Normalment, els països que disposen d’un programa espacial nacional, són els que han emès més segells i sobres relatius a aquests esdeveniments. Així doncs, és lògic veure que els Estats Units d’Amèrica (EUA per abreujar), o l’antiga URSS (ara Rússia) són països amb un volum important de documents filatèlics connectats amb l’activitat espacial duta a terme per cadascun d’ells.
No obstant això, de vegades trobam qualque segell dedicat a l’espai emès per un país poc habitual dins el nostre ideari de països amb capacitat espacial, com és el cas concret d’Egipte.
01.09.1962 El Caire, Egipte. Sobre primer dia del segell dedicat al coet aràbic.
A primera vista podríem pensar que l’emissió d’aquest segell sorgeix com a conseqüència del boom que els primer coets tripulats (Yuri Gagarin, abril 1961 o John Glenn, febrer 1962) crearen a tota la població mundial. Però si analitzam la situació geopolítica de començaments de la dècada dels seixanta ens podríem trobar amb un escenari molt diferent.
Immersos dins la denominada Guerra Freda, els dos blocs dominants d’aquells moments, els EUA i la URSS intentaven estendre el seu poder/domini a la resta dels països del món i a tots els àmbits: econòmics, culturals i tecnològics, del qual l’espai n’era un d’ells.
A l’Egipte, liderat llavors per Gamal Abdel Nasser, diferents enginyers i tècnics alemanys encapçalats per Heinz Krug, dos coets Al Kahir (coneguts com coets aràbics per la propaganda egípcia) foren llançats el 21 de juliol de 1962 des de les instal·lacions de prova i llançaments de Jabal Hamzah, situades a uns 62km al nord-oest d’el Caire.
Els coets Al Kahir eren un coets desenvolupats a partir de les famoses V-2 de la 2a Guerra Mundial propulsats per combustible líquid i conformats per una sola etapa.
Aquest programa de coeteria, que sempre se sustenta en un component militar de base, encara que se ven a l’exterior com un programa d’exploració espacial, iniciat a principis dels anys seixanta amb el vistiplau de les autoritats soviètiques, se truncà sobtadament amb la desaparició d’Heinz Krug a Munich el 10 de setembre de 1962 dins l’operació Damocles, impulsada pel govern israelià a través del seu servei secret, el Mossad, i que és molt més coneguda per la captura i detenció d’Adolf Eichmann, un dels majors organitzadors de l’holocaust nazi.
Però a què obeïa la iniciativa d’Egipte de proveir-se d’un programa de coets propi?. Malauradament, la resposta de llavors segueix vigent avui. Doncs a que Israel se sentí profundament amenaçada davant la possibilitat que un país veïnat enemic pogués atacar-lo i posar en perill la seva hegemonia militar, i fins i tot la seva pròpia existència.
És inqüestionable que la indústria dels coets presenta sempre un interès geopolític per demostrar el poder d’una nació sobre la dels seus veïnats.
Cal recordar que Israel, amb l’ajuda dels EUA, havia llançat un any abans un coet Shavit 2 com a demostració de la seva fortalesa militar, i que Egipte, volia en certa manera “respondre” a aquesta provocació també amb el llançament d’un coet.
05.07.1961 Palmachim, Israel. Llançament d’un coet Shavit 2, de combustible sòlid i tres etapes.
Però de les consideracions geopolítiques, de les quals només n’hem apuntat aquí unes idees primerenques, en parlen sobradament els historiadors.
Se tractava sols de demostrar la connexió existent entre la geopolítica i el llançament d’aquells coets per Egipte i per Israel a l’Orient Mitjà dels anys seixanta.
Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario