El passat 20 de juliol celebràvem
el 50è aniversari de l’arribada del primer home a la Lluna, però per al
astrofilatelistes, hi ha a més un altre 50è aniversari a celebrar com és la commemoració
de l’emissió del segell dels Estats Units dedicat a aquest esdeveniment.
Normalment l’emissió d’un segell
no afecta gaire al propi esdeveniment, donat que la seva emissió sol ser
posterior en el temps. Però en aquest cas, l’emissió del segell en sí té una
pròpia vinculació amb la missió, i per tant, encara que en petita mesura, en
forma part.
Mesos abans de la missió Apollo
11 del juliol de 1969 que hauria de portar al primer home a la Lluna, el correu
nord-americà decidí commemorar aquest esdeveniment amb l’emissió d’un segell.
El disseny del segell fou
encarregat a l’artista Paul Calle qui ja havia col.laborat abans amb el correu
nord-americà.
Fig. 1 Segell emès el 1967 dedicat a la missió Gemini 4. Ed White
realitzà el primer passeig espacial d’un astronauta nord-americà.
Els primers esborranys de
l’artista mostraven el mòdul lunar a la superficie o un colom de la pau
significant l’arribada de la nostra espècie a un altre cos planetari.
Finalment, el disseny acceptat fou el del home en primer pla, i en segon pla,
només una part del mòdul lunar, com un petit esqueix de la nostra tecnología i
al rere fons la vista de la nostra Terra, la nostra llar.
Fig 2. Segell USA emès
el 09 de setembre de 1969 per commemorar l’arribada del primer home a la Lluna.
Del coneixement de l’emissió
d’aquest segell només en sabien una vintena de persones i els propis
astronautas de l’Apollo 11. I per què ells sí ho sabien? Dons perquè una de les
tasques que havien de realizar sobre la superficie de la Lluna era cancel.lar
un sobre.
Per cumplir aquesta tasca
s’emportaren un mata-segells circular, un sobre amb un segell pre-imprès i una
peça de tinta. Malhauradement, els astronautas oblidaren cancel.lar aquest
sobre a la Lluna, i només al viatge de tornada se recordaren i ho feren. El
sobre cancel.lat a la missió Apollo 11 mai
va estar sobre la Lluna, però sí va
viatjar al nostre satèl.lit. Avui en dia es pot veure al Museu Postal de
Washington.
Fig 3. Facsímil del mata-segells i segell (no dentat) que havia de ser
cancel.lat sobre la Lluna.
Hi ha una anècdota curiosa del
segell i de la petjada de Neil Armstrong a la Lluna, que els més grans pogueren
veure per televisió en directe, i que els que llavors no erem nats o erem
petits hem pogut veure a l’allau de celebracions d’aquest 50è aniversari.
Tres dies abans de partir cap a
la Lluna, Paul Calle, pensà que si l’astronauta no trepitjava la Lluna amb el
peu esquerre, tal i com ell havia dissenyat el segell, la seva obra no serviria
per res i tota l’emissió de segells ja impressos s’haurien de tirar al fems.
Per aquesta raó, demanà permís a la NASA per anar a veure als astronautes, que
ja es trobaven aïllats, i al darrer berenar que feien abans de sortir cap a
l’espai, recordà a Neil Armstrong que havia de trepitjar la Lluna amb el peu
esquerre. Afortunadament, Neil Armstrong recordà aquest fet, i trepitjà la
Lluna amb el seu peu esquere. D’aquesta manera els segells reproduien fidelment
aquest esdeveniment únic i irrepetible.
El segell definitu, amb facial de
10 centaus, tarifa interior de correu aeri, és un 50% més gran del format dels
segells nord-americans commemoratius, i aleshores, fou el segell més gran mai
imprés.
Se n’emeteren la fredolera de 152.264.000
unitats, essent un dels segells més populars dels Estats Units. Només molts
anys més tard, el segell de n’Elvis Presley se li atracà una mica.
Les peticions de mata-segells
arribaren també en quantitats astronòmiques (com no podía ser d’altra manera). Encara que el departament postal havia
encarregat amb antelació 25 mata-segells i assignat una plantilla de 40
persones, la va haver d’augmentar fins a 100 persones, i així i tot, tardaren
més de 5 mesos per dur a terme aquesta tasca. Finalment 8.743.070 sobres primer
dia foren cancel.lats.
Fig 4. Exemple de Sobre Primer Dia cancel.lat a Washington el 09 de
setembre de 1969.El mata-segells porta a més una data addicional: Moon landing,
20 de juliol de 1969. I es que el correu nord-americà volia que tots els
col.leccionistes i públic en general poguessin disposar d’una rèplica del
mata-segells emprat a la missió Apollo 11.
Antoni RIGO
President de la Comissió
d’Astrofilatèlia de FESOFI.