Arrel de la pandèmia viscuda hem vist néixer conceptes i paraules que difícilment coneixíem o bé, simplement a les quals no les hi havíem donat gaire importància.
Conceptes i/o paraules com confinament, aïllament, distanciament social, epidemiologia, seroprevalença, mascaretes, coronavirus i fins i tot sigles com EPI,NBQ.
Però que són aquestes sigles NBQ?, que realment haurien de ser NRBQ.
Entre els equipaments de protecció individual (EPI), format per guants per les mans, mascaretes, ulleres i pantalles protectores pel cap, l’element que cobreix tot el cos és el vestit de bio-seguretat o vestit NBQ.
09.09.1959 Vandenberg Air Force Base. Llançament d’un Atlas ICM (InterContinental Míssil).
Dins la terminologia militar se relaciona com a Guerra NRBQ, les sigles de les quals responen a les abreviatures de les paraules Nuclear-Radiològica-Biològica-Química.
Així doncs, els exèrcits dels principals països del món disposen d’unitats militars destinades exclusivament a aquesta tecnologia, diferenciada en tres àmbits:
- Atac (construcció i desenvolupament de bombes amb capacitat destructiva mitjançant aquests agents).
- Control (conservació tant de les bombes disponibles amb aquests agents, com de les seves matèries primerenques així com la seva investigació per estar a l’avantguarda amb les seves modificacions i usos).
- Defensa (desenvolupament de sistemes de protecció front a l’atac amb aquestes bombes).
I la pregunta següent sembla evident?. A on se col·locarien aquestes bombes nuclears-radiològiques-biològiques-químiques?. I aquí també sembla evident la resposta. Encara que és tècnicament factible introduir un agent biològic o químic, dins una bala de canyó, fer-ho dins una bomba per ser llançada amb un míssil té un major poder de disseminació i destrucció.
Els míssils poden portar càrregues convencionals (explosius com pólvora, dinamita i derivats) o càrregues no convencionals (nuclears-radiològiques-biològiques-químiques, és a dir, NRBQ).
Anem ara a explicar de forma general cadascuna d’aquestes bombes:
Les bombes nuclears, o atòmiques, basen el seu concepte amb la fissió nuclear d’àtoms d’elements nuclears com l’urani-235 o el plutoni-239 (se tracta de bombardejar amb neutrons una placa d’alguns dels elements esmentats, que són fissionables, la qual cosa provoca la fissió nuclear).
Encara que hi ha diversos tipus de bombes nuclears o atòmiques cal esmentar les bombes termonuclears, que no basen el seu concepte amb la fissió, sinó en la fusió d’àtoms d’hidrogen.
Les bombes radiològiques, també anomenades bombes brutes, són mixtes, és a dir, porten components explosius tradicionals a més de partícules radioactives com les que se produeixen a les centrals nuclears. El seu efecte destructor no és tan gran com les bombes nuclears, però la seva fabricació n’és tremendament senzilla doncs l’energia nuclear se troba estesa arreu del món i és “relativament fàcil” aconseguir material nuclear de rebuig, una vegada la seva utilitat no és rendible per una central nuclear.
Les bombes biològiques contenen “éssers vius” generalment bactèries o virus capaços d’infectar els humans i provocar-los diverses reaccions contra les quals el sistema immunitari no sap o no pot lluitar.
Les bombes químiques contenen productes químics elaborats prèviament i que són nocius per la salut de l’espècie humana.
29.03.1960 USS Observation Island. Llançament d’un míssil Polaris des d’un vaixell.
Les bombes NRBQ són tota una enginyeria de com la manipulació humana pot aconseguir crear armes que se denominen de destrucció massiva, perquè cap d’elles discrimina entre nins i majors, militars i població civil, ferits o malalts. Simple i desgraciadament mata o deixa molt malmesos a tothom a qui toca de prop.
Malauradament però, la tecnologia militar no s’ha aturat mai amb la confecció d’aquestes bombes. L’actual arsenal de bombes nuclears podria destruir el nostre planeta centenars de vegades, les bombes biològiques o químiques, legalment prohibides per la ONU se segueixen emprant a diferents conflictes bèl·lics i com que tot això no sembla prou, se segueix investigant per cercar bombes encara més precises en funció de l’objectiu a tombar com puguin ser bombes capaces de crear artificialment un terratrèmol o un tsunami, les bombes acústiques o les bombes electro-magnètiques.
01.06.1967 Huntington Beach, Califòrnia. Sobre de la Divisió de Sistemes de Míssils i Espai de la companyia Douglas.
Antoni RIGO
President de la Comissió d’Astrofilatèlia de FESOFI
No hay comentarios:
Publicar un comentario