EL SEGELL DE LA DISCÒRDIA

Els col·leccionistes, en general, i no únicament els filatelistes, solem tenir una tendència obsessiva cap a la lectura, primordialment perquè ens és imprescindible acudir a les fonts escrites amb el propòsit de trobar resposta a les recerques relacionades amb la nostra afició. A més, i sortosament, el bon vici de llegir està ben estès arreu del món i la màgia de la lletra impresa en paper encara no ha estat desbancada per les noves tecnologies, i sospit que mai no ho aconseguiran.

Els inquiets lectors que ja tenim certa edat, i que hem conreat el plaer de llegir, patim la problemàtica de la manca d’espai físic per guardar tot allò que voldríem, i així els llibres, revistes, fullets, programes i altres publicacions acumulats al llarg del temps romanen semidesordenats en prestatges, capses de cartró o emmagatzemats al fons d’un fosc armari que gairebé mai no obrim. A vegades això ens dona qualque sorpresa agradable, com em va passar a mi fa poc que, per casualitat, vaig retrobar un llibre que vaig llegir fa molts d’anys i que atesa la seva temàtica vull comentar i compartir amb vosaltres.

El llibre en qüestió és una novel·la de Robert Graves (Wimbledon 1895 – Deià 1985) publicada originalment en anglès, l’any 1936, amb el títol Antigua, Penny, Puce. La versió en castellà, que és la que figura a la meva biblioteca, fou titulada El sello que naufragó.

Graves fou un escriptor molt prolífic que conreà la novel·la, la poesia i l’assaig. En la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia profundament. Les novel·les I, Claudius i Claudius, the God són molt conegudes gràcies a l’adaptació televisiva de la BBC resultant una de les sèries dramàtiques de més èxit fetes per la corporació de tots els temps; amb el títol de Jo, Claudi va ésser traduïda al català i emesa per TV3.

Res a veure amb la temàtica anterior, El sello que naufragó és un pulcre exercici d’imaginació on la trama transcorre al voltant d’un segell postal emès a Antigua, una petita illa de l’Amèrica Central, a l’oceà Atlàntic, i excolònia britànica; el segell, de valor facial d’un penic i extremadament rar, és motiu de disputa entre dos germans, Jane i Oliver, col·leccionistes filatèlics en l’adolescència, que des de les primeres pàgines del llibre ja palesen els seus desencontres que no s’aturaran al llarg de tota la història. Els altres  personatges que apareixen a l’obra són també d’allò més interessants, i viuen més d’una situació esperpèntica, però l’espectre del segell plana a tota hora i aclapara l’atenció del lector.

Termes com ara segell, bloc de quatre, àlbum, catàleg, pinces o subhasta, entre d’altres, són fàcils de trobar en l’acurada escriptura de l’autor, la qual cosa exerceix un accentuat efecte de simpatia i interès en el lector-filatelista. Tot i això, el comportament dels protagonistes és antagònic respecte de la platònica idea del col·leccionista tradicional, que mai no es deixaria arrossegar per la cobdícia, l’ambició desmesurada o l’engany en benefici propi.

Robert Graves va escriure aquesta novel·la en una època en què la filatèlia, com tot, mostrava una situació ben diferent a l’actual, almenys pel que fa al nostre entorn. La lògica del pas del temps imposa acceptar que les generacions se succeeixen, però les motivacions de les persones són força diferents en tots els sentits. En qualsevol cas, la meva pretensió només ha estat de posar en coneixença una novel·la que toca el tema del segell creada per un polifacètic escriptor de prestigi, que fins i tot fou candidat finalista al Nobel de Literatura el 1962 i que va ésser veí de Deià (Mallorca) durant gairebé 50 anys.

                                                                                                                             Joan Miquel i Llompart