Fig. 1
Avui, dia 5 de juny, se celebra a tot el món el Dia Mundial del Medi
Ambient (fig. 1), jornada establerta per l’Assemblea General de les Nacions
Unides arran de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà
d’Estocolm (CNUMAH), que va tenir lloc entre el 5 i el 16 de juny de 1972;
aquesta cimera va resultar de gran transcendència perquè les qüestions
mediambientals assolissin un paper destacat en les agendes dels governs i en
l’opinió pública mundial. De llavors ençà, tal dia com avui, se’ns recorda la
inexcusable necessitat de tenir cura del nostre hàbitat natural i es fa
referència a un tema concret com a protagonista; en el cas d’enguany la
proposta és sobre la lluita contra la contaminació de l’aire (fig. 2), i la
Xina en serà l’amfitrió global de la celebració.
Fig 2
Fig. 3
Fig. 4
La conservació del medi ambient (fig. 3) és un tema prioritari del qual
depèn la mateixa existència de l’ésser humà. Curiosament, nosaltres, els
humans, som els éssers de la creació que hem provocat més alteració a l’entorn
natural, i això que la humanitat només ha estat present una fracció de temps
ínfima en relació al temps geològic de la Terra. L’egolatria humana, en nom
d’un suposat progrés, no té gens de miraments en desforestar la selva
amazònica, en produir substàncies tòxiques que contaminen l’atmosfera (fig. 4),
el sòl i els oceans, o en convertir territori natural en asfalt i ciment. De
fet, l’enginyeria humana ha construït, i guarda per a ésser emprats, sofisticats
mecanismes (fig. 5) amb sobrada capacitat per a destruir totalment la biosfera.
Fig. 5
Fig. 6
Sobreexplotació de recursos naturals, pèrdua de biodiversitat,
desertització, contaminació (fig. 6), pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó,
canvi climàtic...són realitats causades per l’activitat humana i és ben hora
que les bones intencions per capgirar la situació actual faci pas a les
accions, i això implica canviar moltes actituds de la nostra vida diària i fer
un seriós exercici de reflexió. Els humans som part del medi, no som uns éssers
a part, i, per tant, qualsevol acte degradant que hi facem, repercuteix en
nosaltres mateixos. Tenguem sempre present que l’origen bàsic de tots els
aliments i dels béns material són els recursos naturals (fig. 7).
Fig. 7
Els governs dels països més poderosos i les multinacionals tenen la clau
per invertir la situació, en un àmbit on els interessos crematístics hi tenen
un paper cabdal. Canviar el model econòmic imperant a occident, que es bassa en
un consumisme galopant, i aconseguir que les empreses deixin d’elaborar certs
productes per fabricar-ne d’altres i amb una tecnologia respectuosa amb el
medi, és tot un repte.
Fig. 8
La ciutadania, com a massa consumidora amb llibertat per triar allò que vol
consumir, té la paraula a l’hora de les decisions de compra, i l’elecció
adequada és la que s’inclina per l’adquisició de béns i serveis de provada
solvència amb al medi (fig. 8). Cal tenir actituds valentes, i tenir per cert
que la privació de certes comoditats serà compensada amb escreix pel benestar
derivat d’un bon maridatge amb la natura.
Fig. 9
És imprescindible que les autoritats i poders que mouen els fils del món
facin cas a la comunitat científica (fig. 9) i que segueixin les seves
prescripcions, i que l’educació mediambiental tengui un lloc preferent en els
programes escolars des d’una edat ben primerenca amb l’objectiu d’estimular la
sensibilització. Cal confiar que el humans sabrem rectificar i minvar l’impacte
que estam generant de forma irresponsable. Ens hi va la salut i la vida!
La filatèlia reflecteix aquesta preocupació pel medi i pràcticament no hi
ha cap país del món que no hagi emès algun segell dedicat al tema. Tan de bo
que els gestos vagin acompanyats d’accions efectives que derivin en un
compromís rigorós, permanent i irrevocable de l’espècia humana envers el medi
natural.
Joan Miquel i Llompart
