Pàgines

sábado, 20 de julio de 2019

APOLLO 11 – 50 ANYS DEL PRIMER HOME A LA LLUNA


Avui dia 20 de juliol fa 50 anys de l’aterratge de la missió Apollo 11 que portà a dos astronautes nord-americans, Neil Armstrong i Edwin “Buzz” Aldrin, a trepitjar per primera vegada la superfície de la Lluna.

Estacions espacials situades a Estats Units, Austràlia i Espanya mantenien una comunicació constant amb la tripulació de l’Apollo 11 a la vegada que controlaven totes les dades que rebien dels equips i instrumentació de la nau, així com les dades biomèdiques dels cossos dels propis astronautes.

Avui parlarem de la xarxa d’estacions espacials situades a Espanya i que participaren a la missió Apollo 11:

                   a)      Fresnedillas de la Oliva, Madrid (Apollo Prime). 
                   b)      Robledo de Chavela, Madrid (Apollo Wing). 
                   c)       Maspalomas, Gran Canària (estació de suport)   
                   d)      Cebreros, Àvila (Apollo backup).

I la primera pregunta que ens sorgeix és per què quatre estacions espacials per una única missió?.

Com sempre, la resposta brolla del coneixement adquirit a través de la lectura.
Les missions Apollo que anaren a la Lluna se composaven sempre de tres astronautas; dos baixaven a la superfície amb el mòdul lunar mentre que el tercer romania orbitant la Lluna dins el mòdul de comandament. Per tant, en aquell moment de cada missió Apollo, hi havia dues naus tripulades separades i amb funcions diferents. La missió Apollo 11 no fou una excepció.

Així doncs l’estació de Fresnedillas (Apollo Prime) seguia als astronautes que estaven sobre la Lluna i l’estació de Robledo (Apollo Wing) mantenia contacte amb l’astronauta que orbitava la Lluna esperant la tornada dels seus dos companys.

L’estació de suport de Maspalomas, confirmava al centre de control de Houston si la nau havia aconseguit sortir de l’òrbita terrestre una vegada llançat el coet Saturn V des del centre espacial Kennedy -KSC, abreujat en anglès-.

L’estació de Cebreros (Apollo backup) se trobava en stand-by per si alguna de les estacions anteriors fallava durant els dies de la missió espacial. En teoria se tractava d’una estació duplicada, per si res no anava bé.

I tota aquesta xarxa de quatre estacions se trobava també a Estats Units i a Austràlia. Tot un desplegament d’antenes apuntant a la nau per garantir un contacte constant i fluid amb els astronautes.

Gràcies a l’astrofilatélia trobam avui en dia sobres cancel.lats a aquells indrets i amb les dades claus de la missió Apollo 11.


16.07.1969 Madrid. Llançament de l’Apollo 11 des de KSC. Estació de seguiment de Fresnedillas. Marca rodona en color negre, oficial per a totes les missions Apollo, i marca rectangular, també oficial, en color magenta, específica per l’Apollo 11.


16.07.1969 Robledo de Chavela. Llançament de l’Apollo 11 des de KSC. Estació de seguiment de Robledo. Firma fotocopiada del director de l’estació José Luis Fernández.


16.07.1969 Las Palmas. Llançament de l’Apollo 11 des de KSC. Estació de seguiment de Maspalomas. Marca rectangular específica per l’Apollo 11.


Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI.




lunes, 8 de julio de 2019

NUEVO SELLO CORREOS Y QUE INCLUYE TEMÁTICA BALEAR


Hoy día 8 de julio Correos ha emitido un nuevo sello en Pliego Premium dedicado a EUROMED y que tiene como motivo los trajes regionales del Mediterráneo. Además en el mismo sale representado el mapa de Baleares.



Con respecto al matasellos de Primer día, los lugares de matasellado serán Madrid y Barcelona.




CARACTERÍSTICAS E INFORMACIÓN DEL SELLO, página web Correos

Enlace a la web de Correos donde se puede ver toda esta información, clicar "AQUÍ"




Emisión

Euromed. Trajes regionales del Mediterráneo
  • Fecha de emisión:08/07/2019
  • Procedimiento de Impresión:Offset engomado
  • Papel:Estucado, engomado, fosforescente
  • Tamaño del sello:74,6 x 28,8 mm
  • Efectos en pliego:12
  • Valor postal de los sellos:1.40 € cada sello
  • Tirada:18.000 PP
Trajes regionales
EUROMED. TRAJES REGIONALES DEL MEDITERRÁNEO.
Se emite un nuevo sello en un Pliego Premium, dedicado a Euromed, que tiene como motivo principal los Trajes Regionales del Mediterráneo.
La Unión Postal para el Mediterráneo fue establecida en Roma, el 15 de marzo de 2011, por 14 Operadores Postales de toda la Región Mediterránea bajo el paraguas de la Unión Postal Universal. Hoy día cuenta con hasta 21 miembros.
Sus objetivos giran en torno a cuatro pilares: mejorar la comunicación, promover la inclusión financiera, comercio estimulante y compartir recursos.
El sello dedicado a los trajes regionales del mediterráneo, muestra el detalle de varios trajes típicos de la zona, entre ellos, el traje de flamenca.
El fondo del sello presenta la silueta de las islas Baleares,  clara representación de la cultura mediterránea.
El Pliego Premium está ilustrado por el encaje, material presente en muchos de los trajes típicos por su delicadeza y elegancia, como es el caso del traje de Fallera.
La geografía mediterránea, en concreto la española, se caracteriza por la riqueza y variedad de los trajes regionales.
Desde Cataluña hasta Andalucía, la muestra de estas vestimentas tradicionales son una explosión de color que acompañan a las fiestas y el folclore de muchos rincones.
Cataluña presente con sus “gandallas” y “mantellinas” para las mujeres y la icónica barretina para los hombres. El delicado traje de Fallera, típico de la Comunidad Valenciana, se convierte en una auténtica obra de arte a base de bordados, encajes y filigranas. Las mujeres de la Huerta de Murcia van vestidas con corpiño, cucos y enaguas que se cubren con el refajo o falda de diversos tejidos y también puede ser decorado con bordados. En Andalucía, las mujeres sacan los volantes y los lunares con trajes muy favorecedores y, los hombres, con el traje de corto típico de la monta. Baleares con jubones, enaguas y su característico “rebosillo” que cubre las cabezas y las “espardenyes” que hace lo mismo con los pies. Todos y cada uno de ellos son seña de identidad de una cultura ancestral.






































miércoles, 3 de julio de 2019

Les matemàtiques dins la filatèlia

     Quan als meus companys els hi parlo sobre la filatèlia, ja tenen un preconcepte d'aquesta matèria dins el seu subconscient. Pensen, en primer lloc, que som persones majors que no tenim altra cosa a fer; i en segon lloc, com aquelles que col·leccionen “cromos” amb uns dibuixets originals que des de fa temps ho recopilaven els nostres padrins.

      Apropar la filatèlia als joves d'avui és complicat. Per una banda, no els hi atreu gens ni mica el fet d'haver de cercar i esbrinar o aprendre coses noves sobre història, dibuix, arts, filosofia, esdeveniments importants que han succeït al llarg de la història -no només d'Espanya sinó també a la resta dels països del món- i com no, a les matemàtiques. Els joves d'avui, no tots, ho tenen fàcil amb les noves tecnologies, i això els hi serveix per fugir una mica de la realitat que els envolta. El segell és una eina que es pot emprar per molts i diferents coneixements i les matemàtiques és un d'ells.

      L'altre dia -de pagès, fa dues setmanes- havia d'explicar a uns joves el concepte de perímetre i àrea de figures geomètriques. Com que no ho entenien, i per ser un poc gràfic i pedagògic, vaig agafar un segell i els hi vaig fer comptar els dents que tenien a la base, i després els dents de l'alçada. Un pic fet això, els hi vaig fer sumar tots els costats, per tant, varen obtenir el següent:



                                     Perímetre = suma dels costats

                                     Perímetre = 19 + 16 + 19 + 16 = 70 dent.
19 dents 

                                     Àrea = base x alçada

                                     Àrea = 19 x 16 = 304 dents2


               16 dents

     També vàrem emprar els diferents tipus de segells per demostrar que hi existien figures geomètriques diferents, com poden ser segells quadrats, rectangulars, triangulars, en forma de rombe. 


Segell en forma de rombe

               

                       Segell en forma de triangle                               Segell en forma rectangular

     No és un descobriment allò que vaig fer. Però si que es varen quedar amb dos conceptes nous. El primer, és que existeix una figura que es diu segell i que s'empra per enviar cartes i postals d'un lloc a un altre; i en segon lloc, la filatèlia és una font inesgotable de informació i d'aprenentatge.


Juan Gabriel Barceló Matas

domingo, 30 de junio de 2019

EL GRUPO FILATELICO Y NUMISMÁTICO DEL ATENEO DE MAHÓN EMPIEZA LAS VACACIONES DE VERANO


Cerrando puertas, hoy día 30 de junio el Grupo Filatélico y Numimsmático del Ateneo de Mahón ha celebrado su última reunión dominical de esta temporada, Así comienzan las vacaciones de verano y no volverán a reunirse tod@s sus miembros hasta el día 15 de septiembre, primer domingo después de las Fiestas Patronales de Mahón.

Quien si seguirá teniendo contacto, es su Junta Rectora para ir cerrando o alentando temas en curso como puede ser su Exposición anual de Club, EXFILMÔ ´19.



¡¡¡ FELICES VACACIONES PARA TOD@S !!!


miércoles, 5 de junio de 2019

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT


Fig. 1

Avui, dia 5 de juny, se celebra a tot el món el Dia Mundial del Medi Ambient (fig. 1), jornada establerta per l’Assemblea General de les Nacions Unides arran de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà d’Estocolm (CNUMAH), que va tenir lloc entre el 5 i el 16 de juny de 1972; aquesta cimera va resultar de gran transcendència perquè les qüestions mediambientals assolissin un paper destacat en les agendes dels governs i en l’opinió pública mundial. De llavors ençà, tal dia com avui, se’ns recorda la inexcusable necessitat de tenir cura del nostre hàbitat natural i es fa referència a un tema concret com a protagonista; en el cas d’enguany la proposta és sobre la lluita contra la contaminació de l’aire (fig. 2), i la Xina en serà l’amfitrió global de la celebració.

Fig 2

Fig. 3

Fig. 4

La conservació del medi ambient (fig. 3) és un tema prioritari del qual depèn la mateixa existència de l’ésser humà. Curiosament, nosaltres, els humans, som els éssers de la creació que hem provocat més alteració a l’entorn natural, i això que la humanitat només ha estat present una fracció de temps ínfima en relació al temps geològic de la Terra. L’egolatria humana, en nom d’un suposat progrés, no té gens de miraments en desforestar la selva amazònica, en produir substàncies tòxiques que contaminen l’atmosfera (fig. 4), el sòl i els oceans, o en convertir territori natural en asfalt i ciment. De fet, l’enginyeria humana ha construït, i guarda per a ésser emprats, sofisticats mecanismes (fig. 5) amb sobrada capacitat per a destruir totalment la biosfera.

Fig. 5

Fig. 6

Sobreexplotació de recursos naturals, pèrdua de biodiversitat, desertització, contaminació (fig. 6), pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó, canvi climàtic...són realitats causades per l’activitat humana i és ben hora que les bones intencions per capgirar la situació actual faci pas a les accions, i això implica canviar moltes actituds de la nostra vida diària i fer un seriós exercici de reflexió. Els humans som part del medi, no som uns éssers a part, i, per tant, qualsevol acte degradant que hi facem, repercuteix en nosaltres mateixos. Tenguem sempre present que l’origen bàsic de tots els aliments i dels béns material són els recursos naturals (fig. 7).

Fig. 7

Els governs dels països més poderosos i les multinacionals tenen la clau per invertir la situació, en un àmbit on els interessos crematístics hi tenen un paper cabdal. Canviar el model econòmic imperant a occident, que es bassa en un consumisme galopant, i aconseguir que les empreses deixin d’elaborar certs productes per fabricar-ne d’altres i amb una tecnologia respectuosa amb el medi, és tot un repte.

Fig. 8

La ciutadania, com a massa consumidora amb llibertat per triar allò que vol consumir, té la paraula a l’hora de les decisions de compra, i l’elecció adequada és la que s’inclina per l’adquisició de béns i serveis de provada solvència amb al medi (fig. 8). Cal tenir actituds valentes, i tenir per cert que la privació de certes comoditats serà compensada amb escreix pel benestar derivat d’un bon maridatge amb la natura.

Fig. 9

És imprescindible que les autoritats i poders que mouen els fils del món facin cas a la comunitat científica (fig. 9) i que segueixin les seves prescripcions, i que l’educació mediambiental tengui un lloc preferent en els programes escolars des d’una edat ben primerenca amb l’objectiu d’estimular la sensibilització. Cal confiar que el humans sabrem rectificar i minvar l’impacte que estam generant de forma irresponsable. Ens hi va la salut i la vida!  

La filatèlia reflecteix aquesta preocupació pel medi i pràcticament no hi ha cap país del món que no hagi emès algun segell dedicat al tema. Tan de bo que els gestos vagin acompanyats d’accions efectives que derivin en un compromís rigorós, permanent i irrevocable de l’espècia humana envers el medi natural.

                                                                                                           Joan Miquel i Llompart
      

lunes, 13 de mayo de 2019

EL GRUPO FILATÉLICO Y NUMISMÁTICO DEL ATENEO MAHÓN CELEBRA SU ASAMBLEA ORDINARIA ANUAL 2019 Y OTROS EVENTOS EN MAYO


Varios han sido los eventos que ha celebrado el Grupo Filatélico y Numismático del Ateneo Mahón en estas primeras fechas del mes de mayo.



El viernes día 3 de mayo a las 20,00 horas en la Sala Victory de la Sede del Ateneo Mahón se efectuó el pase del documental que trata sobre la emisión de los sellos en 1938 con el tema del correo submarino titulado LA GUERRA DEL SEGELLS, a la que asistió buena cantidad de público y socios.



El domingo 3 de mayo en la Sala de Juntas del Ateneo Mahón tuvo lugar las Asamblea Ordinaria de Socios de este Grupo Filatélico y Numismático. Entre otras resoluciones cabe destacar la elección de su nueva Junta Rectora y que ahora queda compuesta de la siguiente manera

Sr. Presidente: Don José Ametller Pons
Sr. Vicepresidente: Don Rolando Riveiro Domínguez
Sr. Secretario: Don Francisco José Morro Martí
Sr. Tesorero: Don Alonso Blesa Picazo
Sr. Vocal filatelia: Don Pedro Gelabert Vidal
Sr. Vocal numismática: Don Antonio Vargas Fernández
Sr. Vocal Coleccionismo: Don Francisco Fullana Florit
Sr. Vocal Exposiciones y Juventud: Don Agustín Sainz Romero




Para finalizar el domingo día 13 de mayo se realizó una Excursión visita a la Isla del Rey situada dentro del puerto de Mahón y que fue muy del agrado de todos los asistentes.



sábado, 4 de mayo de 2019

UNA VICTÒRIA MORAL


Ben segur que cada col·leccionista pot contar infinitat de detalls sobre els segells que formen la seva col·lecció; precisament el gaudi de la nostra afició és aprofundir en l’estudi d’allò que col·leccionam i així podem convenir que tot segell té la seva història, o les seves històries, i totes interessants, però l’òptica personal de cada individu posa l’accent en alguna particularitat que li crida especialment l’atenció pel fet d’ésser rellevant, poc comuna, o simplement curiosa.

Com a col·leccionista estudiós del tema esportiu he acumulat un bon nombre de sensacions, en el sentit del paràgraf anterior, a propòsit de moltes peces filatèliques de la meva temàtica que per diverses causes he considerat de gran originalitat. En aquesta època de l’any, primers dies del mes de maig, en què moltes competicions esportives que s’han desenvolupat des de la tardor i que ara entren en la fase decisiva de determinar un resultat final, m’ha vengut a la memòria un episodi filatèlico-esportiu del què enguany se’n compleixen seixanta anys i que ara comentaré breument.

El III Campionat del Món de Basquetbol Masculí es va celebrar a Xile entre el 16 i el 31 de gener de 1959. Hi participaren 13 països i la mecànica de la competició disposà d’una primera fase amb tres grups de quatre equips, dels quals se’n classificarien els dos primers de cada grup més la selecció amfitriona, que no va disputar la primera fase, i així els set equips es disputarien en forma de lligueta els llocs d’honor. En aquesta fase, la Unió Soviètica va guanyar tots els partits jugats, però s’havia negat a jugar contra Taiwan, perquè a l’àmbit polític l’URSS no reconeixia la independència d’aquest país asiàtic, per la qual cosa fou desposseïda del títol. D’aquesta manera Brasil es va coronar campió del món, els Estats Units quedaren en segon lloc i Xile n’ocupà el tercer.


No cal esmentar que els soviètics s’autocosideraren guanyadors del torneig esportiu i les autoritats postals del país ho celebraren ben aviat ja que el 12 de febrer, només uns dies després d’haver acabat la competició, posaren en circulació un segell (fig. 1) amb una sobreimpressió que deia “Victòria de l’equip  de bàsquet de l’URSS—Xile 1959”; el segell utilitzat (fig. 3), d’un ruble de valor facial, mostra una escena d’un partit de bàsquet, havia estat emès l’any 1954 i formava part d’una sèrie de vuit valors dedicada als esports. D’altra banda, Brasil també va commemorar filatèlicament el seu triomf mitjançant l’emissió d’un segell per al correu aeri (fig. 2) que va començar a circular el dia 30 de maig del mateix any.

Sense entrar a avaluar les interferències polítiques a l’esport, ni el valor de les victòries morals, temes que donarien per debatre i escriure molts de fulls, tan sols vull remarcar i insistir en la importància de l’estudi, la recerca i la investigació per viure plenament la nostra afició filatèlica. S’hauria imaginat algú que fos possible documentar un fet com aquest?

                                                                                                                      Joan Miquel i Llompart   

lunes, 8 de abril de 2019

ENYORANÇA DEL SEGELL USAT

     Des de sempre el debat entre si és millor col·leccionar els segells nous o els usats ha estat una constant en les tertúlies filatèliques, argumentant avantatges i inconvenients d’orientar les nostres col·leccions cap a una opció o l’altra. Els partidaris del segell nou al·leguen que el segell no circulat manté la imatge intacta, immaculada, la qual cosa li dona frescor i el fa més atractiu, i si a més conserva la goma original i no té cap marca de xarnera ja és el súmmum de la perfecció. D’altra banda, els defensors de la supremacia del segell usat expliquen que els segells es posen en circulació amb la finalitat d’ésser emprats com a franqueig de les trameses confiades als serveis de correus i, per tant, el fet que hagin complert la funció per la qual foren emesos és un plus afegit que fa més interessant aquesta modalitat, a més d’estalviar-se problemes pel que fa a la goma.



    Deixant de banda els criteris comercials, al meu parer es tracta d’una discussió eixorca, o merament anecdòtica, ja que si l’objectiu del filatelista és reunir segells amb la finalitat de donar-los forma de col·lecció i estudiar-los, els aspectes físics i estètics d’aquestes petites obres d’art seran els mateixos en tot dos casos: el paper, la filigrana, el dentat, la imatge... Tot això en el benentès que, per descomptat, en qualsevol cas s’han de mantenir els criteris estàndards de qualitat: impressió ben centrada, que no manqui cap dent, bona conservació, que, en el cas dels usats, el mata-segells sigui respectuós amb la imatge...En definitiva, la diferència ve marcada pels gustos de cada col·leccionista.




     Fetes aquestes reflexions sí que he de manifestar que trob a faltar el procés de separar els segells del paper en què venien adherits. Obrir la bústia del correu i veure que el sobre que havia portat el carter estava franquejat amb un o més segells ja era motiu d’alegria. Després, retallava amb molta cura el paper del sobre al voltant dels segells. Quan en tenia un nombre considerable els posava en un recipient amb aigua tèbia a fi d’afavorir que es desenganxessin. No era tan exagerat com el col·leccionista de la vinyeta humorística —publicada a la revista francesa L’Écho de la Timbrologie, núm. 1501, juliol-agost de 1979— que utilitzava la banyera, però sí que era una espècie de ritual que concloïa posant els segells a eixugar entre fulls de paper absorbent, ben premsats, on hi romanien uns dies fins que estaven llests per a ésser classificats.



     Aquesta operació de posar els segells en remull a fi de separar-los del paper era una de les primeres coses que apreníem els col·leccionistes que fèiem les primeres passes per la filatèlia. Avui dia aquest maneig és menys habitual, perquè durant les darreres dècades el segell ha deixat d’ésser l’element central dels sistemes de franqueig del correu; és gairebé excepcional veure una carta o paquet franquejat amb segells, i a això s’hi ha d’afegir el fet que les noves tecnologies de comunicació han deixat la correspondència epistolar en una situació pràcticament testimonial. Evidentment això no afavoreix que s’incorporin nous adeptes a la filatèlia, però estic segur que el col·leccionisme no desapareixerà. Cada època té les seves referències i fins i tot si es deixessin d’emetre segells hi hauria gent que s’interessaria per l’estudi i conservació un patrimoni cultural del passat. Com a suport a la meva opinió em permetreu que faci un exercici d’ultraoptimisme i recordar que per exemple els dinosaures, desapareguts des de fa milions d’anys, avui dia són motiu de curiositat per a molta de gent no em referesc al col·lectiu científic— que en col·lecciona cromos, imatges, reproduccions... És d’esperar que en el futur, com a mínim, no s’oblidi que el segell postal ha estat un element important en les comunicacions i que això mereix ésser recordat.

Joan Miquel i Llompart 

jueves, 14 de marzo de 2019

Exposición Astrofilatelia Alicante


A estos 2 personajes de la Filatelia les une mucho en común. Ambos apasionados de su especialidad.

D. Antoni Rigo, Presidente de la Comisión de Astrofilatelia de FESOFI, y D. José M. Esteban de la Osada, Presidente de la S. Filatélica de Alicante, ayer juntos en la exposición que esta semana se puede contemplar en la Universidad de Alicante.
Seguro hablaron de ASTROFILATELIA.


lunes, 11 de marzo de 2019

COMISARIOS PARA EXFILNA 2019


Nuestro Presidente de la Federación Balear de Sociedades Filatélicas FEBASOFI, D. Francisco Morro Martí, ha sido el nombrado como Comisario para la Zona de la COMUNIDAD VALECIANA Y BALEARES en la próxima Exposición Filatélica Nacional EXFILNA 2019 a celebrar en Santander del 5 al 10 de noviembre.

Así pues l@s interesad@s fedederad@s de esta zonas y que deseen exponer, deben ponerse en contacto con el mismo.

E-Mail:  xisco-m@hotmail.es


Listado completo de Comisari@s para EXFILNA 2019...


CANARIAS
D. Carlos A. Rodriguez Gómez

CANTABRIA-P. VASCO-LA RIOJA-ARAGÓN
D. Carlos Hernández Encinar

CASTILLA Y LEÓN - ASTURIAS
D. Javier Castro Manrique

CATALUÑA
D. Joan Isern López

CENTRO
D. Jacinto Sardineros Franco  

EXTREMADURA- ANDALUCIA
D. Rafael Acuña Castillo

GALICIA
D. Maria Elisa Abad Suarez

VALENCIA-BALEARES
D. Francisco Morro Martí

OTROS COLECCIONISMOS
D. Felipe Téllez Manzanares

FEDERACION ALEMANA
Thomas Höpfner

FEDERACION AUSTRIACA
Por designar

domingo, 3 de marzo de 2019

EL SEGELL DE LA DISCÒRDIA


Els col·leccionistes, en general, i no únicament els filatelistes, solem tenir una tendència obsessiva cap a la lectura, primordialment perquè ens és imprescindible acudir a les fonts escrites amb el propòsit de trobar resposta a les recerques relacionades amb la nostra afició. A més, i sortosament, el bon vici de llegir està ben estès arreu del món i la màgia de la lletra impresa en paper encara no ha estat desbancada per les noves tecnologies, i sospit que mai no ho aconseguiran.

Els inquiets lectors que ja tenim certa edat, i que hem conreat el plaer de llegir, patim la problemàtica de la manca d’espai físic per guardar tot allò que voldríem, i així els llibres, revistes, fullets, programes i altres publicacions acumulats al llarg del temps romanen semidesordenats en prestatges, capses de cartró o emmagatzemats al fons d’un fosc armari que gairebé mai no obrim. A vegades això ens dona qualque sorpresa agradable, com em va passar a mi fa poc que, per casualitat, vaig retrobar un llibre que vaig llegir fa molts d’anys i que atesa la seva temàtica vull comentar i compartir amb vosaltres.



El llibre en qüestió és una novel·la de Robert Graves (Wimbledon 1895 – Deià 1985) publicada originalment en anglès, l’any 1936, amb el títol Antigua, Penny, Puce. La versió en castellà, que és la que figura a la meva biblioteca, fou titulada El sello que naufragó.

Graves fou un escriptor molt prolífic que conreà la novel·la, la poesia i l’assaig. En la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia profundament. Les novel·les I, Claudius i Claudius, the God són molt conegudes gràcies a l’adaptació televisiva de la BBC resultant una de les sèries dramàtiques de més èxit fetes per la corporació de tots els temps; amb el títol de Jo, Claudi va ésser traduïda al català i emesa per TV3.

Res a veure amb la temàtica anterior, El sello que naufragó és un pulcre exercici d’imaginació on la trama transcorre al voltant d’un segell postal emès a Antigua, una petita illa de l’Amèrica Central, a l’oceà Atlàntic, i excolònia britànica; el segell, de valor facial d’un penic i extremadament rar, és motiu de disputa entre dos germans, Jane i Oliver, col·leccionistes filatèlics en l’adolescència, que des de les primeres pàgines del llibre ja palesen els seus desencontres que no s’aturaran al llarg de tota la història. Els altres  personatges que apareixen a l’obra són també d’allò més interessants, i viuen més d’una situació esperpèntica, però l’espectre del segell plana a tota hora i aclapara l’atenció del lector.

Termes com ara segell, bloc de quatre, àlbum, catàleg, pinces o subhasta, entre d’altres, són fàcils de trobar en l’acurada escriptura de l’autor, la qual cosa exerceix un accentuat efecte de simpatia i interès en el lector-filatelista. Tot i això, el comportament dels protagonistes és antagònic respecte de la platònica idea del col·leccionista tradicional, que mai no es deixaria arrossegar per la cobdícia, l’ambició desmesurada o l’engany en benefici propi.

Robert Graves va escriure aquesta novel·la en una època en què la filatèlia, com tot, mostrava una situació ben diferent a l’actual, almenys pel que fa al nostre entorn. La lògica del pas del temps imposa acceptar que les generacions se succeeixen, però les motivacions de les persones són força diferents en tots els sentits. En qualsevol cas, la meva pretensió només ha estat de posar en coneixença una novel·la que toca el tema del segell creada per un polifacètic escriptor de prestigi, que fins i tot fou candidat finalista al Nobel de Literatura el 1962 i que va ésser veí de Deià (Mallorca) durant gairebé 50 anys.

                                                                                                                             Joan Miquel i Llompart