Aquests dies, i fins al 31 de març, el CaixaForum Palma ofereix als
visitants una exposició excepcional amb peces procedents del British Museum
sota el títol de La competició a l’antiga
Grècia, altament recomanable per a qualsevol persona interessada en l’art,
la mitologia o la història. L’esperit competitiu dels antics grecs no es
limitava a la confrontació esportiva, sinó que impregnava tota la vida social
dels hel·lens, que rivalitzaven per aconseguir més prestigi, sobretot els més
poderosos, sense oblidar que les arts, el teatre o la música també adoptaren
fórmules de competència per determinar un guanyador, sovint molt ben
recompensat per la victòria.
A què ve que ara conti això? Idò resulta que aquest cap de setmana vaig
visitar l’exposició i mentre gaudia de les explicacions detallades de la guia,
la vena filatèlica es va fer sentir al meu cap i em va venir a la memòria que
tenia un document relacionat amb l’antiga Grècia amb una curiositat que vull
compartir amb vosaltres.
En aquest cas es tracta d’una targeta postal que mostra Niké, la deessa de
la Victòria, una reconstrucció de l’estàtua descoberta en les excavacions
alemanyes a Olímpia el 1875 i atribuïda a Peoni de Mende (s. V aC), escultor
grec pràcticament desconegut però molt valorat per la singular bellesa
d’aquesta obra. L’estàtua original es troba al Museu d’Olímpia.
El segell, de Grècia (Yvert 1933), forma part d’una sèrie de cinc valors
al·lusius als Campionats del Món d’Atletisme de 1997, que se celebraren a
Atenes; particularment, aquest segell commemora el centenari de la fundació de
la Federació d’Atletisme Grega i també porta la imatge de Niké.
La data del mata-segells especial és de l’1 d’agost de 1997, primer dia de
les competicions esportives, i el primer dia de circulació del segell fou l’11
de juliol anterior.
La peculiaritat que m’ha motivat a mostrar aquesta màxima, que tindria
cabuda en una col·lecció d’art, d’història o d’esports, entre d’altres, és que
la imatge de la deessa Niké del segell és invertida respecte de la reproduïda a
la targeta (que és la real); com a primer detall de la inversió ens podem fixar
que a la targeta la deessa porta la palma amb la mà dreta, mentre que al segell
la duu amb l’esquerra.
L’objectiu d’aquest modest escrit és animar els col·leccionistes a
endinsar-se en l’estudi de cada una de les peces de les nostres col·leccions,
perquè fins i tot en un trosset de paper d’unes dimensions tan reduïdes com les
que té un segell, hi podem trobar molta d’informació que ens permetrà gaudir
plenament de la filatèlia i, alhora, augmentar la nostra cultura.
Joan
Miquel i Llompart
No hay comentarios:
Publicar un comentario