Pàgines

lunes, 22 de junio de 2020

Història Postal. El porteig de les cartes.

No té res a veure el que fem ara a l'hora d'enviar una carta amb el que feien els nostres avantpassats (abans de 1850) per enviar la correspondència als familiars, amics o bé a nivell d'empresa. 

Com bé recordareu, el primer segell sorgeix al 1840 a Anglaterra i dins Espanya surt damunt el 1850. La idea fonamental era la de generalitzar el pagament abans d'enviar la correspondència al seu destí, és a dir, pagava la carta aquell que l'enviava, cosa que fins aquest moment no era així, ja que qui pagava la carta era el destinatari. Aquest nou concepte de pagament per part del qui envia la carta i no per part del destinatari donarà lloc a unes incidències, arrel del sentiment que es tenia d' aquell que rebia la carta era el que l'havia d'abonar. Uns sentiments, que poc a poc, aniran desapareixent durant el temps fins assolir la nova implantació de Correus. Sorgeix aquest nou concepte per a comprovar que s'havia abonat a Correus les taxes adequades i corresponents a l'enviament de la correspondència.
                        

                                                Segell 4 quarts                                                               Segell 100 ptas                  
                                                    Isabel II                                                                        Juan Carlos I                         



                              Segell personalitzat. Any 2009. Commemoració any Fajarnés i Tur. Tarifació A a nivell nacional
                                                                   
Amb anterioritat a 1850 això no funcionava així. El destinatari de la carta era aquell qui pagava la carta tenint present unes tarifacions de pes, distàncies i itineraris fets. Per poder-ho cobrar dins la mateixa carta havia unes notes impreses a mà que donaven nota de la seva procedència, el camí que havien fet i com no, la seva arribada. Amb la finalitat que en arribar la carta, aquesta fos pagada pel destinatari. A vegades, si la carta anava a l'estranger, part d'aquest porteig era pagat pel remitent (la part corresponent a la tarifació nacional), cosa que havia de ser inserida dins la carta a enviar.


                                                            Rutes marítimes del correu postal a Mallorca. 

Així doncs, la prefilatèlia, és l'estudi de la correspondència prèvia a l'aparició del segell. Unes cartes que són una obra d'art on dins elles i cada una ens aporten un valor únic sobre el seu camí recorregut, on el porteig, tarifació, les diverses estampacions, els seus itineraris són marques de l'estudi pel filatelista.


                                                                 1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 
                                                                 Porteig correcte de 10 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA



                                                    1838. Carta circulada des Palma de Mallorca fins a Barcelona. 
                                                                   Porteig correcte de 9 quarts. Marca prefilatèlica MALLORCA

Com podem observar, aquestes dues cartes són del mateix any amb diferent porteig i la mateixa destinació. Hi ha dues possibles explicacions: la primera d'elles és que dins aquest període va haver un canvi de porteig establert pel mateix Correus; la segona explicació rau dins el pes de la carta on podria variar el valor d'aquesta. Per ara, ho deixarem així, i més endavant tornarem a aquestes cartes per explicar-ho raonadament. 

En rebre una peça d'aquest tipus, és necessari documentar totes aquestes dades exposades anteriorment on cada país en té unes marques prefilatèliques i datadors emprats en l'etapa prefilatèlica (això també ho podrem estudiar més endavant!)


Juan Gabriel Barceló Matas
Soci de l'Ateneu de Maó

viernes, 5 de junio de 2020

TWA


Als articles anteriors ens referirem a la Pan Am, però aquesta no fou l’única aerolínia involucrada amb el programa espacial Apollo.

Trans World Airlines (més coneguda per les seves sigles TWA) fou una companyia aèria que operà des de 1930 fins a 2001, quan fou comprada per American Airlines.

La seva relació amb la NASA fou sota un contracte per assegurar la mobilitat del personal de l’agència entre els diferents centres espacials repartits arreu del món, és a dir, prestava els seus serveis d’igual manera que la Pan Am.

 
29.09.1967 Kennedy Space Center. Sobre primer dia de la parella de segells dedicats a la missió Gemini 4, que portà 
a Ed White a realitzar la primera sortida a l’espai d’un astronauta nord-americà. Sobre emès per la TWA.

No obstant això, a l’àmbit espacial, és molt més coneguda per una altra raó.

Al sobre inferior, com a homenatge a la missió de l’Apollo 11, a la cantonada inferior dreta podem llegir: NASA Tours. I és que la TWA s’encarrega durant molt d’anys d’organitzar els tours turístics pel centre espacial Kennedy, portant els visitants a tots els edificis més emblemàtics i a les zones de llançament.

 16.07.1969 Kennedy Space Center. Llançament del coet Saturn V a la missió Apollo 11 amb els 
astronautes Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins. Sobre emès per la TWA.

Finalment, només com a tecnicisme, totes les empreses que col.laboraren al programa espacial nord-americà, ja siguin empreses aeroespacials, de comunicacions, de transport, etc s’anomenen contractistes. Per tant, els sobres commemoratius espacials d’aquestes empreses reben al món filatèlic el nom de sobres del contractistes.


Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

jueves, 4 de junio de 2020

PAN AM (i 2)


Si a l’anterior article parlarem del Clipper Club de la Pan Am, avui parlarem d’un altre club, també de la Pan Am, però molt més desconegut per la majoria del gran públic.

Avui en dia, que sentim sovint com els viatges a l’espai estan cada vegada més a prop, i com fins i tot algunes companyies ja accepten reserves de seients pels primers passatgers espacials, pensam que això és nou però res més enfora de la realitat quan bussejam a la història.

Poc abans de l’arribada de l’home a la Lluna (juliol de 1969) la Pan Am creà un club per tots aquells que desitjassin anar a la Lluna igual que els astronautes.

First Moon Flight’s Club (que podríem traduir com Primer Club de Viatgers a la Lluna, fou creat per la Pan Am per donar resposta al desig que molts d’americans tenien aleshores per poder volar fins al nostre satèl·lit natural.



12.05.1969 Boston. Carta emesa pel First Moon Flight’s Club amb franqueig mecànic vermell de la Pan Am.



12.05.1969 Boston. Carta interior dirigida al nou membre.


Per aquells que no entenen l’anglès, o tenen alguna dificultat amb aquest idioma, la carta diu així:

“Estimat Primer Viatger a la Lluna,

Gràcies per la seva confiança a que la Pan Am serà pionera en els vols
comercials espacials, com ho ha fet aquí tantes vegades a la Terra.
Tenim tota la intenció d’estar a l’altura d’aquesta confiança.

La targeta enclosa confirma aquesta intenció, i formalment li reconeix el
seu esperit intrèpid. També reflecteix, pel seu número de sèrie, la seva
posició a la llista d’espera dels primers vols a la Lluna. (Totes les peticions
són gestionades per ordre d’arribada)

La data de l’inici dels serveis encara no és coneguda.  Equipaments i rutes
estaran, probablement, subjectes a les aprovacions governamentals
Les tarifes no estan totalment decidides, tal volta siguin tan bones que no
semblin d’aquest món.

Te demanam siguis pacient mentre aquests temes no siguin resolts. Abans
hi ha una sèrie de requeriments necessaris que podrien fer-nos acceptar
depòsits o confirmar reserves.
Mentrestant, nosaltres te mantindrem informat de totes les novetats importants.
De nou, gràcies per venir primer a la Pan Am. És exactament a on nosaltres intentam
estar. A Terra. A la Lluna. A qualsevol indret.

l’orgull de milers dels nostres homes i dones de la Pan Am a Cap Kennedy, sota
contractes amb la Força Aèria, que han ajudat a fer això més gran

Sincerament,
James Montgomery
Vicepresident – Ventes”

La carta s’acompanyava també amb la targeta del membre del club

 12.05.1969 Boston. Targeta numerada del nou membre.


Aquest club se fundà a principis de 1969, i quan el 1971 deixà d’admetre reserves, s’havien inscrit més de 90.000 persones.

Igualment, la Pan Am emeté per als membres d’aquest club el sobre primer dia del segell de l’Apollo 11.

09.09.1969 Washington, DC. Sobre primer dia del segell de l’Apollo 11 
emés per la Pan Am per al membres del First Moon Flight’s Club.


Aquest sobre venia també amb una carta al seu interior:



09.09.1969 Washington, DC. Carta interior dirigida als membres del First Moon Flight’s Club.


El contingut de la carta és idèntic al ja reproduït a l’article anterior.

** Nom i direcció a les cartes, i nom a la targeta han estat tapats intencionadament per mantenir la privacitat de la identitat d’aquest membre.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

miércoles, 3 de junio de 2020

PAN AM (1)


Pan American World Airways (més coneguda simplement com a Pan Am) fou una companyia aèria que operà des del 1927 fins a la seva fallida el 1991.

Llavors desaparegué una companyia fonamental en el desenvolupament de les comunicacions aèries dels Estats Units des de la seva creació i especialment, després de la 2ª Guerra Mundial, amb algunes fites com ser la primera companyia a realitzar un vol transpacífic l’any 1935, la introducció d’avions amb motors a reacció o fins i tot a començar a digitalitzar les reserves, però a la vegada nasqué un mite: el d’una companyia icònica que més de trenta anys després encara es recordada amb nostàlgia pels amants de l’aviació comercial.

A la dècada dels anys 30 del segle passat, Pan Am emprà hidroavions denominats Clipper (nom que recorda els clippers –un tipus de velers molt ràpids de meitat del segle XIX-) per la gran majoria de les seves rutes més llargues a la vegada que aconseguí grans contractes per portar correu aèri en les seves línies més carismàtiques.

D’aquest nom, Clipper, esdevé el seu identificador radiofònic com a Clipper però també el que arreu del món se conegués a la Pan Am com a Clipper fins i tot quan aquests avions ja no operaven i havien estat substituïts per avions, ja no hidroavions, molt més moderns.

Però Clipper fou també el nom que la Pan Am atorgà a un club. Clipper Club vendria a ser un tipus de classe preferent, classe business, classe VIP o classe Premium, en la terminologia actual, al qual el seus membres rebien un tracte especial durant els seus trajectes així com una revista periòdica que els informava de totes les novetats de la companyia. Ser membre del Clipper Club suposava un cert status social i permetia volar en unes condicions d’un cert luxe i confort.

Regularment, els membres eren obsequiats amb tota una sèrie de regals de tot tipus, entre els quals hi trobam el sobre inferior.

09.09.1969 Washington, DC. Sobre primer dia del segell de l’Apollo 11 emés 
per la Pan Am per al membres del Clipper Club.

Aquest sobre venia amb una carta al seu interior:

09.09.1969 Washington, DC. Carta interior dirigida als membres del Clipper Club.

Per aquells que no entenen l’anglès, o tenen alguna dificultat amb aquest idioma, la carta diu així:

“Estimat membre del Clipper Club,

Per favor, conservi la carta i el sobre rebut. És un sobre primer dia del més
simbòlic segell commemoratiu emès mai per qualsevol nació, “PRIMER
HOME A LA LLUNA” de l’oncle Sam.

Només unir-se en l’assoliment humà seria raó suficient per enviar-te aquest
 record. Però me sent doblement afortunat per tenir també una altra raó –
l’orgull de milers dels nostres homes i dones de la Pan Am a Cap Kennedy, sota
contractes amb la Força Aèria, que han ajudat a fer això més gran

Sincerament,

Norman P. Blake
Sènior Vicepresident
Marketing “

I és que la companyia Pan Am, fou una de les cents de companyies nord-americanes que la NASA va contractar durant el programa Apollo, en el cas concret d’aquesta aerolínia, per assegurar la mobilitat del personal de l’agència espacial entre els seus diferents centres repartits per tot el món.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

sábado, 30 de mayo de 2020

LA CONDUCCIÓN “DIARIA” DEL CORREO ENTRE MAÓ Y CIUTADELLA EN EL SIGLO XIX

     En el Siglo XVIII, con la subida al trono de España de los Borbones, se inició una etapa de profundos cambios en la España de la época, cambios que incluirían el todo necesitado servicio postal. Mejorar el Correo era una prioridad necesaria si España quería avanzar, y en 1716 se establece que este servicio seria “….de todos y para todos…”. Una vez establecido este servicio postal como algo “público”, las reformas se fueron promulgando una tras otra, en base siempre a las necesidades que iban surgiendo.

     Hoy puede resultar impensable que metidos ya en el Siglo XIX e incluso principios del XX, el recibir una carta, el que nos lleguen mensajes de cualquier tipo, fuese algo que necesitaba de su tiempo. Hoy con las nuevas tecnologías, los mensajes llegan lo que puedas tardar en darle a la tecla (siempre que la cobertura sea la correcta), e incluso así nos parece que la demora es eterna. Ni parecido a lo que ocurría a mitad del Siglo XIX, cuando en muchas zonas de nuestra geografía, el correo llegaba tan solo una vez a la semana, hasta que se estableció el reparto diario.


                                                                  Cartero de Maó. Principios del Siglo XX

     Siendo Director de Correos, D. Luis Manresa, se dicta una Real Orden de fecha 12 de mayo de 1857, en la que la Reina Isabel II establece un nuevo servicio de “buques de vapor” que servirán la conducción de la correspondencia entre la península y las Islas Baleares, con “…dos expediciones semanales…”. Estas 2 expediciones postales marítimas, y sin especificar los días, la Orden cita que una de ellas será desde Barcelona y la otra desde Valencia. 

     La Orden además destaca esta nueva situación para el correo en las Islas Baleares, como “…notable mejora…”, e invita a que para aprovechamiento de ello se reorganice la conducción del correo dentro de las mismas islas, añadiendo que hasta ahora este reparto entre poblaciones es “…casi nulo…”.


                       Diligencia de época para el transporte de viajeros y probablemente también del correo

     Antes de 1857, en las Baleares existían únicamente las Estafetas de Palma y Maó, y muy posiblemente otra en Ibiza, dato este último sin poderlo constatar. A partir del la Real Orden del 12 de mayo de 1857, todo cambió en las Islas. Por mandato Real, se establecieron una serie de nuevas conducciones (de las que hablaremos en otro momento), que llevaron la correspondencia a casi todos los rincones de Mallorca, Menorca e Ibiza.


                                                  Carta fechada en Maó dirigida a Francia. Febrero 1899

     Corría el año 1858 y la prensa de la época incluso la Gaceta de Madrid, hacía público las Condiciones bajo las cuales se sacaba a pública subasta la conducción “Diaria”, de ida y vuelta, entre Mahón y Ciudadela, que además y por contrato quién se dispusiese a realizar el trayecto, debía pasar por las poblaciones de Alayar, Mercadal y Terrerías. Este itinerario ya estaba establecido con anterioridad, pero no era algo que los habitantes de estas poblaciones pudieran disfrutar a diario. El recorrido de ida (ó vuelta) se ha de satisfacer en unas 5 horas, según establece el pliego de condiciones, pudiendo estar penalizado cualquier retraso no justificado hasta con 40 reales de vellón por cada media hora de retraso. 

     Esta conducción dependerá de la Administración Principal de Correos situada en Palma de Mallorca, y el contratista ha de poseer suficiente “Caballería” y bien situada a lo largo del trayecto para llevar a cabo el cometido, por el cual el contratista recibía anualmente un importe no superior a 11.000 Reales de Vellón.

     Esta “·conducción” o ramal que el correo establecía para un mejor servicio postal, viene a unirse a las muchas conducciones que en toda España fueron creándose a lo largo de la 2ª mitad del Siglo XIX. Son pinceladas de la Historia del Correo que bien merecen conocerse, y que será nuestra obligación dar a conocer para que el Correo forma parte importante de la Historia, de cualquier rincón de España.

Por José Ivars Ivars
Divulgador e Investigador Filatélico

jueves, 21 de mayo de 2020

CORREU DESINFECTAT. COVID-19.

     Al llarg de la història, l'ésser humà ha sofert contratemps dins la seva vida. Guerres, lluites internes, catàstrofes naturals i pandèmies. Aquesta darrera ha suposat a la filatèlia una immensa font d'articles i de material que són dignes per al seu estudi i com no per a la seva història que porta al darrera.

     Enfront de les pandèmies que ha sofert Europa durant els segles, s'han posat normatives o lleis que condicionen el correu. Totes aquelles infraccions a les ordres que es donaven des de sanitat postal o en referència al contagi de les malalties, on “la pesta” i les seves variants eren les més transcendents. La Història Postal es fa racó de tots aquests esdeveniments, no només amb les seves directrius dins Correus sinó també dins el material filatèlic que podem trobar en el món de la filatèlia.

      Una de les malalties que ha estat un dels mals majors i que ha sofert la humanitat és la pesta, encara que hi ha hagut altres malalties i pandèmies que no es sap ben bé la seva exactitud ni la seva naturalesa però que han provocat un mal irrevocable dins la societat donant la mort a milions de persones, on no hi ha havia ni vacunes ni cap altre instrument de possible curació. De fet, la denominació de pesta, pestilència o plaga, s'aplicava per igual a qualsevol malaltia de caràcter epidèmic o pandèmic, la qual, produïa una gran mortalitat, exemples són: la pesta negra, la pneumònica, la verola, el tifus, o bé la grip. Ara mateix, en podem afegir una altra de nova i que ens afecta d'una forma virulenta dins el nostre redol, el COVID-19.


Imatge virus Covid-19

     Hi va haver una pandèmia al segle XIV, que va marcar tota Europa entre 1347 i 1351, la pesta negra, on hi apareixien unes marques negres damunt la pell d'aquelles persones que es posaven malaltes. Aquest virus, va crear una mortalitat de pràcticament la meitat de la població europea. A Espanya va arribar per Mallorca, i en un mes pràcticament la va despoblar. Va morir el vuitanta per cent de la població. Els seus efectes eren devastadors.


1783. Carta dirigida des de Barcelona a Palma de Mallorca. Porteig correcte de 8 quarts (B8). La marca prefilatèlica va ser emprada des de 1774 fins 1799 aproximadament. No té data d’arribada.

     Avui hem de fer front a una nova pandèmia, generada per un virus invisible als ulls, on la distància social i la neteja personal i constant són ajuda irrevocable de poder-se protegir d'aquest virus que no entén d'edats, de sexe, de cultura, de color, d'estatus social. 

     Com a totes les pandèmies, s'ha de fer una quarantena, on romandrà el virus sense contacte. Per això, es varen crear els “Lazaretos” per al tractament i posada en quarantena de persones i coses, entre elles les cartes, arribant a funcionar, mitjans el segle XVIII, més de cinquanta principals i estacions de quarantena a Europa, localitzats en ports, camins i àrees de viatge, dins ells, els més coneguts són Maó (Menorca) i San Simó, en la ria de Vigo.


Postal sense circular amb imatge del Lazareto de Maó

     Damunt l'efecte de la pandèmia només cada un de nosaltres té un repte personal i comunitari a fer. Depèn individualment de la nostra responsabilitat el fet de no ser transmissor del Covid-19. Ara, dins les diferents fases que patim i patirem, encara som més susceptibles de propagació. Aquest virus es propaga per l'aire, i queda temps més o manco llarg dins les superfícies on cau. Les cartes i el correu postal no deixen ni deixaran de ser un focus actiu d'aquest virus. D'aquí la necessitat d'emprar per una banda mascaretes i per altra guants d'un sol ús.

     Ja dins el segle XIX les diferents autoritats empraven mètodes per tal de no contagiar-se de les malalties que provenien d'altres països. Els inicials processos implicaven l'obertura de la carta per la seva desinfecció fins que posteriorment, per tal de no violar el sagrat secret del correu i guanyar temps, varen començar a emprar-se talls, que permeten l'accés del desinfectant al seu interior. Dins l'arxiu Històric Provincial de Valladolid es tenen cartes que daten del segle XVI les quals es desinfectaven amb talls que els travessaven, talls de petita longitud, que feien notar amb aquestes senyals que la carta havia estat desinfectada.


1812. Carta de Maó a Palma de Mallorca. Marca prefilatèlica MENORCA en color negre. Es poden veure dos talls verticals de desinfecció. Porteig correcte de 5 quarts.

     No hi ha una evidència clara de com es desinfectaven realment aquestes cartes. Molts són els diferents mètodes emprats. Des de l'aireació, immersió dins l'aigua de la mar, àcid acètic (vinagre), formol, fumigació, sulfurs, mirra, encens, i altres procediments, amb els corresponents talls de desinfecció de la correspondència, avui només roman en arxius de col·leccionistes d'aquesta interessant faceta de la Història Postal. Però una cosa queda palesa, i és que hi havia preocupació per la transmissió de malalties per mitjà del correu, de les cartes.


Juan Gabriel Barceló Matas
Soci del l'Ateneu de Maó

lunes, 18 de mayo de 2020

TEODORO TERRÉS LLADÓ. Un mestre mallorquí en terra de la marina alta.

     Quan en filatèlia tens davant teu un sobre circulat, on ni el segell t'aporta gairebé res més enllà de la informació que pugui aparèixer en un catàleg, quan a més el datador o marca estampada pels funcionaris de correus és d'allò més normal sense res que faci destacar aquesta peça, i quan el conjunt no aporta res rellevant, el filatelista treu de dins de si mateix aquesta característica que ens caracteritza en la qual anem a treure de sota les pedres una cosa que ens deixa, al menys, mig satisfets.

     El sobre que avui il·lustra aquest escrit ve a ser el millor dels exemples. Un segell de la sèrie bàsica de l'emissió de el 20 de maig de 1948, amb un fàcil d' 0,50 ptes., tarifa que corresponia a l'enviament d'una carta normalitzada per dins d'Espanya, però que com veiem la mateixa va dirigida al Brasil , de manera que li falta franqueig per tots els costats. Potser aquesta sigui l'única cosa excepcional que visualitzem a la carta.

     Pel que correspon al datador, es tracta de l'ordinari que en aquests anys es van usar en moltes poblacions d'Espanya, concretament en aquesta ocasió el de doble cercle concèntric de la població alacantina d'Ondara, i una data sense rellevància que sapiguem: 4 gen de 1950.



     Una estampació, no postal, si destaca sobre el conjunt. I que no siga d'àmbit postal ni tinga importància filatèlica, no vol dir que anem a quedar-nos amb les ganes de saber més d'això. Així llegim que l'estampació pertany al remitent de la carta que, segons la mateixa, diu ser Teodoro Terrés, de la Plaça dels Màrtirs, a Ondara (Alacant), i una espècie de numeració col·legiada que no hem pogut esbrinar a què es refereix.

      Però tot i que l'origen de la carta siga la província d'Alacant, el remitent va néixer a Balears. Així és, D. Teodoro Terrés Lladó, nom complet del remitent, va ser un mestre nascut el 17 d'agost de 1897 a carrer Sant Francesc Nº 12 de Palma de Mallorca, que va iniciar els seus primers estudis al col·legi dels Clergues Regulars (Teotinos ), després dels quals va passar a estudiar a Múrcia la carrera de Magisteri, presentant-se a les proves per a mestre elemental a l'any 1912, i l'any 1914 aconsegueix el títol de mestre superior, a Alacant, amb la qualificació d'excel·lent.



     Inicia llavors una àmplia trajectòria educativa que el porta per diversos centres tant de Balears, com de la província d'Alacant i Múrcia. Es va caracteritzar per la implantació de tècniques educatives en molts dels centres en què va exercir la seva vocació com a mestre, i que en ocasions van portar a rebre atacs de certs sectors de la societat balear, en una època en què l'educació estava tan a boca de tots, arribant a ser jutjat a l'esclatar la Guerra Civil per les seves formes i pensaments educatius.

     Després de diversos anys amb seriosos problemes a la seva terra natal, va haver de traslladar la seva docència a Murla (Alacant) (1944-1949), destinació després de la qual passa a exercir a l'Escola Graduada d'Ondara fins a 1960, lloc des del qual va remetre la carta que avui ens ocupa.

      El filatelista és un tipus de personatge curiós per naturalesa, no ens quedarem mai amb el dubte de no saber allò que tenim entre mans, en ocasions rozaremos l'estatus de rars, però ens és inevitable no voler aprendre, no voler saber, no voler indagar. És la nostra essència com filatelistes.

Por José Ivars Ivars
Divulgador e Investigador Filatélico

domingo, 10 de mayo de 2020

NBQ

Arrel de la pandèmia viscuda hem vist néixer conceptes i paraules que difícilment coneixíem o bé, simplement a les quals no les hi havíem donat gaire importància.

Conceptes i/o paraules com confinament, aïllament, distanciament social, epidemiologia, seroprevalença, mascaretes, coronavirus i fins i tot sigles com EPI,NBQ.

Però que són aquestes sigles NBQ?, que realment haurien de ser NRBQ.

Entre els equipaments de protecció individual (EPI), format per guants per les mans, mascaretes, ulleres i pantalles protectores pel cap, l’element que cobreix tot el cos és el vestit de bio-seguretat o vestit NBQ.


                               09.09.1959 Vandenberg Air Force Base. Llançament d’un Atlas ICM (InterContinental Míssil).

Dins la terminologia militar se relaciona com a Guerra NRBQ, les sigles de les quals responen a les abreviatures de les paraules Nuclear-Radiològica-Biològica-Química.

Així doncs, els exèrcits dels principals països del món disposen d’unitats militars destinades exclusivament a aquesta tecnologia, diferenciada en tres àmbits:
  • Atac (construcció i desenvolupament de bombes amb capacitat destructiva mitjançant aquests agents).
  • Control (conservació tant de les bombes disponibles amb aquests agents, com de les seves matèries primerenques així com la seva investigació per estar a l’avantguarda amb les seves modificacions i usos).
  • Defensa (desenvolupament de sistemes de protecció front a l’atac amb aquestes bombes).
I la pregunta següent sembla evident?. A on se col·locarien aquestes bombes nuclears-radiològiques-biològiques-químiques?. I aquí també sembla evident la resposta. Encara que és tècnicament factible introduir un agent biològic o químic, dins una bala de canyó, fer-ho dins una bomba per ser llançada amb un míssil té un major poder de disseminació i destrucció. 

Els míssils poden portar càrregues convencionals (explosius com pólvora, dinamita i derivats) o càrregues no convencionals (nuclears-radiològiques-biològiques-químiques, és a dir, NRBQ).
Anem ara a explicar de forma general cadascuna d’aquestes bombes:

Les bombes nuclears, o atòmiques, basen el seu concepte amb la fissió nuclear d’àtoms d’elements nuclears com l’urani-235 o el plutoni-239 (se tracta de bombardejar amb neutrons una placa d’alguns dels elements esmentats, que són fissionables, la qual cosa provoca la fissió nuclear).

Encara que hi ha diversos tipus de bombes nuclears o atòmiques cal esmentar les bombes termonuclears, que no basen el seu concepte amb la fissió, sinó en la fusió d’àtoms d’hidrogen.

Les bombes radiològiques, també anomenades bombes brutes, són mixtes, és a dir, porten components explosius tradicionals a més de partícules radioactives com les que se produeixen a les centrals nuclears. El seu efecte destructor no és tan gran com les bombes nuclears, però la seva fabricació n’és tremendament senzilla doncs l’energia nuclear se troba estesa arreu del món i és “relativament fàcil” aconseguir material nuclear de rebuig, una vegada la seva utilitat no és rendible per una central nuclear.

Les bombes biològiques contenen “éssers vius” generalment bactèries o virus capaços d’infectar els humans i provocar-los diverses reaccions contra les quals el sistema immunitari no sap o no pot lluitar. 

Les bombes químiques contenen productes químics elaborats prèviament i que són nocius per la salut de l’espècie humana.


                                       29.03.1960 USS Observation Island. Llançament d’un míssil Polaris des d’un vaixell.

Les bombes NRBQ són tota una enginyeria de com la manipulació humana pot aconseguir crear armes que se denominen de destrucció massiva, perquè cap d’elles discrimina entre nins i majors, militars i població civil, ferits o malalts. Simple i desgraciadament mata o deixa molt malmesos a tothom a qui toca de prop.

Malauradament però, la tecnologia militar no s’ha aturat mai amb la confecció d’aquestes bombes. L’actual arsenal de bombes nuclears podria destruir el nostre planeta centenars de vegades, les bombes biològiques o químiques, legalment prohibides per la ONU se segueixen emprant a diferents conflictes bèl·lics i com que tot això no sembla prou, se segueix investigant per cercar bombes encara més precises en funció de l’objectiu a tombar com puguin ser bombes capaces de crear artificialment un terratrèmol o un tsunami, les bombes acústiques o les bombes electro-magnètiques.


         01.06.1967 Huntington Beach, Califòrnia. Sobre de la Divisió de Sistemes de Míssils i Espai de la companyia Douglas.

Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI