Avui dia 20 de juliol fa 50 anys de
l’aterratge de la missió Apollo 11 que portà a dos astronautes nord-americans,
Neil Armstrong i Edwin “Buzz” Aldrin, a trepitjar per primera vegada la superfície
de la Lluna.
Estacions espacials situades a
Estats Units, Austràlia i Espanya mantenien una comunicació constant amb la
tripulació de l’Apollo 11 a la vegada que controlaven totes les dades que
rebien dels equips i instrumentació de la nau, així com les dades biomèdiques
dels cossos dels propis astronautes.
Avui parlarem de la xarxa
d’estacions espacials situades a Espanya i que participaren a la missió Apollo
11:
a) Fresnedillas
de la Oliva, Madrid (Apollo Prime).
b) Robledo
de Chavela, Madrid (Apollo Wing).
c) Maspalomas,
Gran Canària (estació de suport)
d) Cebreros,
Àvila (Apollo backup).
I la primera pregunta que ens
sorgeix és per què quatre estacions espacials per una única missió?.
Com sempre, la resposta brolla
del coneixement adquirit a través de la lectura.
Les missions Apollo que anaren a
la Lluna se composaven sempre de tres astronautas; dos baixaven a la superfície
amb el mòdul lunar mentre que el tercer romania orbitant la Lluna dins el mòdul
de comandament. Per tant, en aquell moment de cada missió Apollo, hi havia dues
naus tripulades separades i amb funcions diferents. La missió Apollo 11 no fou
una excepció.
Així doncs l’estació de
Fresnedillas (Apollo Prime) seguia als astronautes que estaven sobre la Lluna i
l’estació de Robledo (Apollo Wing) mantenia contacte amb l’astronauta que
orbitava la Lluna esperant la tornada dels seus dos companys.
L’estació de suport de
Maspalomas, confirmava al centre de control de Houston si la nau havia
aconseguit sortir de l’òrbita terrestre una vegada llançat el coet Saturn V des
del centre espacial Kennedy -KSC, abreujat en anglès-.
L’estació de Cebreros (Apollo
backup) se trobava en stand-by per si alguna de les estacions anteriors fallava
durant els dies de la missió espacial. En teoria se tractava d’una estació
duplicada, per si res no anava bé.
I tota aquesta xarxa de quatre
estacions se trobava també a Estats Units i a Austràlia. Tot un desplegament
d’antenes apuntant a la nau per garantir un contacte constant i fluid amb els
astronautes.
Gràcies a l’astrofilatélia trobam
avui en dia sobres cancel.lats a aquells indrets i amb les dades claus de la
missió Apollo 11.
16.07.1969 Madrid. Llançament de
l’Apollo 11 des de KSC. Estació de seguiment de Fresnedillas. Marca rodona en
color negre, oficial per a totes les missions Apollo, i marca rectangular,
també oficial, en color magenta, específica per l’Apollo 11.
16.07.1969 Robledo de Chavela. Llançament
de l’Apollo 11 des de KSC. Estació de seguiment de Robledo. Firma fotocopiada
del director de l’estació José Luis Fernández.
16.07.1969 Las Palmas. Llançament
de l’Apollo 11 des de KSC. Estació de seguiment de Maspalomas. Marca
rectangular específica per l’Apollo 11.
Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia
de FESOFI.
