APOLLO 11 – 50 ANYS DEL SEGELL USA DEL PRIMER HOME A LA LLUNA

El passat 20 de juliol celebràvem el 50è aniversari de l’arribada del primer home a la Lluna, però per al astrofilatelistes, hi ha a més un altre 50è aniversari a celebrar com és la commemoració de l’emissió del segell dels Estats Units dedicat a aquest esdeveniment.

Normalment l’emissió d’un segell no afecta gaire al propi esdeveniment, donat que la seva emissió sol ser posterior en el temps. Però en aquest cas, l’emissió del segell en sí té una pròpia vinculació amb la missió, i per tant, encara que en petita mesura, en forma part.

Mesos abans de la missió Apollo 11 del juliol de 1969 que hauria de portar al primer home a la Lluna, el correu nord-americà decidí commemorar aquest esdeveniment amb l’emissió d’un segell.

El disseny del segell fou encarregat a l’artista Paul Calle qui ja havia col.laborat abans amb el correu nord-americà.

Fig. 1 Segell emès el 1967 dedicat a la missió Gemini 4. Ed White realitzà el primer passeig espacial d’un astronauta nord-americà.

Els primers esborranys de l’artista mostraven el mòdul lunar a la superficie o un colom de la pau significant l’arribada de la nostra espècie a un altre cos planetari. Finalment, el disseny acceptat fou el del home en primer pla, i en segon pla, només una part del mòdul lunar, com un petit esqueix de la nostra tecnología i al rere fons la vista de la nostra Terra, la nostra llar.

Fig 2. Segell USA emès el 09 de setembre de 1969 per commemorar l’arribada del primer home a la Lluna.

Del coneixement de l’emissió d’aquest segell només en sabien una vintena de persones i els propis astronautas de l’Apollo 11. I per què ells sí ho sabien? Dons perquè una de les tasques que havien de realizar sobre la superficie de la Lluna era cancel.lar un sobre.

Per cumplir aquesta tasca s’emportaren un mata-segells circular, un sobre amb un segell pre-imprès i una peça de tinta. Malhauradement, els astronautas oblidaren cancel.lar aquest sobre a la Lluna, i només al viatge de tornada se recordaren i ho feren. El sobre cancel.lat a la missió Apollo 11 mai va estar sobre la Lluna, però sí va viatjar al nostre satèl.lit. Avui en dia es pot veure al Museu Postal de Washington.

Fig 3. Facsímil del mata-segells i segell (no dentat) que havia de ser cancel.lat sobre la Lluna.

Hi ha una anècdota curiosa del segell i de la petjada de Neil Armstrong a la Lluna, que els més grans pogueren veure per televisió en directe, i que els que llavors no erem nats o erem petits hem pogut veure a l’allau de celebracions d’aquest 50è aniversari.

Tres dies abans de partir cap a la Lluna, Paul Calle, pensà que si l’astronauta no trepitjava la Lluna amb el peu esquerre, tal i com ell havia dissenyat el segell, la seva obra no serviria per res i tota l’emissió de segells ja impressos s’haurien de tirar al fems. Per aquesta raó, demanà permís a la NASA per anar a veure als astronautes, que ja es trobaven aïllats, i al darrer berenar que feien abans de sortir cap a l’espai, recordà a Neil Armstrong que havia de trepitjar la Lluna amb el peu esquerre. Afortunadament, Neil Armstrong recordà aquest fet, i trepitjà la Lluna amb el seu peu esquere. D’aquesta manera els segells reproduien fidelment aquest esdeveniment únic i irrepetible.

El segell definitu, amb facial de 10 centaus, tarifa interior de correu aeri, és un 50% més gran del format dels segells nord-americans commemoratius, i aleshores, fou el segell més gran mai imprés.

Se n’emeteren la fredolera de 152.264.000 unitats, essent un dels segells més populars dels Estats Units. Només molts anys més tard, el segell de n’Elvis Presley se li atracà una mica.

Les peticions de mata-segells arribaren també en quantitats astronòmiques (com no podía ser d’altra manera).  Encara que el departament postal havia encarregat amb antelació 25 mata-segells i assignat una plantilla de 40 persones, la va haver d’augmentar fins a 100 persones, i així i tot, tardaren més de 5 mesos per dur a terme aquesta tasca. Finalment 8.743.070 sobres primer dia foren cancel.lats.

Fig 4. Exemple de Sobre Primer Dia cancel.lat a Washington el 09 de setembre de 1969.El mata-segells porta a més una data addicional: Moon landing, 20 de juliol de 1969. I es que el correu nord-americà volia que tots els col.leccionistes i públic en general poguessin disposar d’una rèplica del mata-segells emprat a la missió Apollo 11.

Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI.