlos Hernández Encinar

E-Mail.: herenci@telefonica.net

CASTILLA Y LEÓN - ASTURIAS

D. Javier Castro Manrique

E-Mail.: javiercastromanrique@telefonica.net

CATALUÑA

D. Joan Isern López

E-Mail: isern.j.l@gmail.com

CENTRO

D. Jacinto Sardineros Franco  

E-Mail:  jacinto.sardinero@gmail.com

EXTREMADURA- ANDALUCIA

D. Rafael Acuña Castillo

E-Mail.: rafael.acuna.sspa@gmail.com

GALICIA

D. Maria Elisa Abad Suarez

E-Mail.: marilaabad@gmail.com

VALENCIA-BALEARES

D. Francisco Morro Martí

E-Mail: xisco-m@hotmail.es

OTROS COLECCIONISMOS

D. Felipe Téllez Manzanares

 E-Mail: felipe_tellez@hotmail.com

FEDERACION ALEMANA

Thomas Höpfner

E-Mail: t.hoepfner@t-online.de

FEDERACION AUSTRIACA

Por designar

EL SEGELL DE LA DISCÒRDIA

Els col·leccionistes, en general, i no únicament els filatelistes, solem tenir una tendència obsessiva cap a la lectura, primordialment perquè ens és imprescindible acudir a les fonts escrites amb el propòsit de trobar resposta a les recerques relacionades amb la nostra afició. A més, i sortosament, el bon vici de llegir està ben estès arreu del món i la màgia de la lletra impresa en paper encara no ha estat desbancada per les noves tecnologies, i sospit que mai no ho aconseguiran.

Els inquiets lectors que ja tenim certa edat, i que hem conreat el plaer de llegir, patim la problemàtica de la manca d’espai físic per guardar tot allò que voldríem, i així els llibres, revistes, fullets, programes i altres publicacions acumulats al llarg del temps romanen semidesordenats en prestatges, capses de cartró o emmagatzemats al fons d’un fosc armari que gairebé mai no obrim. A vegades això ens dona qualque sorpresa agradable, com em va passar a mi fa poc que, per casualitat, vaig retrobar un llibre que vaig llegir fa molts d’anys i que atesa la seva temàtica vull comentar i compartir amb vosaltres.

El llibre en qüestió és una novel·la de Robert Graves (Wimbledon 1895 – Deià 1985) publicada originalment en anglès, l’any 1936, amb el títol Antigua, Penny, Puce. La versió en castellà, que és la que figura a la meva biblioteca, fou titulada El sello que naufragó.

Graves fou un escriptor molt prolífic que conreà la novel·la, la poesia i l’assaig. En la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia profundament. Les novel·les I, Claudius i Claudius, the God són molt conegudes gràcies a l’adaptació televisiva de la BBC resultant una de les sèries dramàtiques de més èxit fetes per la corporació de tots els temps; amb el títol de Jo, Claudi va ésser traduïda al català i emesa per TV3.

Res a veure amb la temàtica anterior, El sello que naufragó és un pulcre exercici d’imaginació on la trama transcorre al voltant d’un segell postal emès a Antigua, una petita illa de l’Amèrica Central, a l’oceà Atlàntic, i excolònia britànica; el segell, de valor facial d’un penic i extremadament rar, és motiu de disputa entre dos germans, Jane i Oliver, col·leccionistes filatèlics en l’adolescència, que des de les primeres pàgines del llibre ja palesen els seus desencontres que no s’aturaran al llarg de tota la història. Els altres  personatges que apareixen a l’obra són també d’allò més interessants, i viuen més d’una situació esperpèntica, però l’espectre del segell plana a tota hora i aclapara l’atenció del lector.

Termes com ara segell, bloc de quatre, àlbum, catàleg, pinces o subhasta, entre d’altres, són fàcils de trobar en l’acurada escriptura de l’autor, la qual cosa exerceix un accentuat efecte de simpatia i interès en el lector-filatelista. Tot i això, el comportament dels protagonistes és antagònic respecte de la platònica idea del col·leccionista tradicional, que mai no es deixaria arrossegar per la cobdícia, l’ambició desmesurada o l’engany en benefici propi.

Robert Graves va escriure aquesta novel·la en una època en què la filatèlia, com tot, mostrava una situació ben diferent a l’actual, almenys pel que fa al nostre entorn. La lògica del pas del temps imposa acceptar que les generacions se succeeixen, però les motivacions de les persones són força diferents en tots els sentits. En qualsevol cas, la meva pretensió només ha estat de posar en coneixença una novel·la que toca el tema del segell creada per un polifacètic escriptor de prestigi, que fins i tot fou candidat finalista al Nobel de Literatura el 1962 i que va ésser veí de Deià (Mallorca) durant gairebé 50 anys.

                                                                                                                             Joan Miquel i Llompart

VIDEO RESUMEN EXPOSICIÓN "EXFILMÔ ´18"

para ver clicar "aquí"

LA IMPORTÀNCIA DELS DETALLS

Aquests dies, i fins al 31 de març, el CaixaForum Palma ofereix als visitants una exposició excepcional amb peces procedents del British Museum sota el títol de La competició a l’antiga Grècia, altament recomanable per a qualsevol persona interessada en l’art, la mitologia o la història. L’esperit competitiu dels antics grecs no es limitava a la confrontació esportiva, sinó que impregnava tota la vida social dels hel·lens, que rivalitzaven per aconseguir més prestigi, sobretot els més poderosos, sense oblidar que les arts, el teatre o la música també adoptaren fórmules de competència per determinar un guanyador, sovint molt ben recompensat per la victòria.

A què ve que ara conti això? Idò resulta que aquest cap de setmana vaig visitar l’exposició i mentre gaudia de les explicacions detallades de la guia, la vena filatèlica es va fer sentir al meu cap i em va venir a la memòria que tenia un document relacionat amb l’antiga Grècia amb una curiositat que vull compartir amb vosaltres.

En aquest cas es tracta d’una targeta postal que mostra Niké, la deessa de la Victòria, una reconstrucció de l’estàtua descoberta en les excavacions alemanyes a Olímpia el 1875 i atribuïda a Peoni de Mende (s. V aC), escultor grec pràcticament desconegut però molt valorat per la singular bellesa d’aquesta obra. L’estàtua original es troba al Museu d’Olímpia.

El segell, de Grècia (Yvert 1933), forma part d’una sèrie de cinc valors al·lusius als Campionats del Món d’Atletisme de 1997, que se celebraren a Atenes; particularment, aquest segell commemora el centenari de la fundació de la Federació d’Atletisme Grega i també porta la imatge de Niké.

La data del mata-segells especial és de l’1 d’agost de 1997, primer dia de les competicions esportives, i el primer dia de circulació del segell fou l’11 de juliol anterior.

La peculiaritat que m’ha motivat a mostrar aquesta màxima, que tindria cabuda en una col·lecció d’art, d’història o d’esports, entre d’altres, és que la imatge de la deessa Niké del segell és invertida respecte de la reproduïda a la targeta (que és la real); com a primer detall de la inversió ens podem fixar que a la targeta la deessa porta la palma amb la mà dreta, mentre que al segell la duu amb l’esquerra.

L’objectiu d’aquest modest escrit és animar els col·leccionistes a endinsar-se en l’estudi de cada una de les peces de les nostres col·leccions, perquè fins i tot en un trosset de paper d’unes dimensions tan reduïdes com les que té un segell, hi podem trobar molta d’informació que ens permetrà gaudir plenament de la filatèlia i, alhora, augmentar la nostra cultura.

                                                                                                          

                                                                                                  Joan Miquel i Llompart

IMÁGENES DEL XII CONCURSO INFANTIL "DIBUJA TU SELLO" EN INCA

Con un poco de retraso aunque siempre es mejor es tarde que nunca, aquí tenemos las imágenes del XII Concurso infantil DIBUJA TU SELLO y que se celebró en Inca el pasado día 14 de diciembre por la Associació Filatèlica d´Inca. Evento del que ya se dio noticia en comentario anterior.

¡ Muchas Felicidades de nuevo a l@s ganador@s y a tod@s l@s concursantes !

COMPARTIR INFORMACIÓ, COMPROMÍS DE COL•LECCIONISTA

A la vista tenim el començament d’un any nou. Tot i que aquesta circumstància no sigui més que l’expressió pràctica de mesurar el temps, no deixa d’ésser un fet tàcitament celebrat: al nostre entorn solemnitzam el pas d’un any a l’altre amb un sopar desmesurat, menjam els dotze grans de raïm i brindam amb una copa de cava amb la dubtosa il·lusió que els propers dotze mesos seran millors. Sembla que en tancar un any acaba un cicle, i que en comença un altre. Ja va bé si l’expectativa d’un nou període genera actituds positives en tots els sentits i, sobretot, si al llarg del temps les intencions es materialitzen en realitats.

Cada col·leccionista té la seva especialitat. Tots podem aprendre de tots

Dit això, com a filatelista veterà, des de fa molt de temps observ, entre el col·lectiu de col·leccionistes del meu entorn, un comportament pessimista que es tradueix en frases-consigna com aquestes: “Els joves no en volen saber res, de col·leccionar.” “Hi ha massa emissions de segells.” “La meva associació filatèlica no té activitat i n’hi ha moltes que han desaparegut.” “Tenim poca ajuda oficial per a les exposicions.” I altres semblants.

Sense negar l’evidència d’aquestes afirmacions, un servidor es demana si el col·lectiu de filatelistes actius esgotam totes les possibilitats de treure endavant la nostra afició, o simplement consentim ésser arrossegats per aquesta pensa desesperançada i deixam de banda la realització d’accions ben senzilles  que podrien almenys alimentar i fer més forta la cohesió del nucli de filatelistes que sobrevivim, ja que sovint ens trobam aïllats, incomunicats o simplement desinformats.

Una de les accions que consider bàsica és que els col·leccionistes sapiguem compartir informació. No em referesc a que tinguem notícia que s’ha de fer una exposició, que hagi de sortir un segell d’una determinada commemoració o que hi hagi hagut una important reunió d’un òrgan federatiu, sinó del treball gairebé quotidià que fan molts de col·leccionistes que conreen una parcel·la pròpia de la filatèlia i que coneixen com a ningú, que tenen mil històries per contar, que han aplegat un bagatge de coneixements de la seva especialitat i que només saben ells. Les troballes, els detalls o les curiositats a l’àmbit del col·leccionisme i fruit de molt de temps de dedicació i d’esforç mereixen ésser compartits per a benefici i gaudi de tots.

Els filatelistes som uns eterns estudiants; la nostra tasca no s'acaba mai

Entenc que el col·leccionista especialitzat en una disciplina té un aprenentatge continu i que amb el temps aconsegueix un cúmul de sabers que el fan un autèntic expert en la matèria, la qual cosa  produeix una notòria satisfacció perquè aquests coneixements els adquirim sense adonar-nos, en pla hobby, fent allò que ens agrada, estudiant els segells, els mata-segells, les marques, els enters postals, las cartes circulades i tot quant fa referència al món del correu postal. Som una espècie d’universitaris que mai no acabam la carrera perquè sempre hi ha ocasió i motivació d’aprofundir un poc més en la nostra tasca d’investigadors. La recerca i l’estudi conformen l’autèntic esperit del col·leccionisme i el resultat té un preuat valor cultural; per tant és digne d’ésser difós i compartit.

A les exposicions podem il·lustrar-nos amb els treballs d'altres col·leccionistes

Cal que els col·leccionistes no romanguem tancats en nosaltres mateixos sinó que siguem generosos divulgant la nostra erudició, valorant que aquella qüestió que per a una persona és òbvia per a una altra és totalment desconeguda i que si realment ens consideram activistes culturals se suposa que tenim voluntat d’aprendre i també de compartir, per la qual cosa d’aquest mutu intercanvi d’informació només es poden esperar efectes positius.

Per això, convit i anim els filatelistes a utilitzar aquest blog per a divulgar els nostres petits tresors filatèlics, que no són sempre les peces que formen les col·leccions, sinó els coneixements que hem adquirit amb el pas del temps. Entroncant amb l’inici d’aquest escrit on em referesc a l’any que acaba de néixer, crec que és una bona manera d’encetar-lo amb aquesta proposta que implica un compromís de posar en comú els nostres sabers a fi de potenciar l’afició, millorar les col·leccions i beneficiar les exposicions, lloc on altres col·leccionistes també tindran accés al nostres treballs.

Molts d’anys i bons, per a tothom.

                                                                                                             

                                                                                 

                                                                                                            Joan Miquel i Llompart     

                                                                                                              

       

             

FELIZ 2019

XII CONCURSO INFANTIL DIBUJA TU SELLO "DIJOUS BO INCA"

El pasado día 14 de diciembre y dentro de los actos celebrados con motivo de la XL Exposición Filatélica y de coleccionismo DIJOUS BO organizada por la Associació Filatèlica d´Inca, en el Cuartel General Luque de esta misma ciudad mallorquina se entregaron los premios del XII Concurso infantil DIBUJA TU SELLO. Presidieron el acto de entrega, el Sr. Presidente de la Associació Filatèlica d´Inca Don Bartolomé Aloy, el Sr. Alcalde del Excmo. Ayuntamiento de Inca Don Virgilio Moreno, y la Delegada de Ferias, Dijous Bo y Museo del calzado y piel del Exmo. Ayuntamiento de Inca Doña Antònia María Sabater.

El ganador del 1º Premio, fue el dibujo del niño Eduardo Valero Moreno perteneciente al Colegio Beata Francina Cirer , dibujo del que se ha emitido un sello personalizado TUSELLO de Correos.

¡ Muchas Felicidades !

Eco en el semanario de prensa escrita local en Inca, Mallorca, DIJOUS INCA 

DE LA HEMEROTECA FILATÉLICA

Noticia publicada en la lamentablemente ya desaparecida revista filatélica CRONICA el mes de febrero de 1994, sobre la creación de la Federación Balear de Sociedades Filatélicas FEBASOFI el 11 de septiembre de 1993.

ECO DE PRENSA DE LA EXPOSICIÓN "DIJOUS BO" EN INCA

Eco del semanario de prensa escrita local en Inca, Mallorca, DIJOUS INCA sobre la pasada Exposición filatélica y de coleccionismo celebrada por la Associació Filatèlica d´Inca en esta misma ciudad el pasado mes de noviembre.

FELICES FIESTAS

EXFILMÔ ´18 FINALIZADA

Ayer día 15 de diciembre cerró sus puertas la Exposición Filatélica y de Coleccionismo EXFILMÔ ´18 y de la que se ha ido informando en anteriores noticias. Oro nuevo éxito del Grupo Filatélico y Numismático dela Ateneo Mahón y ahora a ir pensando ya en la del año que viene.

¡ Muchas Felicidades !