DONES A L’ESPAI. LES PRIMERES PER…

Amb motiu de la propera celebració de l’exposició filatèlica a Ciutadella dedicada monogràficament a la dona, s’ha elaborat aquest texte per recordar totes aquelles dones que han viatjat a l’espai i han estat primeres per…

Valentina Tereskova, cosmonauta soviètica, fou la primera dona a viatjar a l’espai. Ho feu a bord de la nau Vostok 6 llançada el 16 de juny de 1963, completant 48 òrbites al voltant de la Terra, a on tornà tres dies més tard, el 19 de juny de 1963.

19.06.1963 Txeliabinsk. Tornada de la nau Vostok 6.Sobre il.lustrat amb segell dedicat a V. Tereskova.

Haurien de pasar vint anys perquè la primera dona nord-americana viatjàs a l’espai. Sally Ridedesenvolupà les tasques d’especialista de la missió dins la tripulació del Challenger en el seu vol STS-7 del 18 al 24 de juny de 1983.

18.06.1983 KSC – 24.06.1983 Edwards. Llançament i aterratge del Challenger amb Sally Ride.

                    Sally Ride morí per un cáncer de pàncrees el 23.07.2012. Tenia només 61 anys.

23.05.2018 La Jolla, CA (lloc de naixament). Sobre de primer dia amb segell dedicat a Sally Ride i mata-segells que reprodueix la seva firma.

Judith Resnik, a bord del transbordador Discovery a la missió STS-41D fou la primera astronauta jueva a viatjar a l’espai el 30 d’agost de 1984.

30.08.1984 KSC – Llançament del transbordador Discovery amb Judith Resnik.

Kathryn Sullivan, fou la primera dona nord-americana a realitzar una sortida a l’espai exterior, coneguda com a EVA per les seves sigles en anglès, l’11 d’octubre de 1984 dins les acitivitats de la missió STS-41.

11.10.1984 KSC – Imatge de l’astronauta Kathryn Sullivan a l’espai exterior.

Però el desgraciat honor de ser la primera dona a morir a l’espai no és un fet individual, sinó compartit per dues dones: Judith Resniki Christa McAuliffe, qui a més havia de convertir-se en la primera dona professora a donar clase des de l’espai. Ambdues moriren a la tragèdia del transbordador Challenger, missió STS-51L, que explotà mentre s’enlairava el 28 de gener de 1986.

                       28.01.1986 Houston – Foto oficial de la tripulació. Dempeus, Judith Resnik i Christa McAuliffe.

Mae Jemison, fou la primera astronauta d’origen afroamericà a viatjar a l’espai el 1992 com a especialista de missió dins el transbordador Endeavour, STS-47.

12.09.1992 KSC – Llançament del transbordador Endeavour amb Mae Jemison.

Chiaki Mukai, la primera dona japonesa a viatjar a l’espai el 1994 a la missió STS-65.

08.07.1994 Foto oficial amb Chiaki Mukai, prop de la bandera del seu país.

El 1995 Eileen Collins, STS-63, se convertiria en la primera dona pilot d’un transbordador i el 1999, STS-93, amb la primera dona comandant d’una missió.

03.02.1995 KSC – Foto oficial amb Eileen Collins, asseguda amb el casc de pilot sobre els genolls.

22.07.1999 Houston – Eileen Collins, primera dona comandant d’una missió espacial.

Kalpana Chawlafou la primera dona d’origen hindú a viatjar a l’espai a bord del transbordador a la missió STS-87.

19.11.1987 KSC – Foto de la tripulació del Columbia amb Kalpana Chawla (a l’esquerra).

Kalpana Chawla perdè la vida l’1 de febrer de 2003 quan el Columbia se desintegrà a la seva tornada.

Però l’accident del Challenger del 1986 havia deixat a Barbara Morgan, professora reserva d’aquella missió, sense poder viatjar. S’entrenà per aconseguir plaça dins el cos d’astronautes per viatjar després en la missió STS-118.

21.08.2007 KSC – Foto dins l’estació espacial internacional amb la seva tripulació (de blau oscur) i la tripulació de la     missió STS-118 (de blau cel). Barbara Morgan amb els cabells cap amunt com a conseqüència de la ingravidesa.

Però a més de les primeres, tenim també la dona astronauta que ha participat a més missions espacials. Shannon Lucid, viatjà a l’espai cinc vegades, STS-51G, STS-34, STS-43, STS-58, i STS-76 per romandre a l’estació espacial MIR (essent l’única dona i per tant la primera), i tornà a terra a la missió STS-79, sumant un total de 223 dies 05 hores i 50 minuts a l’espai.

19.09.1996 Houston – Shannon Lucid deixant el seu lloc a la MIR a l’astronauta John Blaha.

No obstant això, la dona que ha estat més temps a l’espai sumant totes les seves missions és Peggy Whitsonamb 665 dies 22 hores i 22 minuts en total. A més Peggy Whitson fou la primera dona a comandar la tripulació de l’estació espacial internacional l’any 2007.

        16.08.2002 Houston – Peggy Whitson instal.la uns protectors contra els micrometeorid al mòdul rus Zvezda.

Però si parlam de l’estància ininterrompuda més llarga a l’espai, llavors la italiana Samantha Cristoforetti, de l’agència espacial europea ESA, primera dona italiana a l’espai, amb 199 dies 16 hores i 42 minuts a l’espai (del 23 de noviembre de 2014 a l’11 de juny de 2015) és, a dia d’avui, la dona que més temps ha passat a l’espai. Un rècord que Christina Koch, en òrbita dins l’estació espacial internacional des del 14 de març de 2019 té previst batre quan el febrer del 2020 retorni a Terra, amb una estimació de permanència en òrbita de prop de 328 dies.

11.06.2019 Is.Morada - NEEMO 23. Missió de pràctiques submarines comandada per Samantha Cristoforetti.

En canvi si parlam de la dona que ha estat més temps a l’espai exterior (sortides extravehiculars) Sunita Williams, amb set, n’acumula un total de 50 hores i 40 minuts.

          16.04.2007 Greenbelt – Sunita Williams corrent una marató mentre estava a l’estació espacial internacional.

Finalment, la primera taikonauta xinesa (taikonauta és com se coneix a la Xina als astronautes) a viatjar a l’espai fou Liu Yangdins la nau Shenzhou 9 que s’acoplà a l’estació xinesa orbital Tiangong-1.

16.06.2012 Beijing – Centre de control de la missió Shenzhou 9, amb la taikonauta Liu Yang.

18.06.2012 Beijing – Acoplament automàtic de la nau Shenzhou 9 amb l’estació xinesa Tiangong-1. El desacoplament se     produí el 24 de juny, i llavors, un re-acoplament manual dirigit per Liu Yang.

I si miram al futur, el juny de 2019 la NASA ja ha anunciat els noms de les dotze possibles dones astronautes per a una propera missió de tornada a la Lluna. Tenen entre 40 i 54 anys i algunes d’elles són: Anne McClain, Christina Koch, Jessica, Meir, Nicole Mann, Sunita Williams, Serena Aunon-Cancellor, Kate Rubins. Però el 2024, data prevista, dins el programa Artemisa només una d’elles trepitjarà la Lluna.

I per acabar, al camp de l’astronàutica, la glòria sol ser només pels astronautes i cosmonuates que viatgen a l’espai quan hauria de ser compartida per totes aquelles persones que, a Terra, fan posible que se desenvolupin els vols espacials. 

Si els tècnics, enginyers i controladors romanen generalment a un segon pla, encara darrere, com a figures amagades, se troben totes aquelles dones que treballaren als diferents programes espacials. El darrer sobre és un merescudíssim homenatge a totes les dones que dins la carrera espacial mai foren reconegudes com calia.

19.07.2019 Cape Canaveral – Sobre primer dia del 50 aniversari de l’arribada a la Lluna. Imatge d’un colectiu de dones que treballaven llavors a l’agència espacial nord-americana NASA.

Antoni RIGO

President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI