Ben segur que cada col·leccionista pot contar infinitat de detalls sobre
els segells que formen la seva col·lecció; precisament el gaudi de la nostra
afició és aprofundir en l’estudi d’allò que col·leccionam i així podem convenir
que tot segell té la seva història, o les seves històries, i totes
interessants, però l’òptica personal de cada individu posa l’accent en alguna
particularitat que li crida especialment l’atenció pel fet d’ésser rellevant,
poc comuna, o simplement curiosa.
Com a col·leccionista estudiós del tema esportiu he acumulat un bon nombre
de sensacions, en el sentit del paràgraf anterior, a propòsit de moltes peces
filatèliques de la meva temàtica que per diverses causes he considerat de gran
originalitat. En aquesta època de l’any, primers dies del mes de maig, en què
moltes competicions esportives que s’han desenvolupat des de la tardor i que
ara entren en la fase decisiva de determinar un resultat final, m’ha vengut a la
memòria un episodi filatèlico-esportiu del què enguany se’n compleixen seixanta
anys i que ara comentaré breument.
El III Campionat del Món de Basquetbol Masculí es va celebrar a Xile entre
el 16 i el 31 de gener de 1959. Hi participaren 13 països i la mecànica de la
competició disposà d’una primera fase amb tres grups de quatre equips, dels
quals se’n classificarien els dos primers de cada grup més la selecció
amfitriona, que no va disputar la primera fase, i així els set equips es
disputarien en forma de lligueta els llocs d’honor. En aquesta fase, la Unió
Soviètica va guanyar tots els partits jugats, però s’havia negat a jugar contra
Taiwan, perquè a l’àmbit polític l’URSS no reconeixia la independència d’aquest
país asiàtic, per la qual cosa fou desposseïda del títol. D’aquesta manera
Brasil es va coronar campió del món, els Estats Units quedaren en segon lloc i
Xile n’ocupà el tercer.
No cal esmentar que els soviètics s’autocosideraren guanyadors del torneig
esportiu i les autoritats postals del país ho celebraren ben aviat ja que el 12
de febrer, només uns dies després d’haver acabat la competició, posaren en
circulació un segell (fig. 1) amb una sobreimpressió que deia “Victòria de
l’equip de bàsquet de l’URSS—Xile 1959”;
el segell utilitzat (fig. 3), d’un ruble de valor facial, mostra una escena d’un
partit de bàsquet, havia estat emès l’any 1954 i formava part d’una sèrie de
vuit valors dedicada als esports. D’altra banda, Brasil també va commemorar
filatèlicament el seu triomf mitjançant l’emissió d’un segell per al correu
aeri (fig. 2) que va començar a circular el dia 30 de maig del mateix any.
Sense entrar a avaluar les interferències polítiques a l’esport, ni el
valor de les victòries morals, temes que donarien per debatre i escriure molts
de fulls, tan sols vull remarcar i insistir en la importància de l’estudi, la
recerca i la investigació per viure plenament la nostra afició filatèlica.
S’hauria imaginat algú que fos possible documentar un fet com aquest?
Joan
Miquel i Llompart
