Història Postal. El porteig de les cartes.

No té res a veure el que fem ara a l'hora d'enviar una carta amb el que feien els nostres avantpassats (abans de 1850) per enviar la correspondència als familiars, amics o bé a nivell d'empresa. 

Com bé recordareu, el primer segell sorgeix al 1840 a Anglaterra i dins Espanya surt damunt el 1850. La idea fonamental era la de generalitzar el pagament abans d'enviar la correspondència al seu destí, és a dir, pagava la carta aquell que l'enviava, cosa que fins aquest moment no era així, ja que qui pagava la carta era el destinatari. Aquest nou concepte de pagament per part del qui envia la carta i no per part del destinatari donarà lloc a unes incidències, arrel del sentiment que es tenia d' aquell que rebia la carta era el que l'havia d'abonar. Uns sentiments, que poc a poc, aniran desapareixent durant el temps fins assolir la nova implantació de Correus. Sorgeix aquest nou concepte per a comprovar que s'havia abonat a Correus les taxes adequades i corresponents a l'enviament de la correspondència.

                        

                        

                                                Segell 4 quarts                                                               Segell 100 ptas                  

                                                    Isabel II                                                                        Juan Carlos I                         

                              Segell personalitzat. Any 2009. Commemoració any Fajarnés i Tur. Tarifació A a nivell nacional

                                                                   

Amb anterioritat a 1850 això no funcionava així. El destinatari de la carta era aquell qui pagava la carta tenint present unes tarifacions de pes, distàncies i itineraris fets. Per poder-ho cobrar dins la mateixa carta havia unes notes impreses a mà que donaven nota de la seva procedència, el camí que havien fet i com no, la seva arribada. Amb la finalitat que en arribar la carta, aquesta fos pagada pel destinatari. A vegades, si la carta anava a l'estranger, part d'aquest porteig era pagat pel remitent (la part corresponent a la tarifació nacional), cosa que havia de ser inserida dins la carta a enviar.

                                                            Rutes marítimes del correu postal a Mallorca. 

Així doncs, la prefilatèlia, és l'estudi de la correspondència prèvia a l'aparició del segell. Unes cartes que són una obra d'art on dins elles i cada una ens aporten un valor únic sobre el seu camí recorregut, on el porteig, tarifació, les diverses estampacions, els seus itineraris són marques de l'estudi pel filatelista.

                                                                 1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 

                                                                 Porteig correcte de 10 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA

                                                    1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 

                                                                   Porteig correcte de 9 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA

Com podem observar, aquestes dues cartes són del mateix any amb diferent porteig i la mateixa destinació. Hi ha dues possibles explicacions: la primera d'elles és que dins aquest període va haver un canvi de porteig establert pel mateix Correus; la segona explicació rau dins el pes de la carta on podria variar el valor d'aquesta. Per ara, ho deixarem així, i més endavant tornarem a aquestes cartes per explicar-ho raonadament. 

En rebre una peça d'aquest tipus, és necessari documentar totes aquestes dades exposades anteriorment on cada país en té unes marques prefilatèliques i datadors emprats en l'etapa prefilatèlica (això també ho podrem estudiar més endavant!)

Juan Gabriel Barceló Matas

Soci de l'Ateneu de Maó