TEMPS D’EXPOSICIONS

Preparar una exposició és una de les activitats més dificultoses per a qualsevol associació filatèlica, perquè són moltes les tasques que s’han de dur a terme per aconseguir que el resultat final sigui apropiat, amb l’afegit que habitualment no sobren els braços que ajudin a repartir la càrrega organitzativa que suposa un esdeveniment d’aquestes característiques.  Una exposició posa a prova la fortalesa, la il·lusió i la capacitat de mobilització de l’entitat promotora. Als nostres dies, en què els recursos de tot tipus són magres i que la filatèlia no passa per una època brillant, és especialment meritori que les federades de Ciutadella, Inca i Maó hagin anunciat que a hores d’ara treballen en la preparació de les seves respectives exposicions. És ben curiós que no hi hagi la coordinació per evitar la coincidència de dates, segurament hi ha arguments per explicar aquest fet, però no pot passar per alt que les tres úniques exposicions que es faran aquest any a l’àmbit de la nostra federació tindran una concurrència en el temps que no sembla la més idònia.

Una exposició local és, o hauria d’ésser, una manifestació pública d’allò que han preparat els associats durant l’any; aquest hauria d’ésser el bessó de cada mostra, on cada col·leccionista exhibís els seus petits tresors, millorats any rere any; l’encert d’incloure col·leccions procedents d’altres entitats, que pel seu especial interès han estat convidades, són un al·licient important per poder contemplar treballs filatèlics significatius, i la seva atenta observació permet conèixer plantejaments variats que ajuden a obrir nous horitzons.

Una exposició és una oportunitat de trobada entre col·leccionistes i aprofitable per compartir coneixements de tot allò que envolta la nostra afició. Una dada que per un col·leccionista és òbvia, a una altra persona li pot resultar totalment nova i interessant, i per això amb el material exposat a les vitrines és més fàcil captar un detall d’una col·lecció que pot ésser ampliat per l’autor. De fet, no seria desbaratat que entre els actes programats a les exposicions n’hi hagués un en què cada col·leccionista expliqués la seva col·lecció als visitants i respongués a les qüestions que se li plantegessin.

Pens que un repte per als organitzador és aconseguir que gent aliena a la filatèlia s’apropi a veure l’exposició. En general, durant molt de temps els filatelistes hem patit d’una certa endogàmia i ens hem preparat les activitats i exposicions per a nosaltres mateixos. Avui dia cal més que mai promocionar la filatèlia com a qüestió de supervivència, per la qual cosa és interessant que quan hi ha una exposició es faci arribar la notícia al màxim nombre de persones i especialment a les entitats culturals. Hem de deixar d’ésser conformistes i optar per la proactivitat, fent servir l’ocasió per instruir el visitant poc familiaritzat amb la nostra disciplina. Per descomptat que les visites escolars tenen un gran valor si es fan amb la didàctica adequada, però seran poc útils si l’objectiu és només que els col·legials es passegin entre les vitrines sense rebre una mínima explicació d’allò que veuen.

És menester fer un esforç d’imaginació perquè les exposicions resultin atractives. Sempre s’hi poden incorporar elements nous. S’han d’utilitzar tots els mitjans possibles per fomentar l’associacionisme i generar afició; el material imprès amb motiu d’una exposició pot ésser una bona eina per a difondre el col·leccionisme, sense oblidar les noves tecnologies. És clar que aquestes accions comporten molta de feina, però hem d’assumir que una exposició és un esdeveniment important i que ha de tenir uns objectius, perquè no tindria cap sentit que es fes simplement per salvar les aparences. Per això em permet de demanar als col·leccionistes, expositors i simpatitzants que s’impliquin activament en l’organització de les exposicions i donin suport a les persones que amb valentia i responsabilitat estan al capdavant d’aquests projectes.

                                                                                                            Joan Miquel i Llompart