ELS VOLS FERRIS DEL PROGRAMA ESPACIAL SHUTTLE

El terme ferri (ferry, en anglès) se refereix a una embarcació o vaixell concebut per al transport de trens, vehicles i persones que enllaça dos punts, d’una banda a l’altra, per exemple d’un riu, d’un llac o per un braç estret de mar.

Així doncs direm que un ferri cobreix una línia regular d’anada i tornada entre dos punts d’un riu, llac o braç de mar, i que collirem un ferri per fer aquest trajecte.

Però què és un vol ferri?. Un vol que cobreix una línia regular d’anada i tornada entre dos punts?. Idò no, això no és un vol ferri.

A la terminologia aeronàutica, un vol ferri, també anomenat vol de posicionament, és un vol per situar un aparell, un avió generalment, a un indret concret des del qual començarà l’operativa regular. 

A la fi d’entendre perfectament un vol ferri posam un exemple que ens podria succeir. Si estant a un aeroport el nostre avió no se troba operatiu i la companyia aèria té un avió disponible a un altre lloc sense cap vol assignat, llavors operarà un vol ferri, és a dir, un vol buit de passatgers (car que no tendrà temps de posar a la venda els seus seients) que arribarà al nostre aeroport per volar el trajecte previst en substitució de l’avió que se troba avariat.

Si estenem aquest concepte a l’àmbit espacial (aquí veiem com nàutica, aeronàutica i astronàutica se troben més connectats del que podríem pensar) un vol ferri suposarà un vol d’un aparell espacial que començarà a un lloc i acabarà a un altre, des del qual se donarà inici a la seva missió o vol espacial.

A l’estructura del programa espacial nord-americà Shuttle, que en la seva traducció significa transbordador, el concepte de vol ferri ja s’hi trobava immers des del principi donat que els llançaments dels transbordadors s’efectuaven de forma vertical al Centre Espacial Kennedy, a l’estat de la Florida, i retornaven de forma horitzontal a la base d’Edwards, a l’estat de Califòrnia.

Allà, a Califòrnia, a la costa oest dels EUA, se programava un post orbital vol ferri per a transportar el shuttle des d’Edwards fins al centre Kennedy, a la costa est dels EUA, per a començar una nova missió espacial.

06.04.1982 White Sands Missile Range, NM. 3er post orbital vol ferri des de White Sands fins al centre Kennedy.

El transbordador Columbia, a la missió STS-3, havia aterrat el 30.03.1982 a White Sands, per primera i única vegada com a conseqüència del mal temps a Edwards.

28.06.1983 Edwards, CA. 7è post orbital vol ferri des d’Edwards fins al centre Kennedy.

El transbordador Challenger, a la missió STS-7, havia aterrat el 24.06.1983 a Edwards, com tenia previst.

08.10.1988 Kennedy Space Center, FL. Arribada del transbordador Discovery des d’Edwards a on havia aterrat el 03.10.1988 a la missió STS-26.

Cal comentar que aquest post orbital vol ferri era el primer després de la fallida missió STS-51L del 28.01.1986, en la qual el transbordador Challenger explotà mentre s’enlairava matant a tota la tripulació composada per set astronautes.

15.10.1990 Edwards AFB, CA. Post orbital vol ferri des d’Edwards fins a KSC.

El transbordador Discovery, a la missió STS-41, havia aterrat el 10.10.1990 a Edwards.

Però els vols ferris dels shuttle tenien una particularitat que els fa diferents a qualsevol altre vol ferri mai concebut. Com que els shuttle sols podien tornar planejant fins a terra i no podien enlairar-se per ells mateixos, s’havien de col·locar a sobre d’un avió comercial prèviament modificat per emprendre aquest tipus de vols.

15.11.1977 Edwards, CA. Pràctiques de vol ferri, des d’Edwards fins a Hunstville, TX, amb el mini-transbordador Enterprise.

Preneu atenció al text en vermell que acaba així “...Huntsville in 1978”. No se tracta d’una errada tipogràfica del sobre, sinó que el novembre de 1977 ja era l’any fiscal 1978 (que a NASA va d’octubre a setembre i no segueix l’any regular).

10.03.1978 Edwards. Primer vol ferri del mini-transbordador Enterprise.

Nota: La il·lustració impresa del sobre fa referència al programa ALT (Approach and Landing Test, que podríem traduir com proves d’aproximació i aterratge).

10.04.1978 Marshall Space Flight Center, AL. Vol ferri del mini-transbordador Enterprise.

Nota: La il·lustració del sobre (aplicada amb un tampó de goma) és una modificació de la il·lustració anterior i ja no fa referència al programa ALT.

La NASA modificà un avió Boeing 747 per a instal·lar-hi a sobre, primer el model a escala dels shuttle, un mini-transbordador anomenat Enterprise, i finalment tota la flota de transbordadors que viatjarien a l’espai des de 1981 fins a 2011, i que són: Columbia, Challenger, Discovery, Atlantis i Endeavour.

18.07.1974 Edwards, CA. Aterratge a Edwards d’un avió Boeing 747 de la companyia aèria American Airlines per ser modificat i preparat per dur a terme vols ferris espacials.

A la imatge superior dreta se representa com apareixerà el transbordador a sobre l’avió.

18.04.1975 Edwards, CA. Vol d’entrenament de l’avió Boeing 747 (#905), encara sense cap transbordador a sobre.

30.09.1975 Edwards, CA. Estudis de les possibles esteles de vòrtex d’un avió Boeing 747 de NASA com a preparació dels futurs vols ferri espacials.

20.03.1979 Edwards, CA. 1er vol ferri del transbordador Columbia des d’Edwards fins a Cape Canaveral.

24.03.1979 Cape Canaveral, FL. Arribada del 1er vol ferri del transbordador Columbia, un vol que durà quatre dies per travessar tots els EUA de costa a costa. Sobre firmat pel dissenyador de la il·lustració.

Per aquells interessats, l’itinerari d’aquest vol fou:

20.03.1979 Edwards, CA fins Biggs Army Air Base a El Paso, TX.

22.03.1979 El Paso, TX fins Keally AFB a San Antonio, TX.

23.03.1979 San Antonio, TX fins Eglin AFB, FL.

24.03.1979 Eglin, FL fins Cape Canaveral, FL.

Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilàtelia de FESOFI

UN SOBRE D’ASPECTE SENZILL…O NO

El mes d’abril passat se va celebrar el 50 aniversari de la missió Apollo 13, que com tothom sap, no va aconseguir el seu objectiu de posar dos homes a la superfície lunar, però que, com a conseqüència de l’explosió que tingué lloc dos dies després del seu llançament, suposà tot un repte tecnològic per intentar retornar a terra els tres astronautes sans i estalvis, com així finalment succeí provocant que avui se parli d’aquesta missió com una de les més exitoses de tota la carrera espacial, per les dificultats i solucions que hagueren de ser presses en temps real. 

Però no explicarem ara la missió de l’Apollo 13, ni la cronologia dels fets, ni tan sols les repercussions que aquesta missió tengué per la seguretat de les següents missions, sinó que anirem directament a la vessant filatèlica amb la presentació d’un sobre d’aspecte senzill.

 13.4.70 Berlin. Apollo 13. Marques de l’estació espacial de Madrid.

A primera vista el sobre no mostra res especial: unes marques de la missió, un segell, un mata-segells i una adreça. Res que no s’hagi vist abans a qualsevol sobre.

En canvi, si ens aturam a llegir el mata-segells veurem que diu Berlin 13.4.70 (encara que les xifres són difícils de veure) mentre que el segell és un efecte postal emès a Espanya. Per tant, ens trobam davant un segell espanyol cancel·lat amb un mata-segells alemany. Un desbarat, un descuit, una errada?. 

Abans de contestar aquesta pregunta hem de seguir analitzant el sobre i si miram a la part superior dreta podem veure només una miqueta d’un rodet, que no és alemany sinó espanyol.

A sota se presenta el rodet complet i s’assenyala la mínima part impresa al sobre de l’Apollo 13.

 Rodet mecànic de Madrid.

Per això la pregunta de si és un desbarat, un descuit o una errada podria contestar-se de la següent manera: en el procés de cancel·lació el rodet mecànic sols agafà una mínima porció del sobre deixant el segell nou, sense cap rastre de tinta. L’empleat de correus alemany emperò, al veure el sobre, sí que li posà un mata-segells alemany per a inutilitzar el segell, encara que no fos un efecte postal alemany. 

En aquest punt podríem pensar que això és un desbarat, però té un sentit més ètic que el que més vegades del que ens agradaria hem vist amb segells no cancel·lats al país d’origen, i taxats amb retolador en destí (i sabem que és en destí perquè amb el mateix retolador ens han anotat el número de l’apartat de correus o bé altres indicacions).

Resultat: un sobre fallit, no cancel·lat a Espanya per una errada del rodet, no revisat pels empleats de correus espanyols, i rebut a Alemanya a on l’empleat de correus inutilitza el segell amb un mata-segells alemany.

Aquest resultat seria aplicable gairebé a tots els sobres que presentessin una curiositat com aquesta, és a dir, un mata-segells d’un país sobre un segell d’un altre país producte d’una incorrecta o nul·la cancel·lació del país d’origen. 

No obstant això, anam ara a explicar les passes dutes a terme pels col·leccionistes d’astrofilatèlia i trobarem una visió diferent.

El col·leccionista alemany Georg Paedelt, que era un astrofilatelista, volia aconseguir un sobre mata-segellat a Espanya a l’estació espacial de Madrid per la missió Apollo 13. 

Amb tal motiu, posà la seva adreça amb un tampó de goma a un sobre en blanc i l’ envià a l’estació espacial de Madrid, ja fos a les oficines centrals de Madrid capital, o a la pròpia estació, que no se trobava a Madrid, sinó al poble de Fresnedillas de la Oliva. 

L’únic punt que no és possible confirmar és si el segell espanyol de 6 pessetes (tarifa correcta per una carta internacional a Europa l’any 1970) el posà el propi col·leccionista o envià un cupó de resposta internacional perquè fos bescanviat per un segell que cobrís la tarifa vigent en aquell moment.

En arribar la carta a Espanya, s’atén la seva petició i s’apliquen les marques oficials de l’estació, la genèrica, tres línies, de l’estació de Madrid que diu MADRID-INTA (MSFN) APARTADO 50860 MADRID, SPAIN; l’específica per a la missió Apollo 13 i a més l’autopen (firma mecanitzada) del director de l’estació, el nord-americà Daniel S. Hunter.

La marca vermella Apollo 13 en vermell és d’origen privat i no pertany a l’estació de Madrid.

Llavors la carta se deposita a la bústia pel seu enviament normal per correus. És aquí a on el rodet no cancel·la la carta i aquesta arriba a destí. 

Com sabem que arriba a destí?. Al revers del sobre podem veure el mata-segells d’arribada de Berlin 37 (coincident amb el de l’adreça del col·leccionista) del dia 13.4.70

Mata-segells de Berlin 37 d’arribada (aplicat al revers del sobre).

Tot l’esforç, el temps, i els diners invertits pel col·leccionista per aconseguir un sobre amb mata-segells de Madrid de la missió Apollo 13 s’havien anat a norris per culpa de que el rodet no havia marcat el segell amb la data i el nom de la població.

Que fer doncs?. Demanar per favor l’aplicació d’un mata-segells, encara que fos alemany, per disposar d’una carta amb una data corresponent als dies em què se desenvolupà la missió (de l’11 d’abril al 17 d’abri de 1970l).

Com la carta arribà a Berlin dia 13, no se podia posar ni dia 11 (dia del llançament), ni dia 12 (primer dia de viatge dels tres planejats per anar a la Lluna). Així que, el primer dia que se podia posar, i el que semblava més coherent era el mateix dia 13, que, per qui no ho recordi, fou el dia de l’explosió d’un dels tancs d’oxígens que afectà al mòdul de servei i el deixà inutilitzable fent que tota la tripulació passàs al mòdul d’aterratge. Aquest accident provocà que l’objectiu de baixar a la superfície de la Lluna acabava de desaparèixer.

Molt probablement, tant per complaure al col·leccionista com per inutilitzar un segell que ja havia complert la seva tasca de transportar una carta s’aplicà el mata-segells de Berlin del dia 13 d’abril.

Ni tan sols aquí, l’aplicació d’un mata-segells alemany sobre un segell espanyol fou deixada a l’atzar. 

Si ens fixam bé amb els dos mata-segells veurem ràpidament que no són iguals. El mata-segells d’arribada és un mata-segells d’ús ordinari mentre que el mata-segells sobre el segell és un mica especial. Diu Nachträglich entwertet, literalment traduït com posteriorment devaluat, però en l’àmbit filatèlic seria més bé traduït com una cancel·lació posterior, és a dir, un mata-segells aplicat a destí per manca de mata-segells del lloc d’origen.

D’aquesta manera, el col·leccionista obtenia a la fi una carta amb un mata-segells, ja no de l’oficina postal de Madrid, això ja no podia ser, però al manco sí d’una oficina de Berlín amb una data corresponent a la missió Apollo 13, i d’altra part, l’empleat de correus alemany, inutilitzava un segell i li posava no un mata-segells qualsevol sinó un mata-segells de lloc de destí que se justificava per manca del mata-segells originari. Tots contents, o gairebé contents.

Resultat: un sobre d’aspecte senzill... o no tant?.

Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI

ELS PARAL·LELISMES DELS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS

Els esdeveniments històrics ens permeten sovint establir paral·lelismes entre fites llunyanes en el temps però semblants en els continguts, ja sigui de manera evident o de manera simbòlica. 

L’any 1969 és l’any al qual l’home arribà a la Lluna. 

Però a l’any 1969 passaren moltes altres coses i aquell any, també se celebraren aniversaris d’esdeveniments passats, com el que avui ens recorda aquest sobre: el 200 aniversari de la creació de la ciutat de San Diego, a l’estat de Califòrnia, a la costa oest dels EUA.

I quina relació existeix entre l’aniversari d’una ciutat originària del segle XVIII i la fita tecnològica assolida el segle XX fent arribar una nau espacial al nostre satèl·lit natural?. 

Així, de sobte, caldria dir que cap ni una, que simplement s’aprofità el sobre primer dia del segell dedicat a la missió Apollo 11, per a fer referència al naixement d’una ciutat, que a més no és la ciutat de naixement de cap dels tres astronautes que anaren a la Lluna aquell juliol de 1969.

Ho podríem deixar com una curiositat filatèlica per intentar ajuntar dos esdeveniments que sols tenen en comú que ocorregueren amb una diferència de 200 anys; un el 1769 i l’altre el 1969.

O bé, com se diu vulgarment, aprofitar una coincidència per crear un sobre filatèlic diferent i poder escurar les butxaques dels col·leccionistes de dos àmbits diferents; aquells interessats a la història i aquells interessats a la ciència.

No obstant això, també caldria demanar-se si realment existeix alguna connexió entre aquests dos fets que justifiqui d’alguna manera la confecció d’aquest sobre.

El viatge de l’Apollo 11 resisteix molt poques comparacions, tal volta només seria comparable al viatge de Cristòfol Colom, o al de la volta al món de Magalhães i Elcano.

Però el camí que obriren els astronautes de l’Apollo 11 sí té molts paral·lelismes amb altres camins i/o rutes obertes per altres exploradors, aventurers o missioners. I és aquest el paral·lelisme que evoca aquest sobre. 

La il·lustració ens mostra el Camino Real que emprengueren els franciscans a l’Alta Califòrnia, començant per la fundació de la missió de San Diego de Alcalá, el 16 de juliol de 1769, i anant cap al nord, a una distància d’un dia a cavall o tres a peu, fundant noves missions fins al 1824, a on fundaren la vint-i-una i darrera de San Francisco de Solano.

El paper que els franciscans com Fra Juníper Serra o els militars com Gaspar de Portolà jugaren durant el procés d’evangelització i colonització de les terres que visitaven ha estat avui posat en dubte arrel de la mort de George Floyd, un ciutadà afroamericà, per un policia blanc mentre era detingut i ha provocat un moviment anomenat Black Lives Matter(traduït com les vides negres importen) amb manifestacions arreu del món i atacs a les estàtues d’aquells i d’altres personatges, les quals han estat enderrocades o pintades de color vermell per simbolitzar la sang vessada per tots aquells que foren oprimits al seu temps.

Però la valoració i el judici tant dels fets actuals, com dels succeïts fa 200 anys, ja seria motiu d’un altre escrit, amb aportacions d’estudis d’historiadors, sociòlegs i analistes i amb imatges d’altres tipus de segells i cartes.

Aquí només deixam constància del paral·lelisme de dos camins: el Camino Real i el camí de l’exploració espacial.

Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI